Joan B. Beltran posa llum a la història de Maria Cinta Rodríguez, la primera ebrenca deportada als camps nazis

Avui és el Dia Internacional en memòria de les víctimes de l’Holocaust i Tortosa tampoc ha volgut quedar-se al marge. L’Aula Didàctica del Museu de Tortosa ha acollit la conferència “Maria Cinta Rodríguez, una deportada ebrenca als camps de concentració nazis”, a càrrec de l’estudiós Joan Baptista Beltran i Reverter.

Beltran ha estat estudiant durant anys la història dels ebrencs i de les ebrenques que van ser deportats als camps de concentració i d’extermini nazis. El promès de la seva mare fou un dels cinc joves d’Alcanar que van morir al camp de Wöbbelin de l’Alemanya nazi i fer-li justícia a la seva persona ha estat el motor que l’ha fet perseguir aquesta línia de recerca “fins que em mori”, tal com ha afirmat avui.

La d’avui és una recerca que, malauradament, no està tancada, encara queden serrells per esclarir. Però Beltran ha pogut posar nom a la primera dona ebrenca que fou deportada a un camp de concentració: Maria Cinta Rodríguez. Nascuda a La Galera el 5 de març del 1895, Cinta viatjà cap a França el 1914 per motius laborals i, finalment, el 1915 acabà casant-se amb el també català, Llorenç Roques. El 1929 iniciaren tots dos els tràmits per sol·licitar la nacionalitat francesa, que se’ls concedí el 1930 per part del Ministeri de Justícia francès. A partir d’aleshores, van normalitzar les seves vides regentant un cafè-restaurant a Pàmies, un petit municipi de l’Occitània, i van tenir tres fills. 

El 10 de maig del 1940 les tropes alemanyes ocuparen França, Bèlgica i Holanda i, mentrestant, entre el 1940 i el 1945 molts espanyols i catalans van marxar a l’exili per allistar-se a la resistència francesa. Alguns d’ells foren els membres del catorzè cos de guerrillers espanyols que van ser després l’embrió de les partides dels maquis que tindrien lloc a l’estat espanyol.

Maria Cinta Rodríguez, ara ja coneguda com a Maria Roques, s’apuntà el 1943 a la xarxa François dels Amics de la Xarxa de Paracaigudistes angloamericans, als quals acollia al seu cafè i els ajudava a travessar la frontera cap a Andorra. Per casa seva també hi passaren dos veïns del Rossell, en Joan Cardona i en Josep Maria Verplà.

Després d’haver consultat diversos arxius, Beltran ha mostrat en primícia un certificat del 1946 en el qual Maria Louisse Dissard confirmava que Maria Cinta formava part de la resistència francesa. I és que aquests motius, merament polítics, foren els que van fer que fos detinguda el 18 d’agost del 1943 i tancada a la presó de Saint Michel de Tolosa. Posteriorment, el 1944, va ser deportada cap al camp de concentració de Ravensbrück, a uns 90km de Berlín. Allà també hi internaren diversos republicans espanyols, entre les quals hi havia Neus Català.

A l’agost del mateix any, però, Maria Cinta fou traslladada al camp de Neuengamme, prop d’Hamburg, on formà part del Komando Helmstedt-Beendorf, encarregat de la producció armamentística per a les forces aèries alemanyes des d’un indret on, antigament, hi havia hagut unes mines de sal, ubicat al subcamp de Wöbbelin.

Allà s’hi va estar fins al maig del 1945 quan, finalment, la Creu Roja sueca va enviar els coneguts com a Autobusos Blancs que van rescatar més de 15.000 deportats procedents de diferents països fins a la ciutat de Malmö. I, des d’allà, va ser retornada a París, a on va haver de fer front a una nova vida des de la seva situació de viudetat, recuperant el seu cognom de Rodríguez, i treballant, a partir d’aquell moment, a l’Hospital Hospici de Pàmies.

La seva darrera referència consta en un acte de condecoració a les dones que havien estat deportades del departament d’Arieja i que reberen la medalla de la Legió d’Honor de l’estat francès.

Per acabar la conferència tot citant les paraules de la també deportada catalana, Neus Català, que sempre deia que “no em fa por perdre la vida, em fa por perdre la memòria”.

A continuació, les alumnes Berta Margalef i Soraya Aixerch de l’Institut Dertosa, han llegit el text que van preparar per a l’acte institucional en memòria de les víctimes de l’Holocaust que va celebrar-se aquesta setmana al Parlament de Catalunya.

En el seu relat, han recordat que després de reunir-se amb l’associació Triangle Blau de l’Amical Mauthausen, van poder constatar que els deportats catalans eren identificats per dur aquesta mena d’insígnia brodada al seu pijama de ratlles. D’entre tots els deportats, només una seixantena foren alliberats i, la majoria, van patir seqüeles posttraumàtiques, com va ser el cas del fotògraf tortosí que va retratar les barbàries del camp, Antoni Garcia.

Tot seguit, Montse Brull i Mireia Margalef han dut a terme la lectura del manifest institucional de l’Amical Mauthausen.

Per la seva banda, l’alcalde de Tortosa, Jordi Jordan, ha exposat que “l’Holocaust va ser un episodi de genocidi i de tortura amb més de sis milions de morts que va perseguir diversos col·lectius com els LGTBI, els gitanos o els testimonis de Jehovà” i ha dit que “hem volgut organitzar aquest acte conjuntament amb els diversos departaments dels Serveis Territorials per tal de fer pedagogia i memòria per combatre l’oblit i honorar la memòria dels perseguits i fer front a qualsevol forma de discriminació o injustícia”. A més, també ha aprofitat l’ocasió per anunciar que el consistori ha encarregat a Joan B. Beltran que intenti esbrinar quines havien estat les cases natals dels 35 deportats (i no 36 com erròniament figura al cens municipal) tortosins per tal de poder ubicar-hi, el 2025, les llambordes Stolpersteine i formar així part del projecte de memòria històrica més gran que hi ha a Europa.

En el seu torn, el director dels Serveis Territorials de Justícia de la Generalitat de Catalunya a les Terres de l’Ebre, Lluís Montull, ha afegit que “la memòria només es fa forta compartint-la” i ha agraït la tasca feta des de l’Amical Mauthausen, el DEMD i el Comebe “per aspirar a fer justícia de les dones deportades sobre les quals va recaure un dany i un horror terrible”.

Finalment, el delegat del Govern de la Generalitat a les Terres de l’Ebre, Albert Salvadó, ha puntualitzat que “som un territori construït amb valors progressistes i hem de seguir vertebrant la nostra identitat ebrenca”, per acabar recordant que cal continuar treballant per enretirar el monument franquista d’enmig del riu.

L’acte ha conclòs amb la interpretació del poema musicat Corrandes d’exili, de Pere Quart, per part del director i clarinetista de la Banda Municipal de Música de Tortosa, Juanjo Grau.