El Tribunal Suprem ha confirmat la condemna a 5 anys i nou mesos de presó imposada per l’Audiència Nacional a l’exalcalde de Santa Coloma de Gramenet Bartomeu Muñoz en l’anomenada ‘Operació Pretòria’, en què es van jutjar actuacions il·lícites en operacions urbanístiques desenvolupades entre el 2002 i el 2009 a Santa Coloma, Badalona i Sant Andreu de Llavaneres, així com els guanys que els acusats van ingressar en els seus patrimonis directament o bé a través d’intermediaris o testaferros. El Suprem ha rebaixat considerablement la condemna a Luis García Sáez, de set anys i dos mesos a quatre anys i tres mesos, i també al seu testaferro, Manuel Valera, així com a l’empresari Josep Singla.
Ara, el Suprem, en una sentència de 346 pàgines ha desestimat el recurs de cassació plantejat per Bartomeu Muñoz contra la sentència de l’Audiència Nacional que li va imposar l’esmentada pena de presó i ha estimat parcialment els recursos de cassació presentats per Luis Andrés García Sáez, Josep Singla i Manuel Valera. Els altres 7 condemnats per l’anomenada ‘Operació Pretòria’ no van presentar recurs davant el Tribunal Suprem. Entre ells figuren els exmembres de la Generalitat de Catalunya Macià Alavedra, mort el setembre del 2018, i Lluís Prenafeta, que van pactar amb la fiscalia i van ser condemnats a un any i onze mesos de presó. Un altre dels condemnats és l’exregidor Manuel Dobarco, que haurà de complir vuit anys i mig d’inhabilitació.
La sentencia de l’Audiència Nacional del juliol del 2018, ara ratificada gairebé completament, relatava com entre els anys 2002 i 2009 la trama va participar en diferents operacions urbanístiques en les que els condemnats van facilitar que promotors i inversors particulars obtinguessin importants beneficis a canvi de comissions que aquets obtenien tant de manera directa com a través d’una xarxa de “testaferros i societats”.
El principal cap de la trama era l’exdiputat socialista Luís Garcia, ‘Luigi’, a qui el tribunal li atribueix el paper d'”intermediari” entre els càrrecs públics de la seva confiança als diferents ajuntaments implicats i els inversors. ‘Luigi’ va participar a les tres grans operacions urbanístiques del cas Pretòria “ideant i liderant” tot el pla.
De l’operació més important, la de Santa Coloma de Gramenet, la sentència destaca com l'”amistat” entre García, l’exalcalde Bartomeu Muñoz i l’exregidor d’Urbanisme Manuel Dobarco li va permetre acabar dirigint a l’ombra concursos i adjudicacions públiques de l’anomenada ‘Operació Pallaresa’. La sentència ho defineix com una clara “desviació de poder”.
En aquest sentit, s’explica com Garcia despatxava assumptes sobre projectes municipals amb els tècnics i “orientava el sentit dels informes perquè li fossin favorables”. En aquesta operació, la trama va treballar per revaloritzar els terrenys que avui es coneixen com a Cúbics, que en només quatre anys van més que doblar el seu valor i les plusvàlues i comissions que es van pagar per tancar amb èxit l’operació se les van repartir entre els condemnats.
El mateix s’explica de l’operació Niesma de Sant Andreu de Llavaneres, on ‘Luigi’ va “influir sobre el regidor d’Urbanisme, el socialista Antoni Jiménez en aquell moment, per dirigir la modificació urbanística d’unes finques” que una empresa de ‘Luigi’ va comprar a baix cost i va acabar venent pel doble del seu valor inicial amb només un any de diferència.
En el cas de Badalona, el contacte de ‘Luigi’ a l’administració pública va ser el conseller delegat de l’empresa Marina Badalona, Juan Felipe Ruiz, però el ‘modus operandi’ era el mateix i García va intervenir per aconseguir que una finca de gran valor a tocar del port de Badalona passés a mans d’uns inversors privats que van obtenir una important plusvàlua en el moment de revendre-la, també pel doble del valor de compra inicial.
La sala penal del Suprem rebaixa la pena a l’exdiputat de PSC Luis Andrés Garcia, ‘Luigi’, que va ser condemnat a 7 anys i dos mesos de presó per tràfic d’influències, prevaricació, suborn continuat, blanqueig de capitals i falsedat documental. La modificació de la pena es produeix en quedar absolt d’aquest últim delicte de falsedat pel qual va ser condemnat a un any i mig de presó. També ha vist rebaixada la pena pel delicte de suborn -de 3 anys i 2 mesos a 1 any i 9 mesos- en ser condemnat amb l’atenuant de dilacions indegudes. Per la resta de delictes, es mantenen les condemnes dictades per l’Audiència Nacional.
El tribunal també rebaixa lleugerament la pena d’un any, 10 mesos i 15 dies de presó imposada a l’empresari Josep Singla per tràfic d’influències, prevaricació i suborn. En relació amb el primer, manté la pena de 10 mesos i mig de presó, però modifica la quantia de la multa que queda fixada en 861.318 euros. Pel que fa al delicte de suborn, amb l’atenuant de dilacions indegudes, li imposa sis mesos de presó i multa de 300.000 euros. Així, li queda una pena de un any, quatre mesos i 15 dies de presó, i 1,16 milions de multa.
La sala també modifica la pena de Manuel Valera Navarro, que va ser condemnat a 2 anys i 3 mesos de presó. Com a autor d’un delicte de suborn amb l’atenuant de dilacions indegudes, li imposa 8 mesos de presó i multa de 566.124 euros, i com a autor de dos delictes de tràfic d’influències -per l’operació de Sant Andreu de Llavaneres i per l’operació de Badalona- estableix sis mesos de presó i multa de 280.322 euros. A més, confirma la pena de 6 mesos de presó que li va imposar l’Audiència Nacional per un delicte de tràfic d’influències i un altre de prevaricació administrativa.
