Divendres, 29 de març de 2024
És notícia

Segueix la guerra laboral i sindical a la Sagrada Família

Avatar photo

L’empresa subcontractada i el sindicat majoritari acorden un acomiadament massiu en plena vaga indefinida

El SUT (Solidaritat i Unitat dels Treballadors) impugnarà l’acomiadament excepcional de 231 empleats del Servei d’Atenció al Públic anunciat la setmana passada per Magmacultura, l’empresa subcontractada per la Junta Constructora de la Sagrada Família per gestionar les tasques de venda de tiquets, informació, guia, assessorament i vigilància al recinte. La decisió va ser presa de manera unilateral per la direcció d’aquesta societat que fa negoci també amb altres equipaments culturals de la ciutat de Barcelona com són el MNAC o el Museu Picasso. Això sí, amb la necessària connivència i consentiment del Comitè d’Empresa, que governa de manera íntegra, malgrat obligacions judicials no acomplertes, la UGT.

El temple d’Antoni Gaudí es troba tancat al públic des del passat 7 de novembre. Els seus treballadors, afiliats i organitzats entorn del SUT, eren en vaga indefinida, denunciant l’incompliment de molts dels seus drets laborals, d’ençà del dia 26 de setembre. L’allargament de la crisi sanitària ha servit d’excusa perfecta al Patronat del Temple Expiatori per rescindir, al menys temporalment, els quatre contractes relacionats amb l’atenció als visitants. Magmacultura al·lega, mitjançant l’empresa Marlow, contractada per conduir la comunicació del grup, que “la decisió ha estat adoptada a causa de la impossibilitat per desenvolupar l’activitat laboral i després de valorar totes les opcions disponibles. Atès que la majoria dels llocs estan lligats a cessaments d’activitat, no és possible recórrer a les mesures de regulació temporal d’ocupació”. Des de la Federació de Serveis, Mobilitat i Consum, la UGT argumenta que “s’ha trobat la millor solució per a tots i que s’ha intentat contenir l’impacte de la mesura, especialment entre les persones més vulnerables de la plantilla”. El cert és que l’acomiadament s’ha produit en vigència d’una vaga laboral i amb més del 90% dels treballadors afectats per un ERTO, dos fets que infringeixen clarament l’ordenament legal català i estatal en matèria laboral (Reials Decrets i Estatut dels Treballadors) i el marc jurídic europeu i mundial de referència (Convenis de l’Organització Internacional del Treball).

La bombolla d’un negoci turístic que prima el màxim benefici en detriment de veïns i d’empleats, però també la batalla entre un sindicat majoritari i amb afany de lucre, la UGT, i un altre de modest, que treballa amb voluntaris i no accepta subvencions de cap mena, el SUT, han estat dos dels motors principals del conflicte. Els treballadors de la Sagrada Família, que no van votar el comitè d’empresa actual de Magmacultura, han intentat en diverses ocasions, legítimament, modificar-ne la composició. UGT i empresa s’hi han oposat reiteradament amb la justificació de la negociació en curs d’un nou conveni col·lectiu que s’ha allargat prop de dos anys i que encara no ha arribat. Un òrgan de defensa de la classe obrera al qual a més faltaven membres i que conseqüentment hauria hagut de completar-se per mitjà d’una nova votació. El SUT va convocar amb aquest propòsit farà ja un parell d’anys eleccions parcials, uns comicis que van ser de nou boicotejats. Una Sentència del Jutjat Social número 28 de Barcelona va ratificar-ne finalment l’obligació. El comitè, tanmateix, va reincidir en l’incompliment del que ja era fermament en aquesta ocasió un mandat judicial, i per no caure en la il·legalitat va presentar un recurs que encara no ha trobat resposta. Caldrà en breu, quan finalitzi el mandat de quatre anys, procedir a noves eleccions sindicals. Els representants i delegats del SUT en aquest cas ho veuen clar: “Ningú no ha fet res, com es diu, per als treballadors. Aquestes accions, els acomiadaments i altres proves que ens guardem, obeeixen a una voluntat estricta d’apartar el pensament crític d’una empresa que no busca gaire més que el màxim benefici i que defuig en tot moment la solidaritat”.

El SUT portarà la decisió davant dels tribunals, de la mateixa manera que va fer-ho amb l’acomiadament de 36 treballadors del Museu Picasso el passat mes de juliol. Mentrestant però 231 empleats de la Sagrada Família i 55 d’assignats a altres centres hauran de veure’s sense feina i sense justificació. L’empresa al·lega pèrdues i baixada del nombre de visites. El cert és que la crisi sanitària ha impedit l’afluència habitual de turistes al recinte, però les dades dels darrers deu anys evidencien que el coixí de beneficis havia de ser immens. Amb entrades que oscil·laven els 30 euros de mitjana, el temple va acollir 2,7 milions de visitants l’any 2011, 3,2 el 2014 i 4,7 al llarg de l’any 2017. Una mitjana de 15.000 visites diàries i 60.000 d’acumulades al voltant d’aquest temple de 4.500 metres quadrats, el segon en concurrència al continent europeu, sols darrere el Vaticà. A finals de 2019 els ingressos derivats únicament de la venda de tiquets sumaven més de 100 milions d’euros. Paral·lelament, Magmacultura venia incomplint entre 15 i 20 punts del Conveni del Lleure Educatiu i Sociocultural de Catalunya, el que regula el sector, actualizat ara fa un any. Els treballadors feien jornades de més de 9 hores. No se’ls pagaven les hores extraordinàries. No hi havia planificació anual d’horaris. La distribució dels torns canviava a conveniència. Els descansos de 15 minuts no eren respectats. Els descansos setmanals corresponents (48 hores a l’estiu i 36 la resta de l’any), també s’obviaven. S’impedia a aquells que havien estat desafectats de l’ERTO de gaudir dels seus dies de vacances. Les nòmines presentaven continus errors. Faltava personal i en moltes situacions entre 6 i 10 treballadors havien de guiar i de controlar un aforament de més de 1000 persones. Els festius no es compensaven. Se signaven contractes temporals sense justificació en frau de llei. No es donaven uniformes adequats ni suficients. La categoria professional diferia de les tasques realitzades. S’arribava a limitar l’accés al bany dels empleats i se’ls prohibia, explícitament, de seure ni un moment.

Això que sembla inconcebible, no és només un cas aïllat. Les mateixes condicions, o de més magres, s’han viscut darrerament en recintes culturals de la ciutat com la Pedrera, la Casa Batlló, el Museu Picasso o el MACBA, i també i especialment a dins d’altres sectors, com és el cas concret de la restauració i l’hostaleria. Tothom sap què hi ha. El Departament de Treball de la Generalitat al·lega manca de recursos i simplement, la major part de cops, consenteix i deixa fer. Enmig d’una crisi social, econòmica i de valors els empresaris es bolquen aquests dies al carrer a demanar les seves solucions. Potser seria hora ja de fixar-se en allò que molts d’ells no han volgut mai concedir, vulnerant drets, lleis i tota classe d’ètica, respecte i dignitat.

Total
0
Shares
Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Notícia anterior

Els joves de l’acampada del Gorg es traslladen al solar de la nau incendiada

Notícia següent

El govern espanyol reduirà un 0,08% el preu dels peatges a l’AP-7 i l’AP-2

Notícies relacionades