Andorra proposa un acord a França pel cobrament de les multes de velocitat

En el marc de les negociacions perquè hi hagi una reciprocitat i Andorra i França puguin reclamar informació per al cobrament de multes per excessos de velocitat que els ciutadans d’un país i de l’altre puguin cometre en territori estranger, el país veí del nord va presentar una proposta inicial que anava “molt lluny” i Andorra ha fet una contraproposta, que encara no ha rebut resposta, i que s’emmarca en el marc europeu. Així ho ha revelat la ministra d’Afers Exteriors, Imma Tor, en el marc de la compareixença al davant de la comissió legislativa de Política Exterior per informar amb un punt de situació i calendari, dels convenis bilaterals i multilaterals i exposar les accions rellevants d’Andorra a l’Organització de les Nacions Unides (ONU) i l’Organització per a la Seguretat i Cooperació a Europa (OSCE). També ha manifestat que després que s’estiguin duent a terme els treballs tècnics l’any que ve s’haurien de dur a terme les negociacions per al traçat de la frontera amb Espanya.

D’aquesta manera, Tor ha concretat que “el marc europeu el que diu és que en el marc transfronterer tant un país com l’altre han de tenir la informació precisa dels propietaris dels vehicles que han comès greus infraccions viàries i, per tant, l’acord consisteix en aquest intercanvi d’informació sobre temes d’excés de velocitat, bàsicament“. En aquest sentit, la titular d’Afers Exteriors ha manifestat que “estem de parlant de prevenció, de persones que sobrepassen els límits establerts en les diferents carreteres dels dos estats, tant de França com d’Andorra”, ja que s’establiria una reciprocitat. Tor també ha confirmat que “de moment” amb Espanya no s’ha parlat d’aquesta qüestió.

Qüestionada pels mitjans de comunicació sobre la proposta concreta de França, Tor només ha volgut afegir que “no era molt diferent” del marc europeu, però que Andorra el que pretén és “adaptar la legislació a l’europea” i que en aquesta qüestió s’ha optat per “cenyir-se” al que estipula, ja que ha recordat que “de tota manera” ja seria normativa que s’haurà d’assumir en cas que tiri endavant l’acord d’associació.

En el marc de la compareixença, la ministra també ha detallat que ara com ara estan en marxa els treballs tècnics per a la definició de la frontera amb Espanya. A preguntes dels consellers generals ha posat en relleu que encara no s’han obert les negociacions, un aspecte que es pretén materialitzar l’any que ve, i ha revelat que de moment els informes tècnics que es tenen posen en relleu que “en la major part de la frontera els mapes coincideixen” i que hi ha alguns altres “on podria haver-hi discrepàncies” però ha remarcat que quan comencin les negociacions el que es farà és “provar” que s’arribi a un acord aportant “tota la documentació precisa, històrica, tècnica per defensar les posicions”. De fet, ha desitjat que aquesta negociació, que no és urgent, pugui “concloure de manera satisfactòria per les dues parts“. Qüestionada sobre si aquest traçat podria afectar equipaments andorrans, Tor ha respost que encara no ho pot avançar.

Una altra de les negociacions que s’hauran de cloure de cara al 2025 és el conveni d’educació amb França. En aquest sentit, Tor ha manifestat que està “segura” que s’aconseguirà complir aquest termini, ja que hi ha “molt bona predisposició”.

La ministra ha detallat en el marc de la seva compareixença el calendari previst per a la signatura de diferents convenis i acords tant bilaterals com multilaterals i en aquesta intensa tasca (n’ha citat molts) destaquen alguns com el conveni de Mèrida contra la corrupció. Tal com ha manifestat la ministra, si no s’ha ratificat abans és perquè “hi ha petites modificacions necessàries” tant al codi penal com al codi de procediment penal que cal fer abans de comprometre’s amb aquest acord. I ha destacat que s’espera poder signar-lo el 2026.

De cara a l’any que ve, ha manifestat a preguntes del president del grup parlamentari de Ciutadans Compromesos, Carles Naudi, és previst que se signin convenis en matèria de patents, la qual cosa ha de ser important per “afavorir la diversificació econòmica“. El país també continuarà endavant assumit compromisos en matèria de drets humans i de preservació del medi ambient amb convenis com el d’Aarhus o el d’Espoo.

I quant al desplegament de la llei del cos diplomàtic, i interpel·lada pel president del grup parlamentari de Concòrdia, Cerni Escalé (que ha lamentat que el propi Govern no complexi la llei que l’obligava a tirar endavant els reglaments en el període d’un any i ja en van cinc) ha concretat que el de la carrera diplomàtica resta pendent d’alguns aspectes que tenen a veure amb la funció pública, però que espera que aquest 2024 pugui quedar “més o menys polit” aquest 2024 perquè sigui aprovat el 2025 i pel que fa a l’altre reglament que falta, el de les funcions consulars, ha concretat que hi estan treballant i que la intenció és tenir un marc jurídic per emparar activitats que les ambaixades ja estan fent. Aquest segon espera tenir-lo abans que acabi la legislatura. Escalé també ha plantejat un seguit de preguntes a Tor sobre aspectes com la fallada elèctrica d’ara fa un parell de setmanes. Quan la ministra li ha respost, Escalé ha destacat que li agradaria que el ministeri estigui al cas de les diferents negociacions i no que intervingui “al final”. En aquest moment ha intervingut la presidenta de la comissió, Berna Coma, que li ha retret que “la crítica al Govern” que estava fent no li semblava “adequada” en el marc en què s’estava fent, a la qual cosa el conseller de Concòrdia ha respost que fa el seu paper d’interpel·lar l’executiu “amb preguntes o comentaris”.