En relació al sentiment de soledat, l’informe apunta que gairebé la meitat (49%) afirma que el seu sentiment de soledat no ha patit cap variació. Això, però, no té perquè indicar que no es pateix soledat, sinó que tal i com ha alertat Regina Martínez, responsable d’anàlisi i recerca de l’Observatori de la Soledat, pot voler dir que aquestes persones enquestades potser ja patien un gran sentiment de soledat abans de la pandèmia. De fet, només un 7% dels enquestats assegura que no ha tingut mai sentiment de soledat i un 41% creu que els ha augmentat.
En ser preguntats pel perquè del creixement de la soledat, el 43% l’associa a la disminució, limitació o absència de contactes socials i personals, que inclou des de la importància de veure persones al carrer fins a la necessitat d’un contacte més físic i presencial, en el que s’anomena soledat relacional.
Un 21% relaciona l’augment del sentiment a la soledat existencial, i el vincula a sentiments d’angoixa, buidor, tristesa i desesperança, amb testimonis que admeten que tenen “voluntat” però estan “cada cop més trists, cada cop poden menys i se senten una càrrega”. En tercer lloc, el 16% atribueix l’augment de la soledat a l’aïllament físic, que es pot derivar dels confinaments domiciliaris i del fet de viure sols en pisos petits.
Discriminació de la gent gran
En ser preguntats per si creuen que s’ha discriminat la gent gran durant el confinament, gairebé la quarta part o bé no ha volgut donar resposta o bé no ho sap. El 53% dels que han respost, però, asseguren que sí que se’ls ha discriminat. En aprofundir en la qüestió, gairebé un terç de les respostes fan referència a un sentiment general d’abandonament i admeten que ja existia abans a les seves vides.
El 26% creuen que no han rebut l’atenció que necessiten, ja sigui per part dels serveis sanitaris o de la família, i el 16% fan referència a la discriminació directa i indirecta durant la gestió de la crisi i esmenten mesures com les franges horàries o la suspensió d’activitats. Finalment, també un 16% remarca la situació que s’ha viscut a les residències i alguns testimonis lamenten que “s’ha deixat morir” els residents.
Suport social i participació
Pel que fa a la seva participació a la vida social abans de la pandèmia, la majoria dels enquestats són persones força actives: el 72% anaven a comprar al mercat o a botigues del barri, el 60% feia activitats d’oci de tipus informal, com anar a passejar amb amics, i el 41% feia activitats socials de tipus formal, com anar a la parròquia o al centre cívic. Amb el confinament el 52% apunten que han hagut de canviar les seves rutines i dos terços dels enquestats diuen que han trobat a faltar alguna cosa de la seva vida diària.
Concretament, la meitat dels que han trobat a faltar alguna cosa diuen que han enyorat fer activitats al barri. Un 18% diu que ha torbat a faltar la companyia i el contacte personal i un 13,5% fa referència a la impossibilitat de mantenir les relacions familiars.
En relació al suport social, el 24% creu que l’ajuda que rep ha augmentat i un 11% creu que ha disminuït, mentre que el 65% no ha percebut cap canvi. L’informe també relaciona el contacte amb la xarxa de veïns amb el sentiment de seguretat, i el 65% de les persones que declara un augment de contactes amb la xarxa de veïns i amics també sent més seguretat, mentre que a la inversa el 74% dels casos que han reduït el contacte se senten més insegurs.
Segons l’estudi, el 59% de les persones enquestades s’ha sentit més vulnerable durant la pandèmia i un 48% afirma que ara té por de coses que abans no temia, com un possible contagi i la possibilitat de morir per coronavirus (40%), o de sortir al carrer (gairebé una quarta part).
Bretxa digital
Un dels punts que tracta l’informe és l’ús de les noves tecnologies entre la gent gran. Segons l’enquesta, el 92% de les persones han utilitzat les mateixes eines de comunicació que j feien servir abans de la pandèmia. Això, segons Elisa Sala, coordinadora de l’Observatori de la Soledat, implica que no hi ha hagut una alfabetització en el món digital dirigida a la gent gran, i ha alertat que en molts casos aquest col·lectiu ha quedat fora de les alternatives digitals que es plantejaven en moltes activitats. “La bretxa existeix i és gran”, ha constatat. El 74% dels enquestats ha utilitzat el telèfon exclusivament com a eina de comunicació i un 6% ¡ha combinat amb videotrucades
Perfil
Per fer l’estudi s’ha preguntat a una mostra de 120 persones. El perfil majoritari és el d’una dona catalanoparlant de més de 84 anys que és vídua, viu sola i té fills. A part, la majoria dels qui han respost tenen alguna limitació física que els resta autonomia, alguna malaltia òssia i es caracteritzen per un estat d’ànim depressiu. El 73% dels enquestats viuen a Catalunya, i la resta són de València, Madrid o Saragossa.
Testimonis
La presentació de l’informe ha comptat també amb la participació d’Amèlia Albalat, una dona gran que ha estat en contacte amb Amics de la Gent Gran. Segons ha afirmat, s’ha sentit molt sola i ho ha passat molt malament durant el confinament, perquè tot i viure sola abans de la pandèmia tenia una xarxa forta d’amistats amb qui sortia al carrer, a qui visitava o amb qui anava de vacances.
