La intervenció arqueològica a la Balma del Lluncí confirma que l’espai ha estat utilitzat al llarg de la història

Han estat tres setmanes de treball sobre el terreny amb un sondeig de 9m2  d’intervenció amb la voluntat de conèixer més el jaciment arqueològic de la Balma  del Lluncí, bé d’interès cultural, i poder-lo transmetre a les generacions futures. Els  resultats de la intervenció han permès documentar diferents fases de sedimentació  natural d’ocupació humana a la Balma. Tot i això, les diferents troballes que s’han  fet no han pogut aportar material que sigui indicador de períodes concrets de la  història, per la qual cosa encara no es permet precisar en quins moments aquest  abric rocós, de 24m d’amplada, ha estat utilitzat per la humanitat.  

Així ho han explicat i detallat el director de Patrimoni Cultural, Xavier Llovera, i  l’arqueòleg de l’empresa Regirarocs, Gerard Remolins, en una trobada amb els  mitjans per explicar les principals conclusions de la intervenció. D’aquesta manera,  s’ha precisat que el sondeig realitzat ha permès ampliar el que ja es va fer el 1966  Pere Canturri, però que degut a la falta de material trobat s’ha decidit fer dotacions  de carboni 14 dels diferents fogars, amb restes d’animals consumits, que s’han  pogut localitzar.  

Llovera ha recordat que la intervenció s’ha pogut dur a terme gràcies a la  col·laboració publica-privada entre el Ministeri, la societat promotora de la  urbanització, Els Arbres de Tardor SLU, i l’empresa arqueològica de Regirarocs. Un  cop feta l’anàlisi més científic caldrà analitzar si és necessària una nova campanya  d’excavació. Mentrestant, però, es tornarà a tapar per protegir les troballes fetes i  evitar que hi hagi noves sedimentacions. Per la seva part, Remolins ha recalcat que  la intervenció ha permès confirmar que “hi ha varies ocupacions que s’han succeït  en el temps que indiquen que la Balma ha estat transitada i utilitzada al llarg de la  història”.  

La Balma del Lluncí es troba al límit de ponent de la urbanització projectada de la  Cabeca, sota l’espadat rocós del Roc de l’Oral al poble de Vila, en la parròquia  d’Encamp. Aquest és un jaciment arqueològic, declarat bé d’interès cultural i inclòs  a l’Inventari general del patrimoni cultural l’any 2003.