La Junta de Defensa Passiva franquista que encara funcionava amb els mateixos plantejaments que la republicana, va emetre un informe a Barcelona, Badalona, L’Hospitalet de Llobregat, Manresa, Mataró, Sabadell, Terrassa, Igualada i Vilanova i la Geltrú. La seva intenció era poder constatar quins eren els permisos d’edificacions del municipi, amb la pretensió de controlar o poder planificar els refugis antiaeris que s’estaven construint. El 1962 l’Ajuntament de Barcelona realitzà un inventari de 153 refugis, amb nova numeració sense coincidir en el llistat realitzat durant la Guerra Civil.
La Carta Arqueològica de Barcelona quantifica en 1.273 els refugis antiaeris de la ciutat, una xifra que sempre balla segons els llistats o la documentació consultada, segons exposa l’Ajuntament de Barcelona en un comunicat.