Durant l’acte de presentació, que s’ha fet en format telemàtic, l’alcalde de Mollet, Josep Monràs, ha agraït “de tot cor a totes aquelles persones i a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona aquest impuls per seguir reivindicant la figura d’aquest molletà il·lustre, d’aquest referent intel·lectual de primera magnitud. Sempre he defensat que aprendre del passat, que no caure en l’oblit mantenint viva la memòria ens empeny a seguir avançant”. I en aquest sentit “els que s’endinsin en la figura de Solé Tura a través d’aquesta exposició comprovaran que va ser una persona que va transcendir la realitat en la que va viure. Le seves reflexions, els seus pensaments, els seus escrits són de fa molts anys i, alhora, absolutament vigents”.
Jordi Capo ha donat a conèixer que “amb el propòsit de donar a conèixer la seva figura als joves estudiants que no en tinguessin coneixement, ens vam plantejar fer una exposició física. A partit d’aquí, i arran del confinament, vam replantejar el format i d’aquí neix aquesta exposició virtual que ens aporta un afegit, i és que serà permanent”. Capo també ha volgut deixar clar que “l’exposició se centra en el Solé Tura acadèmic, mestre, pensador i intel·lectual, no en la seva vessant política” i aquesta tria no ha estat difícil perquè “era un polític que pensava”.
De la seva banda, Xavier Pons, degà de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, ha manifestat que “aquesta exposició repara el que jo anomeno un deure de memòria. Solé Tura és un gegant del nostre país poc reconegut i li devíem aquets homenatge. Un homenatge que serà permanent i que se suma a tots els esforços que des de la Universitat, i especialment, des de Mollet a través del Centre d’Estudis per la Democràcia Jordi Solé Tura, fem per preservar el seu llegat”.
La seva figura
Jordi Solé i Tura (1930-2009), va començar els estudis de Dret l’any 1952 i va acabar-los el 1958, després d’haver passat per la suspensió de l’últim curs com a represàlia per la seva lluita antifranquista a la universitat. El Dr. Jiménez de Parga, catedràtic de Dret Polític, va oferir-li, només que va acabar la carrera, feina com a ajudant al departament.
De fet, fins al curs 1969-70 no va poder fer un curs sencer com a docent, degut als anys d’exili (1960-64), la suspensió de dos anys de sou i feina (cursos 1967 i 1968) i la presó (1969). El 1982 va obtenir la càtedra de Dret Constitucional a la Universitat de Barcelona i entre els anys 1985 i 1988 va ser degà de la Facultat de Dret.
Jordi Solé Tura té un lloc a la història de Catalunya i d’Espanya com a lluitador antifranquista, dirigent de Bandera Roja i del Partit Socialista Unificat de Catalunya, ponent de la Constitució espanyola de 1978 i de l’Estatut d’Autonomia, ministre de Cultura.
També era, i aquesta és una faceta menys coneguda, professor de la Facultat de Dret, de la qual en seria degà. Així mateix, fou introductor al nostre país de noms de referència en la cultura científica i social. Com a mestre i pensador, creà càtedra i deixà un llegat que transcendeix la seva activitat política.”
