Consumir més ultraprocessats augmenta un 11% el risc de càncer colorectal

La classificació de referència NOVA divideix aliments i begudes en quatre grups segons el grau de processament. Els ultraprocessats, el grup amb el grau més alt de processament, són formulacions industrials amb més de cinc ingredients, que acostumen a contenir substàncies afegides com ara sucre, greixos, sal i additius. Per exemple, les begudes ensucrades, els aliments precuinats o la brioxeria industrial formen part d’aquest grup.

Diversos estudis han relacionat el consum d’aliments i begudes ultraprocessats amb factors de risc per a la salut, malalties cardiovasculars, diabetis tipus 2 i major risc de mortalitat prematura. Pel que fa a la relació amb el càncer, hi ha pocs estudis i no són del tot concloents. Un estudi francès va associar el consum d’aliments ultraprocessats amb major risc de càncer. Una altra recerca a Canadà va trobar més risc de desenvolupar càncer de pròstata en ingerir més aliments processats, però no ultraprocessats.

L’estudi de l’ISGlobal, centre impulsat per la Fundació La Caixa, analitza si el consum d’aquest tipus d’aliments i begudes s’associa a un major risc de desenvolupar càncer colorectal, de mama o de pròstata. Amb aquest objectiu, els investigadors van dur a terme un estudi de casos i controls amb 7.843 persones adultes. La meitat tenien diagnòstics de càncers colorectal (1.852), de mama (1.486) o de pròstata (953) i l’altra meitat eren persones amb les mateixes característiques però que no havien desenvolupat la malaltia.

En el marc del projecte ‘MCC-Spain’, els investigadors van avaluar la ingesta dietètica mitjançant un qüestionari que recollia la freqüència de consum d’aliments i begudes durant un any i es van classificar segons el grau de processament amb la classificació NOVA.

Dora Romaguera, primera autora de l’estudi i investigadora d’ISGlobal, de l’Institut d’Investigació Sanitària Illes Balears (IdISBa) i del CIBEROBN, explica que la relació entre els ultraprocessats i el risc de desenvolupar càncer, pot explicar-se en part per la baixa ingesta de fibra, fruites i verdures -coneguts factors protectors contra el càncer colorectal- en grans consumidors d’aquest tipus d’aliments. També pel contingut en additius i d’altres substàncies amb potencial carcinogènic d’aquest tipus d’aliments.

Quant a la relació amb el càncer de mama, no es va trobar una associació forta, però sí un vincle amb el grup de persones exfumadores i fumadores actuals. Romaguera explica que el tabaquisme és “un factor de risc per al càncer de mama i se sap que fumar i alguns factors dietètics poden tenir efectes sinèrgics en el desenvolupament del càncer, com podria ser el cas del consum d’aliments i begudes ultraprocessats”.

Pel que fa al càncer de pròstata, els investigadors no van trobar un vincle amb aquest tipus d’aliments i begudes. “Això no resulta sorprenent i és coherent amb els estudis duts a terme fins ara sobre factors dietètics i risc de desenvolupar aquest càncer, que no hi han trobat associació”, indica la investigadora d’ISGlobal.

“El consum d’aliments i begudes ultraprocessats va ser superior en els casos de càncer colorectal i de mama, en comparació amb els controls”, indica Sílvia Fernández, investigadora d’ISGlobal que comparteix la primera autoria de l’estudi.

Els grups d’aliments que més van contribuir a la ingesta d’aliments ultraprocessats van ser les begudes ensucrades (35%), els productes ensucrats (19%), els aliments preparats per consumir (16%) i les carns processades (12%). Aquest últim producte va ser classificat com a cancerigen pel Centre Internacional d’Investigacions sobre el Càncer (IARC, per les sigles en anglès).

Ara bé, Pilar Amiano, investigadora de la Subdirecció de Salut Pública de Guipúscoa, que ha coordinat l’estudi, assenyala que “en general els aliments i begudes ultraprocessats encara no compten amb aquesta qualificació, ja que aquest organisme no es va proposar estudiar el risc de tota la dieta d’una persona, sinó components concrets que poden ser perjudicials, com la carn processada, i a més es necessita molta més evidència científica”.

Amiano considera que, amb els resultats d’aquest estudi i l’evidència científica actual sobre els riscos per a la salut dels aliments i begudes ultraprocessats, les polítiques alimentàries i de salut pública, així com la IARC, “ja haurien de tenir en compte el processament d’aliments i desaconsellar la ingesta de productes ultraprocessats”.