Barcelona anuncia una querella contra els responsables d’abusos a homosexuals en el tardofranquisme

Asens considera una "immoralitat" que Fernández Díaz acusés Colau de "revengisme guerracivilista" per organitzar la trobada de ciutats contra la impunitat franquista a la Model

 El tinent d’alcalde de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Asens, ha anunciat aquest dilluns que el consistori presentarà en les properes setmanes una querella contra els responsables d’abusos al col·lectiu homosexual en el tardofranquisme. Asens ha aprofitat la trobada de la Xarxa de Ciutats contra la Impunitat Franquista, que té lloc aquest dilluns a la presó Model, per fer aquest anunci, però ha preferit no donar més detalls de la querella, que s’està acabant de redactar, i ha deixat per més endavant concretar contra qui es dirigirà, entre altres aspectes clau. El tercer tinent d’alcalde també ha carregat contra el president del grup municipal popular, Alberto Fernández Díaz, que va demanar a Colau que superés el seu “revengisme guerracivilista”, sobre la trobada a la Model. Per a Asens, aquesta asseveració és una “immoralitat en un càrrec públic” i ha retret: “Tant ell com els hereus polítics del franquisme sembla que volguessin que les víctimes fossin mudes i invisibles”.
Barcelona assumeix aquest any la presidència de la Xarxa de Ciutats contra la Impunitat Franquista, una responsabilitat que fins ara havia exercit Pamplona, i el relleu s’ha oficialitzat aquest dilluns en la trobada a la presó Model. Des de la galeria quatre de l’antic centre penitenciari i acompanyat per responsables municipals de les ciutats de la xarxa, Asens ha anunciat aquest dilluns que emprendran diverses iniciatives contra els crims de la dictadura franquista que aniran desgranant en els propers mesos.

De moment, ha avançat que presentaran una querella contra els responsables d’abusos a homosexuals en el tardofranquisme, el contingut detallat de la qual, però, es donarà a conèixer en els propers dies. Asens ha assenyalat que els municipis estan actuant com una “administració de suplència” en la presentació d’aquestes querelles, ja que és una “obligació estatal”.

El tinent d’alcalde de Drets de Ciutadania ha afirmat que les víctimes del franquisme “són actuals fins que no se’ls faci justícia”, amb referència a les afirmacions de Fernández Díaz sobre la trobada de la xarxa a la presó Model. “És veritat que els torturats, els desapareguts i els assassinats son víctimes del règim franquista, però l’actual règim els està encobrint d’una forma còmplice. Hi ha un traspàs de responsabilitats que va del present al passat”, ha afirmat Asens, que ha afegit: “Volem trencar aquesta línia de continuïtat entre el franquisme i el règim sorgit del 78”. Fernández Díaz va demanar aquest diumenge a l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que superés “el revengisme guerracivilista i se centrés a treballar per construir els equipaments per als veïns de l’Eixample en els terrenys de l’antiga presó de La Model”. “Si Barcelona reflexiona sobre algunes èpoques de la memòria històrica, ho ha de fer d’una forma plural, sense amnèsies selectives”, va afirmar el president del grup municipal popular.

L’Ajuntament de Barcelona ja va anunciar el març de l’any passat que presentaria una querella contra el militar que va signar la pena de mort de Salvador Puig Antich el 4 de gener de 1974, Carlos Rey González. Aquestes querelles s’emmarquen en el compromís adquirit pel ple municipal quan Barcelona va aprovar una moció conra els crims del franquisme i en els compromisos amb les altres ciutats de la xarxa.

Barcelona ha acollit aquest dilluns la segona trobada de la Xarxa de Ciutats contra la Impunitat Franquista, una iniciativa municipalista que pretén “fer caure els murs d’impunitat dels crims de la dictadura”. La conformen, juntament amb Barcelona, Pamplona, la Corunya, Cadis, Saragossa, Rivas, Vitòria, Tarragona, València i Madrid. Són aquells municipis que han aprovat la moció per presentar querelles contra els crims del franquisme, juntament amb les entitats socials que les han estat promovent. L’objectiu de la xarxa és afavorir l’accés a la justícia de les víctimes dels crims contra la dictadura franquista en els diferents municipis. La Xarxa de Ciutats contra la Impunitat Franquista es va constituir a Pamplona l’octubre del 2016 amb l’impuls de les entitats memorialistes, agrupades al voltant de la Coordinadora Estatal de la Querella Argentina (CEAQUA).

Entre altres accions, la xarxa dona suport a les conegudes com a querelles argentina i italiana. També vol promoure la cooperació amb altres ciutats que van ser bombardejades i una revisió crítica de l’herència franquista, com el nomenclàtor d’espais públics o les medalles d’honor que continuen evocant la dictadura. A més, Barcelona ha establert la celebració de la Primavera Republicana com a reivindicació dels valors de la llibertat, la igualtat i la fraternitat i vol que la presó Model, que va tancar les seves portes el juny després de 113 anys, esdevingui un espai memorial i un centre d’interpretació de la repressió.

A les portes de la Model, una desena de membres de la Xarxa Catalana i Balear de Suport a la Querella Argentina s’han concentrat al llarg del matí per protestar perquè l’Ajuntament de Barcelona no els havia convidat a la trobada. Asens ha assegurat no tenir constància d’aquest fet i que no estava en la seva voluntat excloure’ls de la trobada. Després de la roda de premsa, ha anat a parlar amb ells per esclarir què podia haver passat. El consistori s’ha compromès a reunir-s’hi en els propers dies, segons han assenyalat fonts municipals.