85 anys de l’última resistència republicana al Pont d’Esplugues

Avui s’ha celebrat l’acte per recordar els 85 anys de la darrera resistència heroïca de les tropes republicanes al Pont d’Esplugues de Llobregat. Aquest indret, que s’ha inclòs en la xarxa d’Espais de Memòria de Catalunya, va viure un dels darrers intents per retenir l’avanç de les tropes franquistes cap a Barcelona. A l’homenatge ha participat l’alcaldessa d’Esplugues de Llobregat, Pilar Díaz, així com els historiadors Jordi Amigó i Francesc Riera. Tots dos s’han encarregat d’establir una cronologia entre els dies 24 i 26 de gener del 39 per entendre com el municipi va deixar de ser republicà.

“Aquest pont és un símbol de llibertat. Necessitem recuperar la memòria històrica per tal que ens faci saber llegir els fets del passat i projectar-nos en el futur”, ha expressat l’alcaldessa. A més, Díaz ha volgut posar èmfasi en la necessitat de preservar aquest llegat, per tal de recordar les persones que van lluitar i les que es van haver d’exiliar. En general, durant l’acte – que ha comptat amb la participació d’alguns veïns i veïnes d’Esplugues – ha imperat la necessitat de recordar la memòria històrica per poder tancar les ferides del passat.

Cronologia històrica

Per reconstruir els detalls d’aquells dies de gener ha sigut fonamental la feina dels historiadors Jordi Amigó i Francesc Riera. Va ser durant l’any 2023 quan van emprendre un treball de recerca al voltant dels Fets del Pont d’Esplugues. Gràcies al recull de testimonis i al material documental, ambdós han pogut reconstruir la cronologia d’aquells dies de gener. Les tropes republicanes van crear a l’alçada del pont una línia de defensa amb 16 punts d’artilleria i la intenció de dinamitar-lo. “Fins fa poc ara hem sabut que un soldat nacional va tallar els cables dels explosius i per això el pont no va ‘volar'”, ha detallat Jordi Amigó.

A l’acte també ha participat la neta de Francisco Martínez Gascón, el fotògraf que va retratar les tropes nacionals que, a poc a poc, ocupaven el municipi. “La convivència i la pau és un equilibri molt fràgil que s’ha de cuidar. Fer record i memòria d’aquests successos és necessari per evitar que algunes ideologies tornin a comportar una repetició de fets que ningú vol”, ha reivindicat un dels historiadors.

Un cop acabats els parlaments, s’ha dut a terme una lectura dramatitzada dels fets que es van donar al Pont d’Esplugues del 1939. Després de la lectura dels noms de les persones que van morir durant aquest fet – en total 15 soldats i una dona civil – s’ha fet una ofrena floral al monòlit que recorda aquest succés.