Increment de porcs senglars en entorns urbans a la zona del Vallès

Un total de catorze municipis del Vallès Oriental s’han adherit aquest dimecres a un conveni per gestionar la presència de porcs senglars en els entorns urbans. Es tracta d’un animal que des de 2010 ha incrementat el seu pas fora de les zones forestals, afectant zones agràries i també nuclis urbans.

El conveni ha de permetre analitzar quina és la situació d’aquest animal en el conjunt de localitats que s’han sumat a la iniciativa, amb la finalitat d’establir un paquet de mesures preventives i actuacions per dur a terme, tant des de l’administració com entre la ciutadania, i evitar que es faci un efecte crida a aquesta animals, que poden produir tant danys materials com en persones.

Aquest animal fa mig segle era residual en aquest entorn, però des de l’any 2010 s’han detectat incidències en municipis del Vallès Oriental que han anat a més en la darrera dècada. La presència de menjar a la via pública en contenidors i papereres ha estat un punt d’atracció de famílies de porcs senglars, que poden comportar un perill per a la població.

“L’objectiu és planificar-nos amb un pla d’acció i una diagnosi de l’estat actual del senglar, motiu pel qual cal que els municipis adherits al conveni tinguin una continuïtat geogràfica”, explica Xavier Romero, tècnic de Medi Ambient i Medi Natural de l’Ajuntament de Granollers. Per aquest motiu, les localitats són limítrofes, concretament Bigues i Riells del Fai, Caldes de Montbui, Canovelles, Granollers, l’Ametlla del Vallès, les Franqueses el Vallès, Lliçà d’Amunt, Lliçà de Vall, Martorelles, Montmeló, Montornès del Vallès, Parets del Vallès, Santa Eulàlia de Ronçana i Vilanova del Vallès.

“El senglar es mou seguint els cursos fluvials, com els dels rius Tenes o el Congost en el nostre cas”, destaca Romero, que apunta que precisament es vol conèixer amb major precisió els moviments naturals de l’animal. Això donarà pas a la creació d’un pla d’acció per incrementar les mesures, tant de prevenció com d’actuació.

“Hem de fer pedagogia, posar-hi imaginació, i aplicar un conjunt de bones pràctiques en el medi natural i urbà”, detalla Josep Maria López, cap de secció de Caça i Pesca del departament d’Acció Climàtica de la Generalitat. Per aquest motiu, recorda que cal aplicar el sentit comú i replantejar accions que a priori semblen positives, però que poden atraure els senglars als entorns naturals.

“El sistema de recollida porta a porta d’entrada té un valor ecològic, però cal avaluar-la perquè al senglar li encanta trobar menjar a la vorera”, destaca. De fet, el menjar de consum humà aporta un contingut proteínic i calorífic que fa que el senglar poc a poc perdi la seva condició de salvatge, a la vegada que les camades siguin més nombroses amb el pas del temps.

La previsió és sumar al conveni més municipis de l’entorn si així ho desitgen per poder fer més gran l’anàlisi, així com el pla d’acció, que es podria detallar en el termini d’entre sis mesos i un any.