Per fer possible l’1-O es van encarregar 10.000 urnes de plàstic que es van fabricar en només dos dies a la Xina, van arribar al port de Marsella en un trajecte de 25 dies en vaixell i, des d’allà, es van traslladar a la Catalunya Nord. Per poder passar els controls duaners, es va dir a les autoritats que el carregament eren capses que havien de servir per muntar “un castell” per commemorar els deu anys d’una colla castellera. Són alguns dels detalls que explica en ‘Lluís’, nom fictici de la persona que va aconseguir que els col·legis tinguessin urnes aquell dia. “No soc un heroi”, ha assegurat en una entrevista al programa ‘FAQ’s’ de TV3, on per motius de seguretat, se li ha distorsionat la veu i només s’ha mostrat la seva ombra de perfil.
‘Lluís’ ha explicat que des de la Catalunya Nord es van repartir les caixes a vuit punts de distribució arreu del territori català: a l’Empordà, a Ponent, Osona, Bages, Tarragona, Pirineu, Baix Llobregat i Barcelonès. Ja anaven amb l’emblema del Govern català, i ha explicat que una qüestió de “reciclatge” va fer que no portessin escrites les paraules ‘Generalitat de Catalunya’. En aquest sentit, confiava que el 2 d’Octubre “seríem un país lliure” i que Catalunya seria ja una “república”. “Podien servir per una altra confrontació electoral”, ha comentat.
Una altra curiositat ha estat que es va triar del plàstic en lloc del metacrilat com a material de les urnes per ser més resistent i perquè “no calia muntatge” posterior, així com oferir més facilitats per al seu emmagatzematge. ‘Lluís’ ha explicat que al març de l’any passat va rebre l’encàrrec, tot i que no ha dit de qui. “No és ni convenient ni adequat dir qui és”, ha apuntat, recordant que en aquests moments hi ha persones imputades o en presó preventiva en relació a l’1-O. “No soc un heroi”, ha dit en un altre moment de l’entrevista, que ha decidir concedir com a “reconeixement a tota la gent que va fer possible el procés”.
