Divendres, 29 de març de 2024
És notícia

L’escriptor guanyador del premi Ciutat de Barcelona publica un nou llibre

Avatar photo

Joan Carreras ha remarcat que el fet d'haver guanyat aquests guardons no li suposa cap pressió en el moment d'escriure les noves novel·les

L’escriptor Joan Carreras, qui va guanyar el premi Sant Jordi amb ‘L’àliga negra’ (2015) i el Ciutat de Barcelona amb ‘Cafè Barcelona’ (2013), publica un nou llibre: ‘La dona del Cadillac’ (Proa), que s’ubica en un “món petit” i té com a protagonistes un home que arriba a un poble amb un últim encàrrec de la seva empresa i una dona que deixa de creure en el món místic en el qual havia cregut en els darrers anys. En una entrevista, Carreras ha assegurat, referint-se al procés de creació de les seves novel·les en general i al seu darrer llibre en concret, que arriba un moment en el qual el seu cervell “pensa com vuit personatges diferents”.
En paraules del mateix Carreras, ‘La dona del Cadillac’ és la història d’un home que arriba a un poble anomenat Mompuig, que representa “un món petit”, amb un últim encàrrec de la seva empresa i no sap què passarà després d’aquesta missió. L’únic que “sap és que és el darrer encàrrec”. En aquest món, hi ha una dona que es troba en una crisi de fe del seu projecte anterior que era un centre de meditació, deixant de creure en el món místic en el qual havia cregut en els darrers anys. El mateix Carreras ha apuntat que aquest és el motor d’inici del seu llibre. En concret, el darrer encàrrec és comprar-li a l’Helena Bau un Cadillac que custodia en un garatge. “Hauria pogut ser una altra cosa, però m’agradava que fos un cotxe antic i potent” i que “tothom coneix”, ha dit Carreras. Així mateix, alguns veïns no veuen amb bons ulls la presència del foraster, ni els que regenten el bar, ni el noi de la benzinera, ni tampoc el seu oncle.

Preguntat pel poble del que parla al llibre, Mompuig, ha assenyalat que la seva idea era crear aquest món petit que té forma de petit municipi. “No volia escriure sobre els pobles de Catalunya”. En aquest sentit, ha destacat que la seva idea era parlar d’un món petit que té forma de poble i que qualsevol lector català el pugui identificar i que “si algun dia el llibre es tradueix a altres llengües que qualsevol lector reconegui el poble del que estic parlant. És l’abstracció d’un poble”, ha indicat.

L’escriptor ha recalcat que en aquest llibre “no hi ha un narrador que guiï” a diferencia d’altres llibres seus i els comentaris són dels seus personatges. Això l’ha portat a reflexionar sobre la seva manera d’escriure en la qual “entra a les veus de cada personatge. Quan parla el Nico, jo sóc ell i penso i parlo com ell”. El mateix passa amb altres personatges com l’Angeleta. “Quan escric sobre ella penso com ella i no diré coses que ella no digui i no pensaré coses que ella no pensi”. “El meu cervell hi ha un moment en que pensa com vuit personatges diferents i això és el que em flipa més”. Carreras ha dit que li agrada explicar històries i estar al cervell dels personatges. Per contra, no li agrada dir als personatges què han de fer i descrivint els personatges pels lectors, ja que prefereix que ho vagin descobrint ells mateixos.

Carreras ha reconegut que escriu les coses moltes vegades. “Escric tenint un pla, una idea i quin és el punt final, però no hi ha una trama dibuixada que sigui com una mena de presó que em deixi tancat. Estic amb molta llibertat i si un personatge creix, jo creixo amb ell i si s’arronsa, miro quin és el problema”. Això fa, com ha dit, que escrigui els seus llibres varies vegades i hi hagi varies versions. “M’encanta escriure els meus llibres moltes vegades, no hi ha cap problema”.

Ha apuntat que té una gran necessitat d’explicar històries i és del parer que “si havia d’abocar alguna cosa” en aquest llibre això ja ho veuran els lectors perquè ell, ha indicat, no n’és conscient. “Un autor que és conscient del que vol vomitar… no anirem bé”. Carreras ha dit que explica històries sense missatge, però si algú les troba li sembla molt bé. “Tinc la màxima ambició literària per explicar històries de la manera més perfecta possible i que tot encaixi”.

Reconeixements

Carreras va guanyar el premi Sant Jordi amb ‘L’àliga negra’ (2015) i el Ciutat de Barcelona amb ‘Cafè Barcelona’ (2013). Ha remarcat que l’haver guanyat aquests guardons no li suposa cap pressió en el moment d’escriure les noves novel·les. “Tenir un reconeixement és la bomba”, ha indicat. “Com m’ha de fer pressió?”, ha preguntat. En aquest context, ha apuntat que després del Premi Sant Jordi ha fet més de 50 actes de conferències i xerrades i ho ha valorat positivament. Ha apuntat que la única pressió, se la posa ell mateix i és escriure amb la màxima ambició pel que fa la qualitat literària.

Total
0
Shares
Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Notícia anterior

L’Agrupació Local de Tortosa del PSC escull a Enric Roig com a Primer Secretari

Notícia següent

Es referma el lideratge de Lleida en el rànquing de centres educatius oberts i d’escoles bressol

Notícies relacionades