Finançament públic per a les tècniques de reproducció humana assistida

El ministre de Salut, Albert Font, i la secretària d’Estat de Salut, Helena Mas, han presentat aquest dijous el decret que regula, per primera vegada a Andorra, el finançament públic de les tècniques de reproducció humana assistida (RHA).

Font ha explicat que la RHA ja compta amb un marc legal a Andorra, fonamentat en la Llei qualificada de tècniques de reproducció humana assistida del 2019 i en la inclusió d’enguany de la reproducció assistida a la Cartera de serveis. Ara, ha posat en relleu, es fa un pas més i es regulen de manera concreta les condicions necessàries perquè la RHA finançada públicament sigui una realitat i s’hi pugui accedir a partir del 2 de gener del 2023.

De fet, el ministre ha ressaltat que el Govern és conscient de la rellevància d’oferir una solució a les persones que pateixen infertilitat, una malaltia del sistema reproductiu consistent en la impossibilitat d’aconseguir un embaràs després de 12 o més mesos de tenir relacions sexuals regulars no protegides. I és que, tal com ha apuntat, segons dades de l’OMS a escala global, el 15% de parelles en edat reproductiva tindran infertilitat. A Andorra les dades registrades per la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) revelen que durant l’any 2019 unes 130 dones van rebre medicaments estimulants de l’ovulació.

Entrant al detall, Mas ha explicat que al decret –aprovat ahir en la sessió ordinària de Consell de Ministres– s’estableixen les condicions necessàries per poder obtenir el finançament públic de les tècniques de RHA.

Finalitats finançades públicament: terapèutica, preventiva o situacions especials

Així, en el cas de les finalitats s’ha determinat que poder ser per motius terapèutics, quan es finança en dones en situació d’infertilitat per trobar-se en algun dels supòsits següents: situació d’infertilitat per trastorn diagnosticat de la capacitat reproductiva o absència de consecució d’embaràs després d’un mínim de dotze mesos de relacions sexuals sense ús de mètodes anticonceptius (havent efectuat un seguiment mèdic per part d’un metge especialista en ginecologia i obstetrícia d’Andorra).

La finalitat també pot ser preventiva, quan està destinada a prevenir la transmissió de malalties o trastorns de base genètica greus. Per acabar, es preveuen situacions especials, a través de les quals es pot sol·licitar el finançament públic de les RHA, com ara les tècniques per preservar la fertilitat en processos patològics especials com per exemple els tractaments de quimioteràpia.

Perfils de persones que poden accedir al finançament públic

Pel que fa als perfils que poden accedir al finançament públic de la reproducció humana assistida, s’ha establert que en el cas de la finalitat terapèutica han de ser dones receptores majors de 18 anys i menors de 42 anys; o dones sense cap fill previ o parelles, sense cap fill previ en comú. També, pel que fa a altres finalitats, s’hi poden acollir totes aquelles persones en què estigui indicat per patologia o antecedents. Al mateix decret es recullen els criteris d’exclusió del finançament públic: esterilització voluntària prèvia, existència de contraindicació mèdica documentada.

Tècniques finançades: inseminació artificial, fecundació in vitro, diagnòstic genètic preimplantacional i criopreservació de gàmetes

Tenint en compte les finalitats i els perfils que hi poden accedir, el finançament públic de la RHA es reserva a quatre tècniques específiques. La primera és la inseminació artificial, en què es diposita una mostra de semen –de la parella o del donant– dins l’úter de la dona al moment de l’ovulació. La segona és la fecundació in vitro, que es tracta de la unió de l’òvul amb l’espermatozoide –propis o de donant– al laboratori per facilitar la fecundació i producció de l’embrió, que després és transferit a l’úter matern. La tercera és el diagnòstic genètic preimplantacional, que aborda el procediment diagnòstic per detectar alteracions genètiques que poden tenir els embrions abans de ser transferits a l’úter matern.

Finalment, es finança també la criopreservació de gàmetes, que, en situació patològica, es
conserven per ús propi a posteriori.

Model i condicions de finançament

Al decret s’estableixen les tarifes de la CASS, sota el principi que en el tractament en un centre privat l’usuari tindrà un reemborsament del 20% de la tarifa de la CASS, mentre que en un centre públic serà del 75% i, en el cas de la punció ovàrica, del 90% de la tarifa de la CASS. En tot cas, cal aportar la documentació prevista en la normativa per comprovar el compliment de criteris d’accés. Es reemborsa en el percentatge previst quan s’aporten les factures.