Un estudi demostra que l’extrema dreta continua en auge entre els joves europeus

L’èxit electoral dels partits d’extrema dreta entre els votants de menys edat –generació Z i mil·lenistes- es deu principalment al suport dels homes joves, que va assolir un màxim de més del 21% en els comicis del 2024, en comparació amb el 14% entre les dones del mateix grup d’edat. Així ho mostra un estudi publicat a la revista ‘Journal of European Public Policy’ amb participació de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). L’estudi conclou que la bretxa de gènere dels joves en el suport a l’extrema dreta és un fenomen de nova generació. En l’estudi hi ha participat el professor del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF Toni Rodon, amb altres investigadors de la Humboldt de Berlín, London School of Economics i Amsterdam.

La recerca explora l’ampliació de la bretxa de gènere entre les generacions pertanyents a la Generació Z i els mil·lenistes (entre els 16 i els 29 anys), tant en actituds com en comportament electorals relacionats amb el suport a l’extrema dreta. Aquest suport és significativament més gran respecte als grups d’edat adulta mitjana i tardana.

Segons els autors, la seva anàlisi proporciona proves per concloure que el que hi ha és un fenomen sobretot generacional.

Els autors ofereixen diverses explicacions per aquesta tendència, com ara la rellevància dels reptes econòmics que poden afectar de manera desproporcionada els joves, però que poden ser especialment pronunciats per als homes joves que perceben els avenços educatius i professionals de les dones com “un joc de suma zero”. També els canvis culturals, com ara en les normes de gènere, que poden empoderar les dones joves, alhora que poden provocar sentiments d’incertesa i inseguretat entre els homes joves; o factors de l’oferta i la influència de les xarxes socials, amb les narracions d’extrema dreta i els “manfluencers” que amplifiquen les queixes dels homes joves i els mobilitzen, entre d’altres.

L’estudi se centra en les eleccions europees, però els seus autors creuen que es pot estendre a escala estatal. Fins i tot, asseguren que els patrons observats de suport a l’extrema dreta podrien ser encara més forts en pròximes eleccions nacionals a diversos països.

Els investigadors afegeixen que és probable que la bretxa de gènere juvenil contemporània, impulsada pels homes de la Generació Z i els mil·lennistes, s’ampliï encara més, i que el suport general a l’extrema dreta pugui continuar creixent. “Com que investigacions prèvies han demostrat que la votació per primera vegada i la consolidació de preferències durant els anys de formació tenen un impacte durador en les actituds i el comportament de vot més tardà al llarg de la vida, el suport a l’extrema dreta podria augmentar dràsticament en el futur, a mesura que els votants joves d’avui envelleixen”, conclouen.

La recerca es basa en dades dels Estudis Electorals Europeus (EES), que amb un abast de 27 països i gairebé 25.000 votants, proporcionen una cobertura transversal i longitudinal més gran en comparació amb altres enquestes entre països. Per explorar si aquesta bretxa de gènere entre els votants joves es deu a l’edat o als efectes generacionals, els autors utilitzen models ‘Edat-Període-Cohort’, a partir d’estudis de votants de l’EES que van des del 1989 fins al 2024, i que abasten 25 anys i vuit eleccions al Parlament Europeu.

D’altra banda, l’anàlisi transversal de les eleccions al Parlament Europeu del 2024 presenta, a més, proves preliminars i descriptives que aquesta bretxa es pot abordar parcialment mitjançant diferències d’actituds culturals, amb indicis que mostren que les dones joves són molt més progressistes en comparació amb els homes joves.