Els joves, una generació perduda?

Un de cada sis joves s’han quedat sense treball a conseqüència de l’epidèmia i els que ho conserven han vist caure les seves hores de treball un 23%, alerta l’Organització Internacional del Treball (OIT), i a Espanya, existeix el risc que l’elevada desocupació juvenil es converteixi en un problema estructural, adverteix aquest organisme de Nacions Unides.

Davant aquesta situació, l’OIT recomana posar en marxa un pla especial de garantia juvenil que ofereixi als joves sense treball i sense estudis una ocupació o una proposta formativa. «Espanya no es pot permetre que una elevada desocupació juvenil s’instal·li de manera estructural, perquè representaria un fracàs amb desastroses conseqüències de llarga durada per a tota una generació», assevera el responsable de la OIT a Espanya, Joaquín Nieto.

Els de 30 anys ja porten dues crisis
Part de la joventut «més madura» continuava sofrint les conseqüències de la crisi financera de 2008 i ara els ha enxampat de ple aquesta de la COVID-19, la qual cosa podria tenir adversos efectes a llarg termini. «Ja hem vist que al voltant de la meitat de la destrucció de l’ocupació que s’ha produït per la crisi del coronavirus correspon als joves (menors de 35 anys)», explica a Efe la investigadora de la Universitat d’Alcalá Marina Romaguera de la Cruz, qui opina que «si la recuperació és ràpida i pot recuperar-se aquesta ocupació, els efectes no seran tan negatius en comparació a si la crisi és prolongada i la durada en la desocupació s’allarga».

Però fins i tot encara que sigui curta, matisa l’experta, acabarà afectant més aquest col·lectiu que té «vides laborals menys estables» i fins i tot podria donar-se l’efecte de fre en l’ascens en la seva carrera laboral.

«Si no s’adopten polítiques públiques específiques per als joves, veuríem llastrades moltes carreres professionals; els joves de 30 anys han sofert dues crisis en poc temps, vénen d’un mercat laboral bastant precari i no s’havien recuperat; no havien estabilitzat les seves vides i una altra vegada els colpeja una crisi».

«L’ascensor social s’està frenant, si fins fa uns anys l’educació portava al fet que els fills tinguessin més ingressos que els pares, això s’està frenant i s’està percebent que si els pares tenen un nivell educatiu baix, els fills es queden amb nivell educatiu baix en molts casos», apunta l’experta.

Salaris baixos i sense suport en habitatge
Romaguera de la Cruz és una de les autores de l’últim informe de l’Observatori Social de la Caixa Anàlisi de les necessitats socials de la joventut, que conclou que la falta d’oportunitats professionals, l’empitjorament de les condicions laborals i els problemes en l’accés a l’habitatge poden conduir al fet que aquestes noves generacions se sentin excloses d’una societat que veuen cada vegada més injusta, la qual cosa contribuiria a afeblir la cohesió social.

«Són necessàries sobretot polítiques en l’àmbit laboral, perquè la font més gran de renda dels joves és l’ocupació i si és precari, es retarda l’emancipació i la formació de llars», en un context d’important envelliment poblacional.

Segons l’informe de l’observatori, gairebé un de cada quatre persones d’entre 18 i 29 anys viuen en llars que experimenten dificultats per a arribar a finals de mes. De fet, gairebé la meitat dels quals sustenten econòmicament un habitatge destinen a ell més del 30% de la seva renda disponible, ja sigui en concepte de lloguer, amortització i interessos d’hipoteca o rebuts, entre altres.

«Els joves es concentren en llars amb escassetat d’hores de treball i ocupacions de poca qualitat que no els permeten sortir de la pobresa», destaca.

Els experts argumenten que el sistema d’impostos i prestacions espanyol redistribueix menys les rendes dels més joves que en el cas d’altres grups demogràfics, la qual cosa unida als baixos salaris, precarietat laboral i inestabilitat del mercat de treball, situa a aquest grup en una pitjor posició relativa. «Hi ha un informe del Banc d’Espanya que assenyala que els salaris d’aquesta generació, són més baixos que els d’una generació anterior», apunta Romaguera.

Segons la investigadora, entre els joves s’aprecien «sentiments de frustració i de desencantament amb la societat; se senten abandonats per les institucions públiques i veuen que la gestió de la crisi generada pel coronavirus s’està centrat en altres col·lectius i no s’està prestant l’atenció necessària per a unes generacions que són el futur».