L’Audiència Nacional proposa jutjar la família Pujol per organització criminal

El jutge de l’Audiència Nacional José de la Mata ha tancat la instrucció de la peça principal del ‘cas Pujol’ i proposa jutjar tota la família per organització criminal. El magistrat procedeix contra l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol Soley, la seva dona, Marta Ferrusola, i els seus set fills i considera que formaven una organització criminal que “ha aprofitat la seva posició privilegiada en la vida política, social i econòmica catalana durant decennis per acumular un patrimoni desmesurat, directament relacionat amb percepcions econòmiques derivades d’activitats corruptes”.

De la Mata considera que els fets investigats serien constitutius de delictes d’organització criminal o associació il·lícita, blanqueig de capitals, contra la Hisenda Pública i falsedat documental. Part de les activitats coincideixen amb el període en què Pujol va estar al capdavant de la Generalitat.

En una interlocutòria feta pública aquest dijous, el titular del jutjat d’instrucció número 5 de l’AN posa punt final a una investigació que va arrencar el 2012. L’havia prorrogat en diverses ocasions, l’últim termini arribava fins al 23 de març de 2021.

A la resolució, el magistrat procedeix contra l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol Soley, la seva dona Marta Ferrusola, els seus set fills i 18 persones més entre els quals l’exdona de Jordi Pujol Ferrusola, Mercè Gironès, i els empresaris Luis Delso, Carlos Sumarroca Coixet i Carlos Sumarroca Claverol.

En canvi, acorda el sobreseïment parcial de la causa en relació amb Ramón Gironés, Ana Vidal i Amelia Barrigón.

No s’ha acreditat l’herència de l’avi

A la interlocutòria, de 509 pàgines, el jutge conclou que no hi ha indicis sòlids que acreditin que la fortuna dels Pujol vingui de l’herència familiar de l’avi Florensi Pujol. “Al llarg de la investigació no s’ha aportat cap element que permeti contrastar la veracitat d’aquesta versió”, diu de la Mata. “Neguen tenir coneixement del lloc on va estar el llegat, l’entitat bancària on va estar administrat, el moment i forma en què va arribar a Andorra”, apunta el jutge.

Origen il·lícit

Segons el magistrat, l’origen dels fons està en “pagaments il·lícits” que feien terceres persones que majoritàriament estaven vinculades a empreses que feien pagaments milionaris a la família dissimulats en estructures societàries. Els contractes simulats tenien com a contraprestació l’exercici de la influència del Pujol en adjudicacions i canvis de qualificació urbanística, entre d’altres.

D’altres vegades, el pagament era simplement per “congraciar-se” amb la família o mantenir la bona relació que els garantís futurs favors. En alguns casos, els pagaments simulaven suposades operacions contractuals d’assessorament “l’existència real dels quals no ha quedat acreditada”.

De fet, considera que en múltiples ocasions ha quedat acreditat el contrari, és a dir, “la inexistència del suposat negoci subjacent”. “En altres casos, els contractes d’intermediació o assessorament s’engranaven en operacions econòmiques reals a les quals s’agregava el cost associat al pagament irregular” que es feia als Pujol Ferrusola.

Lideratge de l’expresident

Segons la interlocutòria, l’organització criminal estava liderada per l’expresident de la Generalitat i la seva dona “qui, de fet, s’autodenominava la ‘mare superiora de la congregació'”. El primogènit, Jordi Pujol Ferrusola, “va assumir la direcció de tota l’estratègia i la recepció i la distribució de les quantitats il·lícites entre els seus pares i germans”. Tenia “el rol més preeminent”.

La resta dels germans (Josep, Pere, Oleguer, Oriol, Marta i Mireia) “seguien les instruccions” del germà gran “obrint les seves pròpies posicions bancàries a Andorra, gestionant els capitals” que els distribuïa el primogènit i “prenent decisions al llarg dels anys per mantenir ocult el seu patrimoni il·lícit”.