Categories: Barcelona

Alguns casos d’asma podrien ser un factor protector davant el coronavirus

Un estudi apunta que l’asma podria ser un factor protector contra la covid-19 en alguns pacients concrets. Així ho indica un equip d’investigadors del grup de Pneumologia del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), que no ha trobat indicis que els casos d’asma tinguin relació amb una pitjor evolució del coronavirus. El treball ha constatat que només el 3,2% dels pacients hospitalitzats en estat greu per covid tenien asma, una prevalença inferior a la població general, del 6%, i ha observat que la incidència era encara menor en pacients amb fenotip T2. Tot i això, els investigadors admeten que l’explicació “no és clara” i no se sap el perquè d’aquesta situació.

El treball ha analitzat 71 pacients asmàtics amb coronavirus que havien ingressat a Vall d’Hebron amb pneumònia des de l1 de març fins al 30 de juny. Es van recopilar dades sobre el fenotip, la gravetat i el tractament que seguien per l’asma. La gravetat de la covid-19 es va registrar en funció de les necessitats d’oxigen i suport ventilatori i les troballes de la radiografia de tòrax.

A l’estudi només el 3,2% dels pacients hospitalitzats amb malaltia greu tenien asma, una
prevalença inferior a la de la població general del nostre àmbit geogràfic, que ronda el 6%. “Si també tenim en compte que 54 (76%) dels 71 pacients afectats presentaven comorbiditats que s’ha demostrat que estan directament relacionades amb l’afectació del coronavirus, la prevalença d’asmàtics sense altres alteracions que pateixen malaltia greu es redueix a només el 0,8%”, reflexiona María Jesús Cruz, cap del grup de Pneumologia del VHIR.

El doctor Xavier Muñoz, metge adjunt del Servei de Pneumologia de Vall d’Hebron, admet que l’estudi “té limitacions inherents a causa del seu disseny” però en defensa els resultats i aposta per reproduir-lo en estudis amb un major nombre de pacients per “obrir una nova via d’investigació en la lluita contra el coronavirus”.

Fenotip T2 com a protector

Segons el fenotip, els pacients asmàtics es van dividir en dos grups: T2 (amb els subgrups T2-Th2 i T2-ILC2) i No-T2. Es va considerar que els pacients tenien un fenotip T2-Th2 si, segons la història clínica, eren al·lèrgics; i un fenotip T2-ILC2 si no eren al·lèrgics però el recompte absolut d’eosinòfils en sang perifèrica era superior a 300 cèl·lules per mil·límetre cúbic. En el cas de pacients amb IgE elevada i una prova de punció positiva o IgE específica a alguns dels pneumo-al·lergògens habituals se’ls va considerar al·lèrgics. Els pacients que no complien cap d’aquests criteris es van classificar com a fenotip No-T2. El 76% d’aquests pacients presentaven alguna comorbiditat a més de l’asma.

D’aquests 71 pacients, 42 tenien el fenotip No-T2, mentre que 20 eren al·lèrgics (T2-Th2) i 9
eosinofílics (T2-ILC2). En pacients amb fenotip No-T2 es va observar una gravetat més gran de la covid-19. No obstant això, l’evolució amb el tractament estàndard va ser bona en 67 pacients (94%), mentre que quatre van morir.

Explicació poc clara

Segons els investigadors, l’explicació d’aquesta troballa no és clara. Si bé alguns autors han suggerit que el tractament amb corticoesteroides inhalats pot protegir a aquests pacients de la malaltia al disminuir la producció de citosines; altres opinen que seria la presència d’eosinòfils activats la que protegiria els individus de la infecció, de forma similar al que ja s’ha descrit per altres virus. I una tercera hipòtesi apunta a la interrelació entre l’asma i el sistema renina-angiotensina.