El termini de la fiança de Mas, Ortega, Rigau i Homs acaba dijous a mitjanit

Si no aporten els diners, el Tribunal de Comptes embargarà els seus béns

L’expresident de la Generalitat Artur Mas, l’exvicepresidenta Joana Ortega, i els exconsellers Francesc Homs i Irene Rigau tenen fins a la mitjanit de demà, dijous 15 de novembre, per dipositar els 3 milions d’euros de fiança restants que els reclama el Tribunal de Comptes per les despeses de la consulta del 9 de novembre de 2014. La suma total del que exigeix és de 5,2 milions d’euros, però tots ells ja van ingressar 2,2 milions d’euros de la fiança, el passat 16 d’octubre i van demanar una ampliació del termini per acabar de consignar la resta. El termini acaba el dijous a la mitjanit i, si no es diposita la quantitat restant, el Tribunal de Comptes embargarà els seus béns. En cas que la resta d’investigats no ingressin les quantitats que els pertoquen, l’òrgan considera Mas com a màxim responsable i, per tant, serà ell la persona que haurà de fer front a la quantitat total.

El 25 de setembre passat l’òrgan fiscalitzador va comunicar a Mas que havia de dipositar una fiança solidària de 5,25 milions per la despesa ocasionada a les arques públiques en l’organització de la consulta del 9-N. L’exigència de fiança afecta també els altres condemnats penalment per un delicte de desobediència amb motiu del 9-N. Tot i això, el Tribunal de Comptes considera Mas com a màxim responsable i, per tant, la persona que haurà d’afrontar el total d’aquesta quantitat en el cas que la resta dels investigats no ingressessin les quantitats que se’ls assignen.

Les quantitats a les quals haurien de fer front cadascun dels investigats són 3.044.399 euros per a Rigau, per l’adquisició d’ordinadors per a la consulta; 2.127.580 a Homs, per despeses del departament de Presidència relacionades amb la consulta; i 839.439 euros a Ortega, per partides del departament de Governació.

Accions per l’1-O

Aquest mateix tribunal té sobre la taula altres procediments contra actuacions de la Generalitat. En concret, sobre les despeses ocasionades pel referèndum de l’1-O. El secretari d’Estat d’Hisenda del govern espanyol, José Enrique Fernández Moya, ha presentat una denúncia a la Fiscalia d’aquest ens fiscalitzador perquè el Govern es faci càrrec de les despeses de l’organització del referèndum de l’1 d’octubre. Hisenda sol·licita que “s’adoptin mesures” contra el Govern i els responsables de l’ANC i Òmnium per determinar “l’import dels danys causats per a l’erari públic” en la celebració del referèndum.

D’altra banda, Hisenda també ha demanat a la fiscalia d’aquest mateix tribunal que citi els 200 alcaldes que van viatjar el passat 7 de novembre a Brussel·les per “denunciar la persecució judicial i política”, també demana que s’investigui els presidents de l’AMI i AMC i els eurodiputats Ramon Tremosa, Josep Maria Terricabras i Jordi Solé. L’objectiu: comprovar que no s’hagin usat diners públics per sufragar despeses del viatge. La petició s’ha fet tot just aquesta setmana i encara no hi ha cap citació fixada.