30 d’octubre: El vicepresident Oriol Junqueras assisteix a la reunió de la permanent nacional d’ERC a la seu del partit mentre s’especula sobre són Puigdemont i alguns dels membres del Govern. ‘El Periódico’ publica que el president i alguns dels consellers són a Brussel·les.
31 d’octubre: Puigdemont reapareix públicament al Press Club Brussels, en una sala plena a vessar i amb una expectació internacional màxima. L’acompanyen els consellers Toni Comín, Joaquim Forn, Dolors Bassa, Meritxell Borràs, Clara Ponsatí, Lluís Puig i Meritxell Serret.
1 de novembre: En un comunicat el govern “legítim” confirma que una part de l’executiu anirà a declarar a Madrid i l’altre es quedarà a la capital belga per emplaçar Europa a buscar una solució dialogada al conflicte.
2 de novembre: Puigdemont, Ponsatí, Serret, Comín i Puig es queden a Brussel·les i no van a l’Audiència Nacional. Els consellers Joaquim Forn, Dolors Bassa i Meritxell Borràs sí que viatgen a Madrid. La fiscalia espanyola demana que s’emeti una ordre europea de detenció contra Puigdemont i els quatre consellers que s’han quedat a Bèlgica. Tots el que han anat a la capital espanyola entren a presó.
Emissió de la primera euroordre
3 de novembre: Bèlgica rep l’ordre de detenció europea contra Puigdemont emesa per la jutge Lamela i diu que l’examinarà en els propers dies. Mentrestant, la Comissió Europea diu que no té “res” a dir sobre l’empresonament dels consellers i respecta la “independència judicial”.
5 de novembre: La fiscalia general belga remet les euroordres al fiscal de Brussel·les. Puigdemont i els quatre consellers es lliuren a la policia i declaren davant del jutge durant hores. A mitjanit, queden en llibertat provisional amb mesures cautelars: no poden sortir de Bèlgica sense permís i han de fixar una residència al país.
Viatge dels alcaldes a Brussel·les
7 de novembre: Prop de 200 alcaldes protesten davant de les institucions europees i fan un gran acte al centre d’arts Bozar amb Puigdemont i la resta de consellers cessats.
10-11 de novembre: Primera entrevista en vídeo de Puigdemont a un mitjà català. Puigdemont diu a l’ACN que està “disposat” a encapçalar la llista unitària de l’agrupació d’electors per “deure moral” i que si el 21-D hi ha “majoria clara de vots i escons” per la independència és “imperatiu que es respecti”.
17 de novembre: Primera audiència sobre l’extradició de Puigdemont i la resta de consellers cessats. El jutge belga torna a citar-los pel 4 de desembre.
Acte de campanya de JXCat a Bruges
25 de novembre: Junts per Catalunya (JxCat) presenta la seva candidatura per les eleccions del 21-D en un acte a Bèlgica. Puigdemont l’encapaçala, i Puig i Ponsatí també hi participen.
29 de novembre: Es presenta a l’Eurocambra la Plataforma de Diàleg UE-Catalunya.
4 de desembre: El jutge belga fixa la seva decisió sobre l’extradició pel 14 de desembre.
Retirada de l’euroordre
5 de desembre: El jutge Pablo Llarena desactiva l’euroordre emesa per Lamela. Bèlgica aixeca les mesures cautelars imposades al president i els consellers cessats.
‘Desperta, Europa’: Una gran manifestació de catalans omple Brussel·les
7 de desembre: Unes 45.000 persones participen a la multitudinària manifestació ‘Desperta, Europa’ convocada per l’ANC i Òmnium a Brussel·les.
L’independentisme manté la majoria el 21-D
21 de desembre: Puigdemont i els quatre consellers cessats a Brussel·les segueixen plegats la nit electoral. Puigdemont reivindica, un cop anunciats els resultats, que “el govern legítim ha de tornar al Palau i s’han d’alliberar els presos”.
22 de desembre: Puigdemont ofereix a Rajoy una reunió fora de l’estat espanyol “sense condicions” per abordar una “nova etapa política”.
Primer viatge fora de Bèlgica
22 de gener: Puigdemont participa en una conferència a Dinamarca però el jutge Pablo Llarena descarta emetre una euroordre.
