El TC s’ha tornat a reunir per prendre decisions que afecten Catalunya. Per una banda, ha suspès la declaració d’independència aprovada al Parlament de Catalunya el passat 27 d’octubre. La declaració va sortir endavant amb 70 vots a favor, 10 en contra i 2 abstencions. Van marxar de l’hemicicle per no votar els diputats del PPC, PSC i Cs.
El passat 31 d’octubre, l’alt tribunal va iniciar la tramitació de l’incident d’execució de sentència presentat pel govern espanyol i va suspendre cautelarment la declaració. Ara, en la resolució que l’anul·la i la declara inconstitucional, els magistrats afirmen que la declaració suposa “un greu atemptat contra l’estat de dret”. Amb la votació de la declaració, el TC entén que el Parlament “es permet atribucions inherents a la sobirania, superiors a les que es deriven de l’autonomia reconeguda per la Constitució”.
En l’escrit, els magistrats apunten que es van “desatendre els retirats pronunciaments i advertències” del TC i acusa la cambra de voler “cancel·lar de fet, al territori de Catalunya i per a tot el poble català, la vigència de la Constitució, l’Estatut d’Autonomia i qualsevol regla de dret que no s’avingui amb el dictat de la seva voluntat”.
Forcadell i la Mesa, a Fiscalia
Tal i com demanava l’advocacia de l’Estat i el Ministeri Fiscal, el TC acorda deduir testimoni, és a dir, posar en coneixement de la Fiscalia el comportament de Forcadell i els membres sobiranistes de la Mesa per haver tramitat la declaració d’independència i haver “desatès les rotundes advertències del secretari general del Parlament i del lletrat major”.
L’alt tribunal, però, demana que s’investiguin possibles responsabilitats penals quan la Fiscalia General de l’Estat ja ha actuat. El passat 31 d’octubre, José Manuel Maza presentava una querella contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i cinc membres de la Mesa (Guinó, Simó, Corominas, Barrufet i Nuet) per rebel·lió, sedició i malversació de fons públics. De fet, tots ells declaren dijous al Suprem després que el tribunal acceptés – a petició dels seus advocats- posposar una setmana les declaracions per preparar millor l’estratègia de defensa.
Com és habitual en aquestes resolucions, el TC la notifica personalment a Forcadell i també als membres de la Diputació Permanent (ja que el Parlament està dissolt) i els adverteix “del deure d’impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposi ignorar o eludir la nul·litat acordada” i els avisa de les “eventuals responsabilitats penals que poden incórrer”.
Multes anul·lades
En aquest mateix ple, el TC ha acordat –també per unanimitat- aixecar les sancions a Jové i Vidal. El ple del passat 21 de setembre, el TC va acordar per unanimitat imposar multes diàries de 12.000 euros al número 2 d’Economia, Josep Maria Jové (detingut en els registres de la Guàrdia Civil el dia abans) i de 6.000 euros diaris a la cap de l’àrea de Processos Electorals, Montserrat Vidal. En aquell mateix ple, també es van sancionar tots els membres de la Sindicatura Electoral.
El Govern va cessar Jové per evitar les sancions i també va dissoldre la Sindicatura Electoral. Ara, el TC acorda aixecar “des del moment inicial” les multes coercitives.
Tombada la Llei de Transitorietat
D’altra banda, el TC també ha tombat la Llei de Transitorietat, aprovada al Parlament el 7 de setembre i que ja estava suspesa cautelarment a petició del govern espanyol. El ple posa en relleu que “el dret a l’autonomia no és ni es pot confondre amb la sobirania”. A més, considera que la norma “és contrària de manera explícita a principis essencials i indissociables de l’ordenament constitucional”.
L’alt tribunal assenyala que el dret a l’autodeterminació –entès com un dret per promoure i consumar la secessió unilateral de l’Estat- “no està reconegut a la Constitució, ni es pot entendre que forma part de l’ordenament jurídic per la via de tractats internacionals dels quals Espanya forma part i que tampoc està fonamentat en el dret internacional”.
A la resolució, el TC cita arguments ja esgrimits per tombar la Llei del Referèndum. I recorda que les dues lleis “incorren en vicis d’inconstitucionalitat tant des de la perspectiva substantiva com en el que es refereix a la seva tramitació parlamentària”. Per tant, considera que la Llei de Transitorietat “contradiu la supremacia de la Constitució”.
En conclusió, el TC entén que el Parlament va incórrer al tramitar-la i votar-la en “greus incompliments del procediment legislatiu que van afectar sense cap mena de dubte a la formació de la voluntat de la cambra, als drets de les minories i als drets de tots els ciutadans a participar dels assumptes públics a través dels representants”.
