Dividir els pisos grans d’Andorra: Nova proposta per facilitar l’habitatge

El director de càtedra en mercat immobiliari de la Universitat de Saragossa, Luis Alberto Fabra, ha comentat durant la presentació de l’anàlisi del mercat immobiliari del Principat d’Andorra 2024 organitzada per l’Àgia, que s’ha celebrat aquest dimecres a l’Hotel Hesperia d’Escaldes-Engordany, que una possible solució per solucionar la problemàtica de l’accés a l’habitatge seria facilitar o permetre la segregació dels habitatges.

“El parc d’habitatge existent a Andorra és excessivament gran en superfície en relació amb les necessitats de les famílies. Hi ha un gran volum d’habitatges de més de 150 m², mentre que la mida mitjana familiar és inferior a dos membres per família” ha assenyalat, Fabra, mentre assegurava que autoritzar la segregació dels habitatges és una mesura directa que facilitaria la disponibilitat d’habitatge tant en venda com per a llogar.

De fet, l’expert ha indicat que en altres municipis amb problemes similars, es permet que habitatges de més de cent vint metres quadrats es divideixin en dos, sempre que cada part tingui una superfície mínima de seixanta metres.

D’altra banda, Fabra també ha afegit que implementaria mesures fiscals diferenciadores entre aquelles persones que compren per viure o per llogar, que haurien de ser fiscalment afavorides, i aquelles que compren amb altres finalitats, com un ús ocasional o gairebé nul d’aquests habitatges.

“També hi hauria la possibilitat de treballar sobre el dret de superfície, és a dir, utilitzar sòl públic per promoure habitatges de lloguer assequible. Això permetria als promotors obtenir una rendibilitat raonable durant un període limitat, per exemple setanta-cinc anys, i després aquests habitatges revertirien a l’administració pública” ha plantejat el director de càtedra en mercat immobiliari. “No tenim solucions màgiques, però cal actuar en diferents àmbits del mercat per, a poc a poc, aconseguir un nombre més gran d’habitatges accessibles i cobrir les necessitats socials” ha recalcat, Fabra.

Fabra, durant la seva intervenció també ha fet referència a la moratòria de la construcció i ha assegurat que, clarament ha reduït la mida del mercat durant el període en què ha estat vigent. “No tenim dades totals sobre la compra per part d’estrangers, però alguns agents immobiliaris assenyalen que representen més del 30 % del total de les operacions. Si els agents no poden tancar operacions, això es tradueix en una reducció del mercat” ha apuntat el director de càtedra, tot afegint que després de la moratòria encara s’ha notat una reducció en el nombre de compravendes. “Ara, el mercat ho ha assimilat i molts ja no recorden que es podia comprar sense aquest impost. A més, si aquests ingressos es destinen a la creació d’habitatge assequible per a persones amb pocs recursos, la mesura haurà estat efectiva” ha puntualitzat.

Davant d’una pregunta formulada per la premsa sobre si limitar la inversió estrangera ajudaria realment que la gent del país pogués comprar pisos, Fabra ha comentat que consideraria molt més efectiu incrementar l’oferta i generar incentius per posar habitatges de lloguer.

Precisament, Fabra ha assegurat que la situació en termes de preus de lloguer és un problema generalitzat i que gairebé tots els països han experimentat un creixement poblacional important, cosa que fa que el mercat no pugui reaccionar ràpidament amb més producció d’habitatge. “La industrialització podria ser una solució, però encara no està prou madura per cobrir aquestes necessitats. La situació és complexa en general, i aquesta realitat de costos i manca de mà d’obra es repeteix a França, Alemanya, Espanya, el Regne Unit, etc.” ha conclòs.

 

Els preus dels habitatges augmenten un 57% des de 2019

Durant la presentació de l’anàlisi de mercat, Fabra ha anunciat algunes xifres destacables, com ara que el parc immobiliari del país compta amb 46.800 habitatges, però la densitat d’ocupació mitjana és d’1,86 habitants per habitatge. Un fet que evidencia que molts pisos són més grans del que necessiten les llars actuals.

També ha indicat que el 38% dels habitatges tenen entre 100 i 150 m², i un 16% superen els 150 m², cosa que reforça la seva proposta de permetre la divisió d’habitatges grans per incrementar l’oferta de pisos més accessibles.

Pel que fa als preus, Fabra ha recordat que el preu mitjà dels habitatges ha arribat als 4.000 euros per m², i que en el cas dels pisos és de 4.300 euros per m². Unes xifres que, com ha assenyalat, han crescut un 57% des del 2019. A més, en relació amb el lloguer, el preu mitjà mensual s’ha situat en 15,3 euros per m², un fet que suposa un increment del 40% en els darrers cinc anys.