Andorra, en el punt de mira pels drets de la comunitat LGTBI

Andorra continua en el punt de mira de la comunitat internacional pel que fa als drets del col·lectiu LGTBI. Segons es desprèn de l’informe anual d’ILGA-Europe publicat aquest dimarts, en l’actualitat “els discursos d’odi, especialment contra les persones trans, continuen sent una qüestió preocupant” al Principat i, fins i tot, alerten que “hi ha organismes governamentals que sovint contribueixen a la seva difusió”. A més, en el document es denuncia que no s’han complert les promeses pel que fa a l’atenció sanitària relacionada amb la transició de gènere i que la crisi de l’habitatge “afecta desproporcionadament les persones LGTBI”.

El document posa negre sobre blanc la situació que viu el col·lectiu al país i la feina que durant els darrers anys s’ha dut a terme des de Diversand. En primer lloc, es fa referència a la participació de la periodista espanyola Maricel Chavarria en un acte del comú d’Escaldes-Engordany on va ser presentada com a “experta en llenguatge inclusiu i feminisme”, tot i que, segons s’exposa en l’informe, “Chavarria s’aliena amb perspectives del feminisme radical transexcloent”, un moviment que exclou les dones trans del moviment feminista perquè no les considera dones.

D’altra banda, el document d’ILGA-Europa posa en relleu que segons la Llei 6/2022, aquest any les empreses i organitzacions de la societat civil han estat obligades a implementar protocols per a garantir el dret a la igualtat de tracte i oportunitats, així com per a l’establiment de garanties de no discriminació. Tot i aquest mandat, l’informe critica que la llei es basa “en la noció de gènere i no en la identitat de gènere”, la qual cosa “genera una manca de protecció explícita per a les persones trans dins l’abast d’aquesta llei”.

Pel que fa a la salut, sostenen que, “tot i la promesa del Govern d’implementar mecanismes per accedir a l’atenció sanitària relacionada amb la transició de gènere, aquests mecanismes encara no són operatius”. De fet, assenyalen que a desembre de 2024 encara “no s’havia publicat cap regulació específica per a l’atenció de reafirmació de gènere” malgrat que el ministeri de Salut “havia enviat un esborrany a Diversand a finals del novembre”.

En aquest sentit, exposen com des de Diversand es va suggerir a les persones interessades que iniciessin la seva transició de gènere a l’estranger, “tot i que això encara no està facilitat oficialment pel sistema sanitari andorrà”. A més a més, es denuncia que s’ha informat de casos de persones trans que segueixen teràpies hormonals “sense supervisió professional a causa de la manca de mesures oficials per accedir a aquests tractaments”.

En matèria d’habitatge, la comunitat internacional és conscient que Andorra “afronta actualment una greu crisi d’habitatge” i, “tot i que el Govern està intentant implementar mesures per fer front a la situació, aquests esforços han demostrat ser en gran part inadequats”. De fet, apunten que, segons Diversand, “la crisi general de l’habitatge afecta desproporcionadament les persones LGBTI, especialment aquelles famílies de les quals no accepten la seva identitat“. Amb tot, denuncien que “les persones trans, en particular, estan en major risc, ja que la manca d’un entorn familiar de suport agreuja els desafiaments que enfronten per assegurar un habitatge segur i adequat”.

L’informe també fa una breu pinzellada sobre el procés judicial al qual va haver-se de sotmetre Vanessa Mendoza Cortés després de denunciar la situació que viu a Andorra davant la Cedaw. Precisament, el document finalitza incidint en el fet que l’avortament continua estant prohibit a Andorra, “fins i tot en casos de risc per a la salut de la mare, anomalies fetals o violació”.