Lamela rebutja tots els motius esgrimits per la defensa en el seu recurs. En primer lloc, la magistrada explica que als dos recurrents no se’ls persegueix per fets realitzats com a diputats, ni per defensar les seves idees, ni per defensar la independència de Catalunya, sinó que se’ls persegueix per aprofitar-se de la seva condició de diputats i consellers per als seus fins il·lícits, per tractar de canviar totalment al marge de les vies legals la forma de govern, “participant decisivament en els actes que van desembocar en la celebració d’un referèndum independentista per aconseguir la secessió de la comunitat autònoma de Catalunya i la seva constitució en república independent”.
En relació amb la possible falta de competència de l’Audiència Nacional, Lamela recorda a la defensa que qualsevol discrepància sobre la matèria ha de canalitzar-la a través del corresponent recurs de reforma contra la seva interlocutòria de 31 d’octubre, en què es declarava competent per instruir la querella de la fiscalia. La magistrada també rebutja la suposada vulneració per falta de motivació de la seva interlocutòria. “Que els recurrents no estiguin conformes amb tal motivació i amb la decisió adoptada, no vol dir que la resolució que es recorre no tingui motivació”, conclou Lamela.
Els recurrents també al·legaven vulneració del dret al jutge imparcial per haver emès la OEDL per més delictes que els que s’investiguen. “Obliden els recurrents amb això – assenyala Lamela- que el ministeri fiscal en el seu escrit de querella efectuava la qualificació provisional dels fets als quals la mateixa es referia, com a delicte de rebel·lió que absorbiria els delictes de sedició, desobediència i prevaricació.
Subsidiàriament considerava que els fets podrien ser constitutius d’un delicte de sedició i d’un delicte de malversació. I no són uns altres els delictes que es recullen en la resolució recorreguda i en la OEDL lliurada a les autoritats belgues”, conclou la magistrada per rebutjar també aquest motiu.
Lamela reitera el seu rebuig a acceptar l’accés d’Antoni Comín i Meritxell Serret a la causa perquè es troben en parador desconegut i no s’han posat a disposició del jutjat: “i això perquè, malgrat tenir coneixement del procediment i dels presumptes delictes que se’ls imputen, han optat per sostreure’s a l’acció de la justícia i per no posar-se a disposició d’aquest jutjat”. La jutgessa recorda que no han realitzat designació expressa d’advocats “de manera que ni tan sols consta que el lletrat signant dels escrits sobre els quals es decideix tingui efectivament la defensa i representació consentida i acceptada per aquells”. La interlocutòria es pot recórrer en apel·lació davant la Sala del Penal de l’Audiència Nacional.
