FEDA començarà les obres per renovar la línia d’alta tensió entre Encamp i Grau Roig i triplicar-ne la capacitat

La infraestructura ajudarà a absorbir la producció de les noves fonts d’energia renovable i contribuirà a limitar l’efecte dels pics de preus de l’energia als països veïns

FEDA ha adjudicat les obres de construcció de la línia d’alta tensió entre Encamp, Ransol i Grau Roig, que substituirà la línia actual. Aquesta futura infraestructura permetrà triplicar la capacitat de transport d’electricitat actual i així ajudarà a absorbir la producció de les noves fonts d’energia renovable i també contribuirà a limitar l’efecte dels pics de preus de l’energia als països veïns. A més, el projecte inclou un estudi d’impacte mediambiental i nombroses mesures concretes que tenen en compte l’impacte en la flora i la fauna i també l’impacte visual.

El director general de FEDA, Albert Moles, i el director d’Enginyeria, Marc Calvet, han donat els detalls del projecte, que es començarà a construir a finals de mes, a la premsa. Moles ha explicat que aquesta infraestructura, que ja estava prevista al Pla sectorial d’infraestructures energètiques d’Andorra, permetrà absorbir la major producció que es pugui aconseguir els propers anys fruit de les inversions en noves infraestructures renovables.

A més, tal com ha assenyalat Moles, la línia d’alta tensió que hi ha actualment en aquest tram es troba pròxima al seu límit de capacitat quan hi ha moments de molta demanda elèctrica al país. Això podria provocar que en moments de pics de preu de l’electricitat a Espanya, quan s’aprofita per importar l’electricitat del costat francès, la línia no arribés al límit de capacitat i per tant s’hagués d’assumir l’impacte dels elevats preus del costat espanyol. Així doncs, la nova línia també contribuirà a poder limitar l’impacte dels pics de preu de l’electricitat als països veïns, que és una de les prioritats de FEDA per no haver de repercutir augments de tarifes als seus clients.

Així mateix, gràcies a la nova línia es podrà assumir el creixement del consum elèctric que es derivi de l’increment de la calefacció elèctrica o de la mobilitat elèctrica, entre d’altres.

El director d’Enginyeria, Marc Calvet, ha explicat que la nova línia té una llargada d’uns 17,5 quilòmetres i comptarà amb 69 pilones, totes elles fora de nuclis urbans i en terrenys públics.

Un cop estigui en funcionament aquesta línia, es podrà procedir a la retirada de totes les pilones que subjecten la línia actual.

A més, en l’adjudicació d’aquest projecte han tingut una importància molt significativa tots els aspectes de respecte al medi ambient. Concretament, s’han fet estudis d’avaluació ambientals, florístics i s’han valorat diferents alternatives per tenir la millor integració a l’entorn. Pel que fa a les pilones, s’han dimensionat per minimitzar les tones d’acer necessàries, el seu impacte en el sol i per garantir la integració paisatgística.

Així mateix, s’ha fet servir un sistema informàtic específic per definir com haurà de quedar el terreny i permetre una tala selectiva i acurada dels arbres i així minimitzar l’impacte ambiental.

Aquesta definició tindrà en compte l’alçada dels arbres, el diàmetre dels troncs i la tipologia de la vegetació.

Pel que fa a la fauna, s’han previst també accions per afavorir les zones d’habitat del gall de bosc.

Concretament, en prop d’una vintena de les pilones ubicades a la parròquia de Canillo es farà un tractament específic fent servir restes d’arbustos per fer cordons perimetrals i així dificultar l’accés a possibles predadors del gall de bosc. A més, el cable conductor s’ha dimensionat també específicament per protegir l’avifauna.

El projecte s’ha adjudicat a l’empresa EIFFAGE, amb el suport de les empreses andorranes
Progec, Tot boscos i Euroconsult, que assumeixen prop del 40% de l’import adjudicat.

L’import total dels treballs és de 18 milions d’euros i inclou tant les obres de construcció de la nova línia com els treballs de retirada de la línia actual, un cop quedi en desús.

Els treballs començaran aquest estiu i tenen una durada prevista de 2 anys i mig (en funció de les condicions climàtiques).