Inicia el compte enrere per la despenalització de l’avortament a Andorra

Els treballs per a la despenalització de l’avortament estan “força avançats” i és possible que a la tardor els grups parlamentaris i els actors civils ja puguin tenir sobre la taula un text sobre el qual començar a treballar amb la intenció que l’any que ve es pugui tramitar aquesta llei, segons ha posat en relleu el ministre de Relacions Institucionals, Educació i Universitats, Ladislau Baró a un seguit de preguntes formulades per la presidenta del grup parlamentari socialdemòcrata, Judith Casal, sobre la reunió que Baró, juntament amb la titular d’Afers Exteriors i l’ambaixador d’Andorra a la Santa Seu van mantenir el passat mes de febrer amb el secretari per a les relacions amb els estats i els organismes internacionals del Vaticà.

A les preguntes concretes de Casal sobre si es contempla el rescabalament a les dones en els tres supòsits bàsics o només aquelles que tinguin dificultats econòmiques, Baró ha respost que encara no s’ha entrat tant al detall i a les qüestions de la presidenta suplent del grup parlamentari de Concòrdia, Núria Segués, ha manifestat que es van fent trobades tècniques amb regularitat entre l’assessor de l’executiu i els serveis tècnics del Vaticà i que aquesta primavera i aquest estiu s’avançarà “de manera significativa”. En aquest sentit, ha defensat que s’està en un procediment prelegislatiu, que després arribarà el legislatiu i que, per tant, és “aviat encara” per entrar al detall de certes qüestions si bé ha recollit el guant de fer certs moviments com parlar amb centres dels estats veïns amb els quals poder concertar aquests serveis.

Qui ha estat especialment crític amb la feina de l’executiu ha estat el president del grup parlamentari de Concòrdia, Cerni Escalé, que ha defensat que “es tracta els drets reproductius de les dones com si no fos una urgència”. “Tenim pressa per resoldre aquesta situació”, ja etzibat Escalé a la qual cosa Baró ha respost que el que li “molestava” era que des de Concòrdia no es tingui en compte els avenços que s’han fet en igualtat de gènere i ha recordat que Andorra té dues “restriccions” una de les quals és la Constitució i l’altra el fet que un dels caps d’Estat sigui l’episcopal. “Tenim ganes de protegir l’esquema institucional i constitucional”, ha defensat el titular de Relacions Institucionals.

Vacants a Afers Socials

D’altra banda, i a preguntes de la presidenta suplent del grup parlamentari d’Andorra Endavant, Noemí Amador, la ministra d’Afers Socials i Funció Pública, Trini Marín, ha manifestat que actualment de les 174 de treballadors del ministeri hi ha 151 ocupades i 22 vacants, però que en 21 dels casos s’estan duent a terme els processos de selecció. En el cas concret del servei d’atenció domiciliària, que és on s’ha palesat que calen més treballadors tal com el Govern va admetre en seu parlamentària fa unes setmanes, actualment hi ha 21 persones treballant i encara hi ha tretze places que es podrien cobrir. En aquest sentit, Marín ha recordat la “flexibilització” dels requisits en el coneixement del català que es va impulsar per trobar personal i també que la llei permet contractacions directes en cas de necessitat.

Amador ha demanat que la ministra parli amb els treballadors, ja que hi ha malestar i que hi hagi un major control en les ajudes. La titular d’Afers Socials ha manifestat que manté contactes amb els treballadors de manera periòdica i quant a les ajudes, i en el cas concret de les d’habitatge, ha manifestat que després de dos anys de prolongació de les ajudes es va comunicar als beneficiaris que a partir del gener calia que les tornessin a tramitar i que tenien el primer trimestre de l’any per fer-ho, ja que es pagarien a partir de l’abril de manera retroactiva. Ha destacat que es va reforçar el servei de Tràmits amb tres persones més per atendre les persones que anessin presencialment a fer la tramitació i ha detallat que de les 1.966 demandes, 546 han estat resoltes i d’aquestes el 10% han estat desfavorables. Hi ha altres 372 en curs i les primeres ajudes ja s’estan pagant, ha concretat.