Preguntat pel poble del que parla al llibre, Mompuig, ha assenyalat que la seva idea era crear aquest món petit que té forma de petit municipi. “No volia escriure sobre els pobles de Catalunya”. En aquest sentit, ha destacat que la seva idea era parlar d’un món petit que té forma de poble i que qualsevol lector català el pugui identificar i que “si algun dia el llibre es tradueix a altres llengües que qualsevol lector reconegui el poble del que estic parlant. És l’abstracció d’un poble”, ha indicat.
L’escriptor ha recalcat que en aquest llibre “no hi ha un narrador que guiï” a diferencia d’altres llibres seus i els comentaris són dels seus personatges. Això l’ha portat a reflexionar sobre la seva manera d’escriure en la qual “entra a les veus de cada personatge. Quan parla el Nico, jo sóc ell i penso i parlo com ell”. El mateix passa amb altres personatges com l’Angeleta. “Quan escric sobre ella penso com ella i no diré coses que ella no digui i no pensaré coses que ella no pensi”. “El meu cervell hi ha un moment en que pensa com vuit personatges diferents i això és el que em flipa més”. Carreras ha dit que li agrada explicar històries i estar al cervell dels personatges. Per contra, no li agrada dir als personatges què han de fer i descrivint els personatges pels lectors, ja que prefereix que ho vagin descobrint ells mateixos.
Carreras ha reconegut que escriu les coses moltes vegades. “Escric tenint un pla, una idea i quin és el punt final, però no hi ha una trama dibuixada que sigui com una mena de presó que em deixi tancat. Estic amb molta llibertat i si un personatge creix, jo creixo amb ell i si s’arronsa, miro quin és el problema”. Això fa, com ha dit, que escrigui els seus llibres varies vegades i hi hagi varies versions. “M’encanta escriure els meus llibres moltes vegades, no hi ha cap problema”.
Ha apuntat que té una gran necessitat d’explicar històries i és del parer que “si havia d’abocar alguna cosa” en aquest llibre això ja ho veuran els lectors perquè ell, ha indicat, no n’és conscient. “Un autor que és conscient del que vol vomitar… no anirem bé”. Carreras ha dit que explica històries sense missatge, però si algú les troba li sembla molt bé. “Tinc la màxima ambició literària per explicar històries de la manera més perfecta possible i que tot encaixi”.
Reconeixements
Carreras va guanyar el premi Sant Jordi amb ‘L’àliga negra’ (2015) i el Ciutat de Barcelona amb ‘Cafè Barcelona’ (2013). Ha remarcat que l’haver guanyat aquests guardons no li suposa cap pressió en el moment d’escriure les noves novel·les. “Tenir un reconeixement és la bomba”, ha indicat. “Com m’ha de fer pressió?”, ha preguntat. En aquest context, ha apuntat que després del Premi Sant Jordi ha fet més de 50 actes de conferències i xerrades i ho ha valorat positivament. Ha apuntat que la única pressió, se la posa ell mateix i és escriure amb la màxima ambició pel que fa la qualitat literària.