També ha assenyalat que hi ha una reflexió al voltant de l’homogeneïtzació de les ciutats i sobre la Marca Espanya: “Com Espanya s’havia venut als de fora i havíem permès que això fos olé olé, paella i platja. Som només això?”, ha dit. Tanmateix, no es van atrevir a fer una reflexió sobre els efectes de la pandèmia en el turisme, però suggereixen algunes pinzellades sobre els seus efectes.
Un poder econòmic més fort que les persones
Per la seva banda, Polo ha lamentat que fa molts anys que es construeix un sistema que al poder econòmic li va bé, i té molta més força el poder econòmic que les persones”, i que tant de bo la pandèmia serveixi per obrir “noves vies i nous camins”, tot i que està convençuda que “quan tot es torni a establir, tot tornarà a bombejar com quan s’obre una presa”.
Polo ha afegit que el seu tipus de teatralitat va pel camí que no cal entendre-ho tot ni veure-ho tot perquè hi ha “mil coses a l’escenari”, de manera que treballen des de l’òptica que l’espectador s’ho miri tot i es quedi amb el que vulgui.
Segons ha explicat, la proposta arriba després d’un confinament i evidentment es veuen les “reminiscències” de la feina feta per la companyia en ‘streaming’, de manera que l’espectador veurà un plató amb vídeo en directe, i a cavall entre “allò molt digital i tornar als anys noranta dels viatges en família a l’estiu a un càmping”.
La peça es va estrenar al Festival de Otoño de Madrid, al Corral de Alcalá, i Díez ha concretat que és “com una coreografia” enmig d’un embolic de cables, amb uns sets molt de joguina i una peça bilingüe que va funcionar molt bé.
El dramaturg Ignacio de Antonio Antón ha detallat que la seva funció en el nou rol de ‘dramaturgista’ ha estat la d’acompanyar les creadores i fer propostes “a nivell de panoràmica”, mentre que l’intèrpret Alejandro Curiel ha destacat que es tracta d’un espectacle “molt entretingut”, a banda del fet que toca temes que fa temps que estan en discussió, però que ara estan “a l’ordre del dia”, de manera que és un espectacle “molt actual”.
El director Teatre Lliure, Juan Carlos Martel, ha afegit que es tracta d’una coproducció que “demostra que no cal esperar deu anys” per a que una jove companyia pugui ser a una sala com el Lliure. La companyia, nascuda el 2017, du a Gràcia una proposta que es va poder veure com a ‘work in progress’ al passat GREC Festival de Barcelona 2020.