24 de gener: El govern espanyol tanca la delegació del Govern a Brussel·les fins a “nova ordre” i Puigdemont i el president del Parlament, Roger Torrent, es veuen forçats a reunir-se en una localització alternativa.
Investidura frustrada de Puigdemont
30 de gener: S’ajorna el ple d’investidura del president Puigdemont al Parlament. El mateix dia, el president destituït suspèn la seva participació en un acte de l’N-VA a Lovaina i admet que “són dies complicats”. Comín diu que “materialitzar el resultat del 21-D és que s’investeixi Puigdemont”. L’endemà, el programa d’Ana Rosa de Telecinco publica una conversa privada entre Puigdemont i Comín filmada en aquell acte en què el primer admet: “El pla de Moncloa triomfa. Això s’ha acabat. Els nostres ens han sacrificat, almenys a mi”.
20 de febrer: L’exdiputada de la CUP Anna Gabriel marxa a l’exili i s’instal·la a Suïssa. El govern suís assegura que no admet extradicions per “crims polítics”.
Petició individual contra Espanya, a l’ONU
1 de març: Petició individual de Carles Puigdemont contra Espanya al Comitè de Drets Humans de l’ONU per la violació de la Declaració Universal dels Drets Humans i el Conveni Internacional pels drets civils i polítics.
Viatge a Suïssa i trobada amb Gabriel
18-21 de març: Puigdemont participa al Festival de Cinema i Fòrum de DDHH de Ginebra davant d’unes 900 persones. Durant el seu viatge també visita les Nacions Unides i es reuneix amb Anna Gabriel.
Segona euroordre durant l’estada a Finlàndia
22-23 de març: Puigdemont visita el parlament de Finlàndia, a Hèlsinki. Davant la imminent emissió d’una segona euroordre opta per avançar la seva tornada cap a Bèlgica amb cotxe.
Divendres 23 de març: Pablo Llarena ordena el reingrés a presó de Jordi Turull, en aquells moments candidat a la presidència, Josep Rull, Raül Romeva, Dolors Bassa i Carme Forcadell. La secretària general d’ERC, Marta Rovira, marxa a l’exili i s’instal·la a Suïssa. El Suprem dicta noves ordres europees i internacionals de detenció contra Puigdemont, Rovira, Serret, Comín, Puig i Ponsatí.
24 de març: La policia finlandesa confirma que ha rebut una petició per extradir Puigdemont però admet que no sap on és Puigdemont.
Detenció de Puigdemont a Alemanya
25 de març: El cotxe de Puigdemont és interceptat a Alemanya i l’expresident és detingut. Ingressa a la presó de Neumünster, on passarà 12 dies.
27 de març: L’ONU admet a tràmit la demanda de Puigdemont per protegir els seus drets polítics.
28 de març: Ponsatí s’entrega a la policia d’Escòcia i declara davant del jutge.
29 de març: Puigdemont i Comín es querellen contra el programa d’Ana Rosa per la publicació dels seus missatges privats
3 d’abril: La fiscalia alemanya demana que es tramiti l’extradició de Puigdemont per “alta traïció” i “malversació”.
La justícia alemanya descarta la rebel·lió
5 d’abril: El Tribunal alemany d’Schleswig-Holstein ordena la llibertat de Puigdemont sota fiança i descarta el delicte de rebel·lió per manca de violència. Hores després, el jutge belga deixa en llibertat sense fiança Comín, Serret i Puig.
Bèlgica investiga el geolocalitzador al cotxe de Puigdemont a través de la fiscalia del Brabant Való.
Puigdemont surt de Neumünster
6 d’abril: La fiscalia d’Schleswig-Holstein rep els 75.000 euros de la fiança i Puigdemont surt de la presó. En sortir, l’expresident diu: “És una vergonya per Europa que hi hagi presos polítics”.
El mateix dia, el relator especial de l’ONU per a la llibertat d’expressió insta Espanya a retirar les acusacions de rebel·lió. David Kaye es mostra “preocupat” per l’ús d’aquests càrrecs quan “no involucren violència” i demana a l’Estat trobar “eines de diàleg i reconciliació”.
