Andorra la Vella celebra els 20 anys del centre cultural de la Llacuna

“Fer lligams entre el que hi ha dins la Llacuna i el que hi ha fora i fer veure a la gent el que estem fent i cap a on volem anar”. Amb aquesta idea el comú d’Andorra la Vella ha programat un seguit d’actes per celebrar els 20 anys del centre cultural la Llacuna, una infraestructura que va ser inaugurada el 15 de setembre del 2004 i que des de llavors “ha crescut” i ha esdevingut “el bressol de la cultura” no només de la parròquia “sinó del país”, tal com ha reivindicat la cònsol menor de la capital Olalla Losada.

D’aquesta manera, des de la corporació comunal es va pensar que celebrar aquesta efemèride era interessant per mostrar com aquest centre s’ha consolidat al llarg dels anys. Per aquest motiu s’ha programat una agenda amb tres actes, el primer dels quals serà la inauguració de la instal·lació ‘Lligams’, el 24 de setembre.

Es tracta d’“una metàfora de les confluències, dels lligams i complicitats entre les diferents arts” que alberga la Llacuna, tal com ha explicat el cap de l’àrea de Cultura del comú d’Andorra la Vella, Jan Cartes. Això és perquè es vol reivindicar que és “un centre neuràlgic on conflueixen moltes arts”, tal com ha afegit Losada que ha explicat que aquesta mostra és “un exemple” del que és la Llacuna.

El 2 d’octubre hi ha previst un col·loqui sobre el present i el futur de la cultura popular i les seves manifestacions. Es tractarà d’una “reflexió sobre l’estat de salut” la cultura popular i per “intentar esbrinar” cap a on ha d’anar, segons Cartes. Hi prendran part el periodista i president de l’associació de cultura popular d’Ordino, Albert Roig; el director de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, Jordi Abella; l’antropòloga i investigadora Mireia Guil; el director de l’Escola Folk del Pirineu, Isidre Peláez i la cònsol menor de la capital, juntament amb la periodista Noemí Rodríguez i el músic i divulgador Ivan Caro. En aquesta jornada d’intercanvi, ha destacat Cartes, s’haurà de veure “quines accions” cal incentivar, des de tots els àmbits, per poder mantenir la cultura popular “viva”.

“I per acabar de la mateixa manera” que es va cloure la inauguració de la Llacuna, es durà a terme un espectacle de carrer a la plaça Guillemó. El 2004 va anar a càrrec de la companyia Artristras Teatre i aquesta vegada s’ha apostat per David Moreno i Cristina Calleja amb ‘Flotados’, una proposta que va guanyar el 23è Premi Max al millor espectacle de carrer. Losada ha reivindicat que es tracta d’un espectacle que “lliga” la part artística de les disciplines que es duen a terme a la Llacuna i la cultura de carrer i en certa manera “tanca el cercle” entre mostrar el que es fa a la Llacuna i el vincle amb “el carrer”. Es tracta d’una proposta multidisciplinària que tindrà lloc el 16 d’octubre a les 21 hores.

Qüestionada sobre el futur de la Llacuna, ja que en l’anterior mandat es va arribar a plantejar que hi hagués una mena d’ampliació en algun altre lloc de la parròquia (com l’antiga plaça de Braus), Losada ha remarcat que l’actual majoria el que ha prioritzat és “veure com podem explotar al màxim” el que es fa al centre i si arriba el moment en què es detecta un “col·lapse” es valoraran les opcions a emprendre, ja que ha remarcat que el que volen és que es doni “un servei de qualitat”. Per tant, es durà a terme aquesta anàlisi “sense córrer” perquè la cònsol menor ha reivindicat que “un lloc com la Llacuna” serà “complicat trobar-lo”, ja que es tracta d’un edifici “amb solera” i a més a més molt cèntric i, en conseqüència, qualsevol altra alternativa s’hauria de tirar endavant pensant que pogués arribar a tenir el mateix “arrelament” que la Llacuna.

Quant al volum de persones que al llarg dels anys hi han passat, des del comú es treballa per tenir aquestes xifres i Cartes ha anunciat que en l’acte d’inauguració de la mostra de dimarts que ve es donaran dades sobre els actes que ha acollit la sala d’actes.

A l’últim, la cònsol menor ha anunciat que ja poden utilitzar la nomenclatura de ‘conservatori’ per a l’Institut de Música després que el ministeri d’Educació els ho hagi autoritzat. De totes maneres, ha recordat que es tracta només d’una qüestió de nom, ja que les formacions que s’oferien “ja estaven pensades en clau de conservatori” amb un “programa adequat” a qualsevol altre conservatori de fora de les nostres fronteres.