Tortosa se suma a l’encesa de torres de la Mediterrània pels Drets Humans

Aquest dissabte ha tingut lloc a Tortosa l’encesa de torres, talaies i talaiots de la Mediterrània pels Drets Humans que té com a objectiu sensibilitzar la població sobre la situació que s’està vivint al mar Mediterrani, on moltes persones migrants han perdut la vida. A més, també vol posar en valor els elements defensius històrics com un bé patrimonial que cal difondre i preservar.

Aquesta iniciativa va néixer a Mallorca el 2016, però a través de l’Institut Ramon Muntaner (IRMU) s’ha aconseguit arribar a tots els territoris de parla catalana com la Franja, la Catalunya del Nord o el País Valencià.

Enguany s’han encès un total de 150 torres d’una cinquantena de municipis i Tortosa, per primer cop, també n’ha volgut formar part. Des de la Torre del Célio, una torre de guaita del segle XIV annexada a la muralla que baixa de les Avançades de Sant Joan, el grup de diables de Lo Golafre han oficiat l’encesa de les bengales.

Des de la plaça Menahem Ben Saruq, a sota de la torre, Jordi Sebastià, en representació de l’Associació d’Amics i Amigues dels Castells i del Nucli Antic, conjuntament amb Consol Sagrera, presidenta dels Amics i Amigues de la UNESCO a Tortosa, han estat els encarregats de fer la lectura del manifest que ha preparat l’escriptor Josep Vallverdú i Aixalà, amb motiu de l’any del seu centenari, organitzat pel Govern de la Generalitat de Catalunya.

Així doncs, Vallverdú ha recordat que “la constant emigració de masses africanes cap a Europa ha distorsionat les previsions morals que portàvem heretades i les han deixat laxes, fins a extrems perillosos”, tot especificant que “hom calcula que hi ha més de dues mil naus enfonsades al Mediterrani, llanxes inservibles carregades en excés, que salpen de les costes de Líbia i altres indrets”.

Unes morts que es podrien evitar si els països de la Unió Europea treballessin per tenir unes polítiques de consens amb uns protocols clars a l’hora d’actuar davant d’aquests rescats. Un fet en el qual Vallverdú també fa esment tot dient que “caldria un esforç pressupostari immens i repartit assenyadament entre tots els països europeus per respectar degudament els drets humans dels migrants”.

Però les reivindicacions del respecte pels drets humans fonamentals venen de lluny, i per això el consistori tortosí ha volgut vincular aquest acte a una altra efemèride, la de la caiguda de la ciutat de Tortosa en mans de les tropes franquistes el 13 de gener del 1939. En aquest sentit, l’alcalde de Tortosa, Jordi Jordan, ha dit que “encara ens queda molt a fer com a ciutat en l’àmbit de la reparació de la memòria de les víctimes de la Guerra Civil i de totes les guerres que hi ha al món”.

Per la seva banda, la regidora de Cultura i de Memòria Democràtica, Mar Lleixà, ha dit que “la recuperació de la memòria històrica és un dret humà essencial per avançar en la reparació de les discriminacions i violències. Hem de mirar enrere, per poder mirar endavant”.

Prèviament a l’acte, l’Aula Didàctica del Museu de Tortosa ha acollit la xerrada “Tortosa, 1939. Les runes d’una guerra”, a càrrec de la periodista membre del grup de treball de memòria històrica DEMD-Ebre, Sònia Castelló, així com la conferència “Amb els drets humans a la memòria”, que ha impartit el director general per a la Promoció i Defensa dels Drets Humans del Govern de la Generalitat de Catalunya, Adam Majó.

Majó ha destacat que “si millorem com a societat podrem esperonar les noves generacions perquè puguin aconseguir més quotes d’igualtat, justícia i solidaritat” i que “amb el pas del temps, la memòria viva deixa de ser-ho perquè ja no hi ha ningú viu en la contemporaneïtat i, aleshores, passa a ser història per a les generacions que ens venen al darrere”.

Després de l’encesa de la torre, s’ha fet una lectura de poemes per part dels membres del col·lectiu de DilluMs d’Art al Forn i la coral Vent de Dalt ha interpretat la cançó El cànon de la Pau, de Francis Terral, i la cançó Companys, no és això, de Lluís Llach.

Cal recordar que els altres municipis participants de les Terres de l’Ebre en l’acte d’encesa de les torres han estat: Amposta, Campredó, Falset, Batea, la Ràpita, Alcanar i la Sénia.