Mercabarna celebra el 50è aniversari del trasllat de l’antic mercat del Born

Mercabarna ha reunit 1.000 persones en la celebració del cinquantè aniversari del trasllat del Mercat Central de Fuites i Hortalisses de l’antic mercat del Born a Mercabarna, el 1971. L’acte, organitzat per Mercabarna i l’Associació d’Empresaris Majoristes de Fruites i Hortalisses de Barcelona i Província (AGEM), ha congregat majoristes, detallistes i treballadors del mercat.

El trasllat a Mercabarna, situat a la Zona Franca de Barcelona, va potenciar el creixement i la modernització de les empreses majoristes del sector i va afavorir el creixement internacional del mercat. Actualment, aquest exporta un 30% dels productes i arriba a 10 milions de consumidors d’Espanya i altres països europeus.

La festa ha començat amb una biciletada on els participants han pogut viatjar virtualment del Born a Mercabarna. L’exposició fotogràfica ha recordat la història comercial de l’antic mercat del Born, el trasllat del Mercat Central de Fruites i Hortalisses a Mercabarna i l’evolució d’aquest cap a “un dels més importants” d’Europa.

Els infants han participat en tallers centrats a descobrir i experimentar amb fruites i hortalisses i tots els participants han pogut degustar productes de tardor. La festa ha acabat amb un concert de rumba.

“El secret de l’èxit ha estat l’estreta col·laboració que durant aquests 50 anys hi ha hagut entre el sector públic – Mercabarna i l’Ajuntament de Barcelona – i el sector privat – els majoristes. Aquest treball en equip ha sigut el Mercat a la bandera d’Europa”, ha assegurat la regidora de Comerç i Mercats de l’Ajuntament de Barcelona i presidenta de Mercabarna, Montserrat Ballarín.

El Mercat Central de Fruites i Hortalisses de Barcelona va estar situat al Born durant 100 anys, fins que es va decidir el seu trasllat a Mercabarna el 1971. Alguns majoristes i detallistes del Born, organitzats des de 1947 en un gremi precursor de l’actual AGEM, es van oposar al canvi d’ubicació de l’antic mercat, però finalment es va imposar la postura d’aquells que percebien el canvi com una oportunitat per millorar.

“Els qui treballàvem al Born teníem por, Mercabarna quedava molt lluny i molts de nosaltres vivíem i teníem la vida organitzada prop de l’antic mercat, al Barri de la Rivera”, ha explicat un dels majoristes que va viure el procés, Eusebi Guiral, durant l’acte.

“A poc a poc vam veure que el canvi era positiu. L’aparcament, les comoditats i la logística milloraven molt, així com les condicions higièniques i sanitàries i les possibilitats de créixer a escala comercial”, ha afegit.

Davant el creixement demogràfic i econòmic de la ciutat als anys 60, el trasllat del mercat a Mercabarna va permetre la seva supervivència i també la del petit i mitjà comerç d’aliments frescos de Catalunya. Aquest fet contrasta amb l’evolució dels mercats majoristes de la major part de les ciutats del centre i el nord d’Europa, on aquests van morir “atrapats al centre de les urbs” i les empreses de gran distribució van agafar el relleu.

El trasllat a Mercabarna, situada a la Zona Franca de Barcelona, va potenciar el creixement i la modernització de les empreses majoristes dedicades al comerç hortofructícola. Amb aquest canvi, l’àrea d’influència del mercat va passar de ser Barcelona a ampliar-se a la seva àrea metropolitana, abastant posteriorment Catalunya i fins a arribar actualment als 10 milions de consumidors d’Espanya i altres països europeus.

El canvi d’espai, acompanyat del “caràcter emprenedor” de les empreses del mercat hortofructícola han afavorit que molts majoristes hagin pogut desenvolupar a Mercabarna noves activitats per donar valor afegit als productes, com processadors de tubercles, o serveis als clients.

El 2014, l’Ajuntament de Barcelona, Mercabarna i l’AGEM van signar un acord per modernitzar les infraestructures del mercat. Les obres es van iniciar el 2015 i s’han portat a terme sense aturar l’activitat del mercat.

Actualment, el Mercat Central de Fruites i Hortalisses de Mercabarna està situat “a la bandera” d’Europa. El mercat té 133 empreses majoristes i 10 cooperatives agràries i comercialitza 1.200.000 tones de productes a l’any, dels quals n’exporta un 30%.