Barcelona vol enfortir les cures i millorar l’atenció domiciliària i a la dependència

Segons el consistori, l’envelliment de la població, l’augment de l’esperança de vida i la reducció de les xarxes familiars tradicionals fa “insostenible” l’actual model de cures. És per això que l’Ajuntament considera que cal una resposta integral. La mesura de govern contempla més d’un centenar d’accions en diversos eixos, com l’enfortiment dels serveis públics, l’impuls de l’economia de les cures o el suport a les persones cuidadores.

Atenció domiciliària, dependència i habitatge

Entre les actuacions més destacades del primer eix hi ha la millora de la qualitat del Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) amb un reforç de 53,5 milions d’euros a la nova licitació del servei, ja que l’actual es troba en pròrroga fins a finals del 2025. La nova licitació, que encara s’està preparant, introdueix millores qualitatives com nous perfils professionals per a la intervenció en casos complexos i el treball comunitari.

Segons ha explicat en roda de premsa la regidora de Salut, Persones amb Discapacitat i Estratègia contra la Soledat, Marta Villanueva, es volen introduir nous perfils, per exemple, per comptar amb persones amb una capacitació diferenciada davant els casos de demència d’alguns dels usuaris o també tractar la neteja específica en domicilis on hi ha “grans acumuladors”.

L’Ajuntament no pot concretar a hores d’ara el pressupost de la nova licitació ni tampoc quan es preveu que surti. Preguntada per les condicions laborals, Gil assegura que no depèn directament de l’Ajuntament, però diu que espera que hi hagi una millora de les clàusules socials en el conveni perquè hi hagi una prestació “més amable”.

També figura com una de les actuacions el Pla de Millora de la Dependència 2025-2029 amb 1,3 milions d’euros que unificarà el model d’atenció a la dependència a la ciutat i crearà un equip especialitzat de professionals dedicats exclusivament a elaborar els Programes Individuals d’Acció (PIA), l’instrument que utilitzen els serveis socials amb l’objectiu de disminuir el temps d’espera d’accés a prestacions i serveis en funció del grau de dependència. “Som conscients de la lentitud i quan es comença un expedient de dependència és molt llarg i el que volem és escurçar terminis”, ha assegurat Villanueva.

A més a més, es preveu dedicar 27,5 milions d’euros a noves promocions d’habitatges amb serveis per a persones grans. Segons concreten fonts municipals, es tractaria de 177 nous habitatges, per arribar a 1.900.

Nou equipament i centre formatiu

En el segon eix destaca la posada en marxa d’un nou equipament per a la innovació en l’economia de les cures com a punt de connexió principal de l’ecosistema d’aquest sector a la ciutat. L’equipament s’ubicarà al carrer Almogàvers 165, on ara hi ha una incubadora de Barcelona Activa.

“Hi haurà formació reglada, com Formació Professional que vindrà de l’Hospital del Mar, i formació tecnològica professionalitzadora i de competències”, ha explicat la regidora de Promoció Econòmica, Feminismes i Igualtat, Raquel Gil.

Segons ha avançat Gil, l’espai té 5.000 m² i les dues primeres plantes estaran dedicades a la formació. Ara s’estan fent les obres de transformació necessàries perquè quan comenci el nou curs 2025-2026 ja pugui haver-hi places incorporades al centre i alumnes. Mentrestant, s’està analitzant també quines formacions pròpies de Barcelona Activa s’hi podrien fer. “La idea és que al setembre estigui operatiu en la major part”, ha apuntat.

Amb una dotació pressupostària de 12 milions d’euros, la posada en funcionament d’aquest equipament vol contribuir a  professionalitzar el sector, generar ocupació de qualitat i models de negoci sostenibles. “Creiem que hem d’ajudar que creixi (el sector) amb la col·laboració publicoprivada”, ha indicat.

El nou espai centrarà la seva activitat en la innovació social i tecnològica com a motor de canvi en l’economia de les cures per a la longevitat, evitant la deshumanització del sector, per augmentar la seva competitivitat i sostenibilitat.

El futur equipament inclourà un centre de formació per a les cures, una àrea de desenvolupament del talent a través de l’orientació, la formació, la capacitació, l’acreditació i la intermediació que busca accelerar la professionalització del sector i dotar els perfils professionals de noves competències. Amb un pressupost de més de 4 milions d’euros, i l’objectiu d’arribar a prop de nou mil alumnes, es planteja, entre altres línies de treball,  fomentar la formació professional en tots els graus i nivells, i coordinar les accions de promoció de talent amb altres agents del món formatiu (SOC, Consorci d’Educació de Barcelona o altres centres formatius) i amb empreses i startups relacionades amb el sector.

També hi haurà una àrea d’impuls a l’emprenedoria i la innovació amb espai per a la incubació i acceleració de noves empreses, així com laboratoris d’innovació i mostreig, també l’articulació de serveis de finançament com les ajudes Impulsem el que fas sectoritzades en les cures o el recent anunciat Barcelona Investment Fund.

Cures comunitàries, persones cuidadores i criança

El full de ruta també planteja desplegar el nou Servei de Benestar i Cures Comunitàries als Casals de Barri amb un pressupost de 2,4 milions d’euros. També destaca l’ampliació de l’oferta de serveis i avantatges de la Targeta Cuidadora, que permet accedir a recursos personalitzats adreçats a persones cuidadores de la ciutat de Barcelona. Així, la mesura de govern de cures destinarà 2,3 milions a ampliar el catàleg de serveis, que ja inclouen, per exemple, descomptes en restaurants d’hospitals mentre la persona cuidada està ingressada o canals de suport emocional telefònic i virtual.

D’altra banda, es mobilitzen 27,2 milions d’euros per a la construcció de quatre escoles bressol noves i l’ampliació d’una ja existent. A més, per tal de fomentar una implicació més activa dels homes en les cures, tant en l’entorn familiar com en l’àmbit comunitari, es reforcen accions com la corresponsabilitat dels homes en la criança amb formació de professionals i famílies en espais familiars, escoles bressol, grups de pares, grups d’homes, etc.

L’envelliment i els canvis socials, en xifres

En total, doncs, el reforç de les cures suposarà uns 140,5 milions d’euros. L’Ajuntament, però, ja destina més de 250 milions anuals al conjunt de serveis que contribueixen al sistema de cures, una partida pressupostària on hi ha les escoles bressol, el Servei d’Ajuda a Domicili o la teleassistència, entre altres.

La mesura parteix de la previsió que el 2040 una de cada quatre persones de Barcelona tindrà més de 65 anys. Ara ja un 21% de la població té més de 65 anys, d’aquestes persones, el 57% són dones i viu sola una de cada cinc persones grans.

A l’altra banda, trobem que en el 22% de les llars de Barcelona hi viuen infants i adolescents. El 13,4% d’aquestes llars són monoparentals, majoritàriament encapçalades per dones i més de la meitat dels infants d’entre 0 i 2 anys no estan escolaritzats. A Barcelona hi ha 339.000 persones que fan treball de cures no remunerat i gairebé sis de cada deu persones cuidadores són dones, segons dades del consistori.