Govern central, sindicats i empresaris es reuniran aquest divendres, 8 de gener, per començar una nova negociació amb l’objectiu de prorrogar els expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO), als quals estan acollits, amb dades a tancament de desembre del 2020, més de 755.610 persones, xifra que està lluny dels 3,4 milions de treballadors que van arribar a estar en ERTO al mes d’abril.
La ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, ja va dir que convocaria els agents socials després de Reis per abordar aquesta negociació i va remarcar que instaria al fet que no s’esgotessin els terminis de negociació. De fet, va demanar que la negociació no fos més tard del 15 de gener.
Així mateix, va dir que els ERTO eren una eina que “funcionava molt bé” i que s’han dotat d’una “enorme flexibilitat”, tot i que va apuntar que li agradaria demanar que “hi hagi més simplicitat”.
Aquesta setmana, el secretari d’Estat de Treball i Economia Social, Joaquín Pérez Rey, va afirmar que no s’esperen “enormes canvis” en la negociació per prorrogar els expedients de regulació temporal d’ocupació. De fet, va deixar clar que els ERTO “s’han treballat i adaptat” i va dir que les peces clau “estan ja molt consolidades”.
“Segurament provarem de treballar en una línia de simplicitat de la gestió d’aquests elements d’ocupació i els seus elements centrals, però el model no pot ser objecte de revisió, perquè se n’ha constatat el bon funcionament aquests mesos”, va postil·lar.
Per la seva banda, el secretari d’Estat de Seguretat Social i Pensions, Israel Arroyo, va assenyalar que el model dels ERTO té fruits i que “lògicament haurà de ser objecte de canvis, però que seran paramètrics o de matís”. “És un model que s’ha focalitzat i crec que treballarem en aquesta línia”, va afegir.
Govern central, sindicats i empresaris coincideixen que encara es necessita aquesta eina, sobretot per als sectors que no han pogut recuperar la seva activitat plenament, com el turístic, o que es veuen sotmesos a restriccions per frenar els contagis de Covid, com l’hostaleria o el comerç.
De fet, el pla de rescat de suport a l’hostaleria, el comerç i el turisme, que va aprovar el Govern central fa unes setmanes, va ampliar el nombre de sectors “ultraprotegits” pels ERTO a diverses activitats, entre aquestes el comerç a l’engròs de begudes, els restaurants, les activitats dels jardins botànics, parcs zoològics i reserves naturals, els establiments de begudes i les activitats de jocs d’atzar i apostes (casinos, bingos, loteries i cases d’apostes).
La regulació actual dels ERTO estarà vigent fins el proper 31 de gener i els empresaris fa temps que demanen estendre la següent pròrroga almenys fins que s’acabi l’estat d’alarma decretat a Espanya (9 de maig). Els ministeris de Treball i Seguretat Social no parlen de terminis i es limiten a assegurar que els ERTO es mantindran fins que sigui necessari.
Va costar molt signar la pròrroga fins al gener, sobretot per les diferències que existien entre la patronal i alguns membres del Govern central sobre els sectors a protegir pels ERTO. Al final es va aconseguir un acord gairebé en temps de descompte que es va portar en forma de decret al Consell de Ministres.
Aquest decret, aprovat a finals de setembre, estenia fins al 31 de gener de manera automàtica els procediments per força major per determinats sectors econòmics, i creava dues figures, els ERTO d’impediment d’activitat i els ERTO de limitació d’activitat, als quals s’hi podien acollir totes les empreses, amb exoneracions bastant elevades, que en alguns casos arriben fins al 100%.
Els ERTO de força major amb pròrroga automàtica es limiten a les empreses més afectades per la pandèmia l’activitat de les quals es classifiqui en algun dels codis de la Classificació Nacional d’Activitats Econòmiques (CNAE-09) que es preveuen a la norma, amb exoneracions de quotes d’entre el 75% i el 85%. D’aquestes exoneracions també se’n poden beneficiar aquelles empreses que, tot i que no formin part d’aquests sectors, es troben en la seva cadena de valor o el negoci de les quals depèn en la seva majoria d’aquests.
En el cas de les noves modalitats d’ERTO vigents, a les quals s’hi poden acollir empreses de qualsevol sector, es distingeixen dos tipus: els ERTO per impediment d’activitat com a conseqüència de restriccions que han adoptat les autoritats (per exemple, les empreses d’oci nocturn), i els ERTO de limitació d’activitat, destinats a les companyies que vegin alterada la seva activitat quan una autoritat local, autonòmica o estatal limiti, per exemple, els aforaments i els horaris.
Els ERTO de limitació d’activitat van acompanyats d’exempcions de quotes d’entre el 70% i el 100%, mentre que els ERTO d’impediment de l’activitat contemplen exempcions d’entre el 90% i el 100%.
Caldrà veure si en la nova pròrroga es mantindrà aquest esquema d’ERTO i si es produiran més canvis a la llista d’activitats CNAE, tot i que a la vista de les actuacions de les comunitats autònomes per frenar els contagis es continuaran necessitant instruments per protegir treballadors i empreses afectats per limitacions i impediments de la seva activitat.
8.033 treballadors més en ERTO
Segons dades de la Seguretat Social, el número de treballadors en ERTO va tancar el mes de desembre en 755.613 persones, cosa que suposa 8.033 treballadors més que al novembre.
Des del moment més dur de la crisi, a finals d’abril, el número de persones en ERTO s’ha reduït en 2,8 milions, cosa que suposa que a tancament del 2020 els afectats per ERTO eren un 79% menys dels que hi havia a l’abril.
El Departament que dirigeix José Luis Escrivá ha destacat que aquesta xifra de 755.613 treballadors en ERTO suposa mantenir l'”estabilització” que va començar al mes de setembre malgrat les restriccions administratives que es van adoptar per contenir la segona onada de la pandèmia.
De mitjana, segons la sèrie per data d’alta, al mes de desembre hi va haver 782.915 persones en ERTO, davant de les 865.677 de la sèrie del mes anterior i les 676.905 del mes d’octubre.
També es parlarà del SMI
El passat 29 de desembre, en l’últim Consell de Ministres de l’any 2020, el Govern central va decidir prorrogar, a petició del Ministeri de Treball i Economia Social, el reial decret pel qual es va establir una pujada del 5,5% del Salari Mínim Interprofessional (SMI), fins als 950 euros mensuals per catorze pagues.
La intenció era la de donar-li més marge a la negociació del diàleg social per acordar quina ha de ser l’evolució del SMI aquest nou any.
Així, amb la pròrroga es garanteix la seguretat jurídica i es dona continuïtat a la funció del salari mínim com una garantia salarial per a les persones treballadores, que gràcies a extensió continuaran protegides.
Caldrà veure si els agents socials i el Govern central acostaran postures aquest divendres, la primera trobada del diàleg social de l’any. La ministra va deixar clar la setmana passada que li feia “una mica de pena” que es discutís per 30 cèntims al dia, tot i que la patronal va insistir que no era el moment de pujar salaris i els sindicats instaven a pujar els sous mínims com ho han fet els salaris de funcionaris i pensions (+0,9%).
