A menys de deu dies pel tret de sortida de les festes de Gràcia, els veïns ultimen els guarnits per retornar “l’essència” de la festa major als carrers. “Ha estat complicat adaptar-la a la pandèmia”, reconeix el patró de la Fundació Festa Major de Gràcia, Josep Maria Contel, en declaracions a l’ACN.
Des de l’organització expliquen que estan pendents de tancar “alguns serrells”, en relació amb els aforaments i els actes de cultura popular. Amb tot, des del barri asseguren que serà una celebració “pels veïns”, “molt diferent” respecte als anys on es veien concentracions de gent observant la decoració dels carrers. “No serà la festa major ni del 2019 ni del 2022, però tindrà els seus valors i elements perquè la gent gaudeixi”, diu Contel.
El patró de la Fundació Festa Major de Gràcia assegura que ha estat “molt complicat” definir el programa, derivat dels “canvis que s’han anat produint” en les restriccions per la covid-19. Contel ha avançat a l’ACN que el pregó de la festa, a càrrec del president d’Òmnium Jordi Cuixart, es farà al balcó de la plaça de la Vila. En aquest acte també hi haurà el tradicional ball de l’Àliga i una actuació dels diables. Així mateix, en relació amb els actes de cultura popular ja se sap que es concentraran al carrer Còrsega, entre Bailèn i Diagonal, per on aniran passant en cercavila les colles. La gent, tal com marca la normativa, estarà asseguda i haurà d’assistir amb reserva prèvia. Les entrades es posaran a disposició del públic el pròxim dilluns dia 6 d’agost.
“Malgrat que la gent estigui asseguda en una cadira, es podrà viure i sentir la cultura gairebé com abans. Això és un primer pas”, celebra Contel. Així, reivindica que les festes de Gràcia són un punt “molt important” de socialització entre veïns. “Serà molt positiu per la gent gran que fa molts mesos que està a casa i ha tingut poques possibilitats de fer coses que la distreguin”, diu. Amb tot, tant la gent del barri com els organitzadors asseguren que l’ambient de la festa d’enguany es preveu “molt veïnal”.
Guarniments “senzills”
Pel que fa als guarniments, el patró assegura que els veïns estan treballant “amb molta cura” perquè els sostres llueixin “el millor possible”. Per la seva banda, des del barri assenyalen que han apostat per elements “senzills”, que puguin fer entre poca gent. Així ho explica una veïna del carrer Tordera, Clàudia Solís. En mateixa línia, des del carrer Verdi del Mig, Esther Rodríguez confessa que han notat una davallada de persones col·laboradores respecte d’altres edicions. “Ara hi ha tres persones i altres anys n’hi havia com a mínim 15”, assegura. Segons Rodríguez, amb la situació de pandèmia hi ha gent que “no es decideix” a participar.
Amb tot, els veïns coincideixen en afirmar que han reduït molt les activitats que faran de cara al públic per la “incertesa” que hi ha hagut fins a últim moment. “No volíem agafar la responsabilitat de controlar i portar registres, cues, guardar distàncies, mascaretes… tot plegat ens semblava massa”, justifiquen des del carrer Tordera.
Enguany fins a 21 carrers han decidit fer guarnits, tres menys que al 2019, i tots hauran d’estar elevats, tal com va explicar l’organització aquest dilluns en roda de premsa. En comparació amb altres anys, la majoria tenen previst que les decoracions es concentrin tan sols en una part del carrer. Així mateix, atès que tampoc hi haurà concurs, bastants han optat per fer una decoració sense temàtica concreta.
150 anys del carrer Llibertat
L’edició del 2021 de la Festa Major de Gràcia serà especial pel carrer Lliberat, que celebra els 150 anys des del primer guarniment documentat. Per commemorar-ho, els veïns han preparat una decoració que recordi els “guarnits tradicionals”, fets amb elements florals anomenats “enramades”, segons explica un dels veïns, Ferran Pons. Pons també és un des autors del llibre que s’ha editat amb motiu de l’efemèride. Així mateix, el carrer també té previst fer una exposició més endavant.
Crida a “la consciència” de la gent
Després de tot, atès que tots els actes seran amb entrada, Contel fa una crida a “la consciència” de la gent. Així, demana que les persones que tinguin entrades i finalment no puguin assistir als actes, les retornin per tal que altres persones les aprofitin.
