Limitar l’accés, fer torns i tancar vestuaris, mesures per obrir les piscines a l’estiu

Asseguren que tot plegat farà que les instal•lacions encara siguin més deficitàries

A l’espera de rebre indicacions des de Salut, els ajuntaments ja pensen quines mesures hauran d’aplicar per poder obrir les piscines municipals aquest estiu. Entre elles, proposen limitar l’accés només a la gent del poble, fer franges horàries o tancar vestuaris per evitar “al màxim” el risc de contagi. Per altra banda, alguns alcaldes consultats per l’ACN no descarten aplicar descomptes per a les persones que estan patint econòmicament per culpa de la crisi de la covid-19. Tot plegat, asseguren, faran que les piscines siguin encara més deficitàries del que ja ho solen ser. En tot cas però, consideren que compleixen “una funció social important”, sobretot en pobles petits i en el moment actual.

La piscina de Sant Joan de Vilatorrada és una de les més freqüentades del Bages a l’estiu. La seva proximitat amb Manresa fa que molta gent de la capital hi vagi buscant un espai més tranquil. Aquest any però, l’alcalde no descarta que s’hagi de limitar l’accés a les piscines i que només hi pugui entrar gent del poble. “És una de les mesures que estudiem, però encara estem a l’espera de saber quines seran les indicacions de Salut”, assegura a l’ACN el seu alcalde, Jordi Solernou.

L’alcalde té clar que la voluntat de l’Ajuntament és obrir perquè “al poble hi ha molta gent que ho ha passat molt malament, i la piscina compleix una funció social important”. En tot cas, opina que obrir al juny “és massa precipitat” i considera que ja s’hauria de fer de cara al juliol en funció de com hagi anat el desconfinament.

Un altre cas és el de la piscina d’Aguilar de Segarra, un petit poble del Bages de poc més de 250 habitants. Les instal•lacions tenen capacitat per a 110 persones i, a l’estiu, hi sol anar gent dels pobles veïns de Fonollosa, Rajadell, i Sant Pere Sallavinera. L’alcalde, Pere Aliaguilla, té clar que la piscina és dels veïns, però entén que aquests pobles també en puguin fer ús, ja que la relació és molt estreta durant tot l’any. Tot i això, no està d’acord en que pugui venir gent d’altres llocs.

Tot i estar a l’espera de rebre indicacions per part de Salut, els alcaldes tenen clar que aquest any s’haurà de limitar l’accés i que l’aforament quedarà reduït.

A Castellnou de Bages ja van haver de limitar l’accés l’any passat a causa de l’elevada afluència de banyistes. Amb un aforament màxim de 300 persones, creuen que si s’ha de reduir molt més i, alhora, incrementar les despeses per garantir les mesures de seguretat, “els números encara seran molt pitjors”, diu l’alcalde, Domènec Orrit.

Dificultat per trobar socorristes

Una de les dificultats amb què es troben cada any els ajuntaments per poder obrir les piscines és el fet de contractar socorristes. Costa trobar-ne i aquest any encara no s’ha pogut fer cap gestió en aquest sentit perquè a l’administració local encara no es poden fer contractacions no relacionades amb la pandèmia. Per això, alguns alcaldes creuen que ja és massa tard per decidir que s’obrin.

A Castellnou de Bages, Orrit no descarta que finalment no es puguin obrir. “A hores d’ara ja haurien d’estar a punt”, assegura. En tot cas, creu que la decisió hauria de ser unànime a tot el país, ja que, en cas contrari, les complicacions a les piscines obertes encara serien més evidents.

Franges horàries i entrades diàries o abonaments

On també estan molt pendents de les condicions per obrir la piscina municipal és a Llanars (Ripollès), un municipi de 500 habitants que a l’estiu passa a tenir-ne fins a 2.000 per les segones residències. La situació d’emergència sanitària i les possibles restriccions a la instal•lació els genera molta “incertesa i preocupació”, segons ha explicat el seu alcalde, Amadeu Rosell. Es queixen que encara no hi ha res clar a nivell normatiu i que el calendari “apreta” perquè han de començar a preparar els convenis de socorrisme i serveis com el bar.

Ja han pensat que segurament hauran d’implantar un sistema de franges horàries perquè hi hagi més rotació i limitar així l’aforament. “El mes de juliol no ens fa patir massa però l’agost sí” perquè caldrà evitar les aglomeracions, admet el batlle. La piscina municipal funciona amb abonaments i no veuen clar si podran mantenir les entrades diàries. Cada any tenen entre 700 i 800 abonaments.

Tot i això, el tema econòmic i el cost del servei d’uns 25.000 euros per any no és un tema que els preocupi especialment. Segons explica, la piscina “no és un negoci sinó un servei gairebé imprescindible” per passar millor l’estiu. En el seu cas, com a municipi de muntanya, ja estan acostumats a viure temporades més fluixes per la variabilitat del temps tot i que gairebé sovint cobreixen les despeses. “Sempre tenim un racó a la faixa perquè aquí tenim sovint el problema del temps, que és molt variable i a vegades plou o fa fred”, admet. Ara mateix el que més els preocupa és poder donar aquest servei al poble i tenir aquesta activitat durant l’estiu.

Al municipi de Porqueres (Pla de l’Estany) de prop de 4.600 habitants fa tres anys que van obrir la piscina municipal i enguany es troben també amb moltes incerteses. El seu alcalde, Francesc Castañer, explica que la situació és “molt complicada” i que es fa molt difícil preveure quina serà la situació els mesos de juliol i agost. A l’espera que les autoritats sanitàries aclareixin les normes de seguretat i usos, han previst que aquest any no hi haurà un sistema d’abonaments sinó que aposten per una entrada per dia. Creuen que té més sentit un sistema “flexible” per poder reduir els aforaments (han calculat que podran oferir unes 125 places guardant les distàncies de seguretat enfront de les més de 400 d’una situació normal) i, si cal, poder organitzar un torn de matí i tarda. Segons l’alcalde, “hem de tenir clar que aquest estiu per poder-hi anar tots hi haurem d’anar menys dies i menys estona”. Tot i això, també admet que fins que no arribi el moment d’obrir no es veurà realment quina serà la demanda.