Espot defineix el primer any de legislatura com a “intens”

El cap de govern d’Andorra, Xavier Espot, ha fet balanç del primer any de la legislatura afirmant que estat “un any intens”. El màxim mandatari del país ho ha explicat després de celebrar el tradicional dinar a la casa de colònies AINA de Canillo.

Acompanyat per cinc ministres, més el secretari d’estat per les relacions amb la Unió Europea, Landry Riba; l’equip de govern ha fet balanç i ha detallat, a grans trets, els projectes que s’han anat treballant. Espot i altres ministres s’han referit com un any intens pel conjunt d’accions dutes a terme aquest temps, com la celebració de les eleccions, les negociacions de l’acord d’associació o la tramitació del projecte de llei per intentar resoldre la problemàtica de l’habitatge, pel qual en aquest últim aspecte, Espot ha declarat que “no satisfà a ningú, però que satisfà l’interès general”. També ha mencionat que tot just s’està a l’inici de la legislatura i que “encara queda molta feina per fer”.

“Som conscients que hem fet enfadar diversos sectors econòmics i socials del nostre país i, que paral·lelament, aquells que tenen el problema a casa seva en matèria d’habitatge potser també els sembla que no són prou ambicioses, però governar és això, és intentar trobar el mínim comú denominador i satisfer l’interès general”, ha asseverat el cap de Govern sobre el projecte de llei pel creixement sostenible i el dret a l’habitatge. En aquest sentit, Espot s’ha defensat dient que “la majoria dels ciutadans i ciutadanes, del seu govern reclamen que amb encerts o desencerts aportin solucions a les problemàtiques i ho intentem fer”. De totes maneres, ha acabat afirmat, amb tots els ets i uts, que “el temps demostrarà que és un bon projecte de llei i marca un full de ruta estable i clar de cara el futur”.

Pel que fa a la descongelació dels preus de lloguer, Espot ha recalcat que “aquestes mesures d’intervenció no es poden mantenir per sempre més perquè són desincentivadores, perjudiquen un sector econòmic i perquè per si mateixes han de tenir vocació de transitorietat”. El mandatari ha explicat que s’han allargat més del que els agradaria en el Govern per la urgència que hi ha en el país. Espot ha deixat clar que fins que no hi hagi més pisos en el mercat, fins que no es faci una transició d’uns 700 pisos d’apartaments turístics o es posin els pisos buits que hi ha actualment, no es podran aixecar les mesures d’intervenció. Per aquest motiu, ha defensat i ha reivindicat el motiu pel qual des del Govern insisteixen tant en aquest projecte de llei, ja que “ens ha de permetre de disposar d’una oferta suficient de lloguer a preu assequible que faci que l’aixecament de les mesures d’intervenció actuals no ens aboqui a una situació de problemàtica social molt greu”. Si aquesta mesura de posar pisos de lloguer en el mercat acabés fructificant al llarg d’aquests tres anys, el cap de Govern no descartaria poder aixecar aquestes mesures a poc a poc, ha matisat.

De fet, tal com ha comentat a la roda de premsa d’aquest dijous, els monitors de les colònies d’AINA han traslladat a l’equip de Govern la poca capacitat que tenen per emancipar-se. Espot s’hi ha referit i ha dit que solucionar-ho implica posar més pisos a lloguer de preu assequible dins d’un creixement sostenible i que per aconseguir-ho s’han d’activar tres palanques. “Cal rehabilitar pisos buits i destinar-los al parc immobiliari de lloguer, fer transitar els pisos d’ús turístic i posar més pisos buits al mercat en mans de propietaris privats”, ha argumentat el polític.

 

Campanya sobre l’acord d’associació

D’altra banda, Riba ha explicat que els mesos vinents es portarà a terme una campanya d’informació sobre l’acord d’associació perquè la ciutadania pugui “tenir una opinió fonamentada sobre aquest projecte”. Fins ara el Govern només donava informació detallada a aquelles persones o empresaris que ho demanaven, per això s’està preparant aquesta campanya “per arribar a tothom”, ha assegurat el secretari d’Estat per les Relacions amb Europa. L’objectiu d’aquesta campanya és “lluitar contra la desinformació” i per fer-ho es farà des del “rigor factual no de les sancions que ens procura o d’allò que ens han dit, sinó que hem d’aconseguir que el debat sigui al voltant de certeses i de les fonts reals on està la informació”, ha declarat Riba. No s’ha concretat quan es portaran a terme aquestes campanyes informatives perquè les accions dependran en funció de la cronologia de la signatura de l’acord o quan es produirà la tramesa del text al Parlament Europeu.

Sobre el referèndum per l’acord d’associació, Espot ha refermat que serà una “consulta vinculant”. En aquest sentit, ha precisat que no hi cap necessitat que es modifiqui la llei perquè és una decisió i compromís polític i no jurídic, i ha acabat afirmant que “es farà una consulta i si hi ha més sís que nos, es portarà el text a ratificació del Consell General i si hi ha més nos que sís, no es portarà a ratificar”.

D’altra banda, i malgrat la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, ha apostat per fer eleccions després del referèndum en declaracions a RTVA, el cap de Govern ha manifestat que: “Hem de desvincular l’acció de govern de la consulta per no premiar ni castigar l’executiu, ja que l’acord amb Europa és un projecte a llarg termini”. Així, ha afegit, “la decisió sobre si s’han de fer eleccions després de la consulta és prematura, hem d’esperar a tenir més informació per fixar la data”.