7 d’abril: Puigdemont fixa la seva residència a Berlín mentre segueix el procés judicial a Alemanya. En la seva primera roda de premsa des d’allà, reclama a l’Estat que deixi treballar el Parlament.
13 de maig: Quim Torra és investit president. Dos dies després es reuneix a Berlín amb Puigdemont.
Bèlgica rebutja l’extradició de Comín, Serret i Puig
16 de maig: Bèlgica rebutja l’extradició de Comín, Serret i Puig per “irregularitats” en l’euroordre. L’endemà, Llarena diu a Alemanya que l’euroordre està ben tramitada i reclama “evitar els errors d’interpretació” de Bèlgica.
1 de juny: La fiscalia alemanya demana l’extradició de Puigdemont per rebel·lió i malversació.
Demanda contra Llarena a Bèlgica
5 de juny: Puigdemont i els consellers destituïts a l’estranger demanden Llarena a Bèlgica i reclamen al Suprem la seva recusació. La justícia cita el magistrat del Suprem el 4 de setembre. Llarena no admet la recusació per “frau processal”.
El mateix dia, les conselleres Alba Vergés, Laura Borràs i Teresa Jordà agafen el relleu dels consellers “exiliats” a la delegació del Govern a Brussel·les.
26 de juny: Meritxell Serret, exiliada a Bèlgica, és nomenada delegada del Govern davant la UE.
El tribunal alemany accepta l’extradició de Puigdemont per malversació
12 de juliol: El tribunal alemany accepta extradir Puigdemont per un presumpte delicte de malversació de fons públics però descarta fer-ho per rebel·lió.
19 de juliol: El Tribunal Suprem decideix retirar en bloc les euroordres contra l’expresident Carles Puigdemont, els exconsellers Toni Comín, Meritxell Serret, Lluís Puig i Clara Ponsatí i la secretària general d’ERC, Marta Rovira.
20 de juliol: La fiscalia d’Schleswig-Hosltein anuncia la fi del procés d’extradició contra Puigdemont i la justícia alemanya aixeca les cautelars. Tres dies més tard la justícia escocesa fa el mateix amb Ponsatí.
Retorn de Puigdemont a Waterloo després de 4 mesos a Alemanya
28 de juliol: L’expresident Puigdemont aterra a Brussel·les. Puigdemont reprèn les seves activitats polítiques amb una reunió amb el president Quim Torra, una delegació de consellers de l’actual govern, la delegada Meritxell Serret i els exconsellers Toni Comín, Lluís Puig i Clara Ponsatí a la delegació del govern davant de la UE, on entra per primera vegada des que va marxar de Catalunya.
En un discurs des del balcó de la ‘Casa de la República’, a Waterloo, a la tarda, Puigdemont diu que “no és qüestió de com de llarg, curt, fàcil o complex és el camí, sinó que hi ha camí, i té un final bo”.
L’Estat fa front a la demanda contra Llarena a Bèlgica
4 de setembre: La justícia belga ajorna fins al 25 de setembre la vista preliminar per la demanda contra Llarena. L’advocat de Llarena, Hakim Boularbah, demana que el cas sigui analitzat per tres jutges, i no només un, tenint en compte la seva magnitud.
25 de setembre: La defensa de Llarena demana que Bèlgica dictamini si és competent per jutjar el magistrat espanyol abans d’entrar en el fons de la demanda contra ell. La fiscalia espanyola arxiva la investigació contra els alcaldes independentistes que van anar a Brussel·les el novembre.
Conflicte diplomàtic entre Espanya i Flandes
16 d’octubre: Borrell retira l’estatus diplomàtic al delegat del govern de Flandes a Espanya. El ministre d’Exteriors espanyol es queixa de les declaracions “inacceptables i impròpies” del president del parlament flamenc.
Data de constitució formal del Consell de la República
22 d’octubre: Després d’una reunió a Waterloo amb presència dels partits independentistes -a excepció de la CUP-, l’ANC i Òmnium, Quim Torra, Carles Puigdemont i Toni Comín anuncien que el Consell de la República es presentarà oficialment el 30 d’octubre al Palau de la Generalitat.
