Els membres sobiranistes de la Mesa van al Suprem per rebel·lió, sedició i malversació

El magistrat Pablo Llarena va ajornar la declaració dijous passat per donar temps a les defenses a preparar el cas

0
794
Els membres sobiranistes de la Mesa del Parlament estan citats a declarar aquest dijous per segona vegada al Tribunal Suprem pels delictes de rebel·lió, sedició i malversació de fons públics, després que dijous passat el magistrat suspengués la declaració. La presidenta de la cambra, Carme Forcadell, el vicepresident primer, Lluís Guinó, i els secretaris Anna Simó, Joan Josep Nuet i Ramona Barrufet, a més de l’exvicepresident de l’òrgan i posterior president de JxSí, Lluís Corominas, compareixeran davant del magistrat instructor, Pablo Llarena, president de l’Audiència de Barcelona del 2011 al 2016 i també de la conservadora Associació Professional de la Magistratura del 2013 al 2015.
Tots sis ja estan sent investigats pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per desobediència i prevaricació, en permetre diverses votacions de resolucions i lleis suspeses pel Tribunal Constitucional, però ara la causa es podria acumular a l’alt tribunal espanyol. Tots sis van rebre el dia de Tots Sants la citació per declarar l’endemà, però el seus advocats van demanar al magistrat que ajornés la declaració per poder-se preparar millor el cas, cosa que Llarena va acceptar.

Aleshores, la fiscalia va sol·licitar al jutge que els sis investigats estiguessin sota vigilància policial permanent i que donessin un domicili i un telèfon on estar localitzables fins el dia 9. El magistrat, en canvi, no va autoritzar la vigilància permanent, però sí va acordar que facilitessin un domicili i un telèfon perquè la policia fes servir aquesta informació per tal de tenir-los localitzables en tot moment per evitar la seva fugida abans d’anar a declarar.

Per justificar que el delicte de rebel·lió sigui investigat pel Suprem, la sala d’admissió del propi tribunal argumenta que aquest delicte té un caràcter “plurisubjectiu” i fets que es poden produir en diversos punts geogràfics, amb una “inqüestionable vocació territorial projectada sobre el conjunt de l’Estat”. També ho justifica pel fet que els querellats Forcadell, Corominas, Guinó, Simó i Barrufet, tots menys Joan Josep Nuet, són aforats en la seva condició de membres de la Diputació Permanent del Parlament de Catalunya. La fiscalia inclou Nuet a la causa entenent que la seva actuació està associada a la de la resta, i el Suprem assumeix la competència per a investigar-lo.

Els magistrats que van admetre la querella apunten que la instrucció haurà de servir per precisar si els actes són constitutius d’un delicte pròpiament de rebel·lió o de conspiració per a la rebel·lió, creat per als casos en què “els conspiradors no superen la fase merament preparatòria”. La interlocutòria estableix que la investigació haurà de determinar si van cometre un delicte de rebel·lió (article 472 del Codi Penal), penat amb entre 15 i 30 anys de presó, o si els fets s’inscriuen en un delicte de conspiració per a la rebel·lió (477 del Codi Penal), que estableix una pena d’entre tres anys i nou mesos i 15 anys de presó. S’hi sumarien les penes per suposats delictes de malversació de fons, però no per sedició, que quedaria englobat dins del delicte de rebel·lió o de conspiració per a la rebel·lió.

El Suprem ha inclòs aquesta possibilitat de delicte de conspiració per a la rebel·lió malgrat que el fiscal no el recollia a la querella, fet que podria implicar el debat intern als òrgans judicials per la dificultat de vincular els actes que han tingut lloc a Catalunya al component de violència necessari per poder condemnar algú per delicte de rebel·lió.

Segons el fiscal, la violència que requereix l’acusació de rebel·lió “no exigeix que s’esgrimeixin armes, ni combat, ni violències greus contra les persones”, basant-se en la jurisprudència del Tribunal Suprem sobre el cop d’estat del 23-F perquè “els rebels mai poden assegurar que el seu alçament serà incruent, sense víctimes i sense vessament de sang”. La interlocutòria del Tribunal Suprem, però, no recull de moment aquesta tesi.

Respecte als delictes de sedició i malversació de fons –que també els imputa la fiscalia– el Suprem assenyala que es determinarà també durant la instrucció si els querellats han permès que es dediquessin “ingents fons públics per dur a terme el referèndum il·legal”.

FER UN COMENTARI