Un estudi de l’Hospital Vall d’Hebron aconsegueix millorar la supervivència del càncer de ronyó

Un assaig clínic internacional de fase 2 en el que ha participat l‘Hospital Vall d’Hebron de Barcelona ha constatat que una immunoteràpia dual millora la supervivència dels pacients amb un càncer renal poc freqüent. Les dades publicades, presentades al darrer congrés de la Societat Americana d’Oncologia Clínica (ASCO), celebrat a Chicago del 30 de maig al 3 de juny, demostren que la combinació dels fàrmacs immunoterapèutics ipilimumab i nivolumab millora significativament la supervivència al cap de 12 mesos dels pacients amb carcinoma renal de cèl·lules no clares en comparació amb les teràpies estàndard actuals.

El càncer de cèl·lules renals, també anomenat càncer de ronyó, és una malaltia que s’origina en el revestiment dels túbuls del ronyó. Tot i que es tracta d’una patologia poc freqüent –responsable d’entre el 2 i el 3% de tots els tumors malignes en adults— el seu impacte en la vida dels pacients és significatiu. Segons dades de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM), el 2025 es preveu que es diagnostiquin 9.774 nous casos de càncer renal a Espanya. La revista ‘Annals of Oncology’ ha publicat recentment els resultats de l’assaig clínic internacional de fase 2 SUNNIFORECAST, en què ha participat Cristina Suárez, oncòloga mèdica de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona i investigadora sènior del Grup de Tumors Genitourinaris (no pròstata), del Sistema Nerviós Central (SNC), Sarcomes i Tumors d’origen desconegut del VHIO.

El carcinoma renal de cèl·lules no clares representa aproximadament el 25% dels casos de càncer renal i agrupa més de 20 subtipus diferents, molts d’ells rars i amb poques opcions terapèutiques. “Tot i els avenços en el tractament del carcinoma renal de cèl·lules clares” explica Suárez, “els pacients amb tumors de cèl·lules no clares sovint queden exclosos dels grans assaigs clínics, cosa que ha dificultat establir un estàndard terapèutic sòlid”.

L’estudi SUNNIFORECAST és el primer assaig prospectiu i aleatoritzat que compara la immunoteràpia dual (ipilimumab + nivolumab) amb el tractament estàndard basat en inhibidors de tirosina cinasa en pacients amb carcinoma renal de cèl·lules no clares avançat o metastàtic que no han estat tractats prèviament.

A l’assaig hi van participar 309 pacients, aleatoritzats per rebre la combinació d’immunoteràpia o el tractament estàndard. L’estudi va revelar que la taxa de supervivència global al cap de 12 mesos va ser del 78% amb ipilimumab/nivolumab, enfront del 68% amb les teràpies estàndard. La supervivència lliure de progressió va ser similar en els dos grups.

Una anàlisi exploratòria també va analitzar si era possible seleccionar grups de pacients que es poguessin beneficiar més d’aquesta immunoteràpia dual. Per fer-ho, van analitzar el marcador CPS de PD-L1, que mesura l’expressió d’aquesta proteïna tant en cèl·lules tumorals com immunitàries. Els pacients amb una puntuació igual o superior a 1 van viure més temps, cosa que suggereix que aquest biomarcador podria ajudar a personalitzar el tractament amb ipilimumab i nivolumab segons les característiques del tumor.

“En conclusió”, afirma Suárez, “aquests resultats donen suport a aquesta combinació d’immunoteràpia com a una nova alternativa de tractament per a pacients amb càncer renal de cèl·lules no clares en primera línia. Això podria suposar una diferència en la supervivència i la qualitat de vida d’aquests pacients, que actualment no disposen d’opcions terapèutiques clares”.