Quan les dades no tranquil·litzen: la distància entre la seguretat real i la percebuda a Sants-Montjuïc

El darrer dimecres, la seu del Districte de Sants-Montjuïc va acollir una nova sessió de la Comissió de Convivència i Seguretat. La cita, que ja és habitual, va servir per posar sobre la taula les dades reals sobre delinqüència, accidents i actuacions policials, però també per evidenciar una escletxa que no para de créixer: la que hi ha entre la realitat de la inseguretat i la percepció ciutadana.

Segons va exposar l’inspector en cap de Mossos, Jordi Fàbregas, les infraccions penals conegudes han disminuït un 8,18% entre 2023 i 2024, i les detencions han augmentat lleugerament. Tanmateix, aquest descens no sembla haver-se traduït en una percepció més positiva de la seguretat entre els veïns. “Les xifres són millors, però la gent no ho nota. El problema és que la sensació d’inseguretat ve alimentada per imatges virals, rumors o casos molt concrets que es magnifiquen”, explica la Maite Ortega, que té un establiment a Creu Coberta.

Les dades: robatoris a la baixa, però amb més violència

Els delictes contra el patrimoni continuen sent els més habituals, principalment furts. El nombre de casos ha passat de 18.972 el 2023 a 16.860 el 2024, una baixada d’un 11,13%. Ara bé, el robatori amb força o intimidació ha pujat gairebé un 15%. Una dada que, per si sola, pot generar una sensació d’amenaça encara que el conjunt de delictes baixi.

“Quan et diuen que han atracat algú al costat de casa amb una navalla, ja no mires les estadístiques”, explica la Montse Carrasco, veïna del barri de la Bordeta. “No importa que globalment els furts baixin, si els que passen són més agressius, això ho notes al carrer”, afegeix.

La multireincidència: el gran repte

Un dels punts més calents de la reunió va ser la multireincidència. El fenomen dels “multidetinguts”, principalment per furts, preocupa i molt als cossos policials. “La llei no ens acompanya, és a dir, que la resposta legal no funciona”, assenyala Fàbregas. En aquest sentit es compren que  hi ha persones que han estat detingudes dotzenes de vegades i tornen al carrer al cap de poques hores. Això genera una sensació d’impunitat que, malauradament, és real.

Percepció vs. realitat: un relat complex

La intendent en cap de la Guàrdia Urbana, Noelia López, va remarcar que, malgrat tot, els accidents han baixat lleugerament i s’han realitzat més de 14 operacions especials conjuntes amb Mossos, conegudes com a ‘Pla saturació’, en zones de més tensió. En total: més de 460 identificacions, 10 detencions i centenars de denúncies.

Tot i així, per a molts veïns, el problema no són les dades, sinó la sensació de vulnerabilitat. “Hi ha dies que no m’atreveixo a tornar sola a casa si és tard. Ho he vist tot per TikTok, i cada dia hi ha un vídeo nou d’algun robatori. I després descobreixes que potser és d’un altre barri o d’un altre any, però la por ja se t’ha quedat dins”, explica la Carla, una estudiant de 22 anys del barri de Poble-sec.

El paper dels mitjans i les xarxes socials

Aquest fenomen de desconnexió entre xifres i percepció no és nou, però s’ha intensificat amb l’ús de les xarxes socials. Vídeos, titulars alarmistes i relats descontextualitzats poden generar una imatge de caos que no sempre reflecteix la realitat local. En contraposició a altres testimonis, el Rogelio Arranda, veí del carrer Blai, ho té clar: “Jo soc veí del barri de tota la vida. Sí, ha canviat. Però no és un lloc perillós, ni molt menys! Busquen titulars alarmistes i diuen mentides constantment. Al barri de La Marina van fer patrulles de veïns, i res va canviar; per exemple. No canvia res perquè no succeeix res de la forma que s’explica” 

Una crida a la responsabilitat col·lectiva

Així mateix, el districte de Sants-Montjuïc no viu un auge de la delinqüència, sinó un auge de la seva percepció. I això, lluny de ser irrellevant, pot tenir conseqüències reals sobre la vida comunitària, la convivència i la confiança en les institucions. Com apuntava l’Anna, una botiguera del carrer de Sants: “Potser les dades són bones, però si els veïns no se senten segurs, alguna cosa més hem de fer. No només patrulles, també comunicació i escolta”.

Potser el gran repte del futur no serà només reduir la delinqüència, sinó recuperar la confiança. I això passa, també, per entendre que percebre inseguretat també és una forma de viure-la.