Es rehabilitarà un pavelló de l’antic Balneari d’en Porcar a Tortosa

Després d’anys amb les obres aturades i sense intervenir en la preservació del conjunt arquitectònic del segle XIX de l’antic Balneari d’en Porcar, l’Ajuntament de Tortosa n’ha anunciat la imminent rehabilitació d’un dels pavellons per tal de destinar-lo a usos turístics i culturals.

Així ho ha anunciat aquest matí l’alcalde de Tortosa, Jordi Jordan, acompanyat de la regidora de Cultura, Mar Lleixà, des del mateix emplaçament.

“Aquest espai va ser un important actiu de turisme de salut i, ara, volem recuperar-lo com un actiu turístic i cultural. L’objectiu d’aquesta actuació és rehabilitar-lo i consolidar-ne l’estructura per crear un únic espai diàfan”, ha explicat Jordan.

Una actuació que permetrà recuperar el pavelló sud de l’edifici, adjacent a la Torre del Rellotge i actualment molt malmès, del qual se’n conserva parcialment una de les quatre façanes porticades amb arcs de mig punt que donaven accés a un majestuós edifici d’estil neoclàssic de quatre plantes.

L’actuació tindrà un cost total de 360.000€ i comptarà amb una subvenció del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya de 160.000€ que permetrà finançar una part de les obres. Està previst que l’execució sigui d’uns sis mesos.

A més, cal recordar que això ha estat possible gràcies a la cessió temporal d’aquest espai per part del consell d’administració de la GESAT (responsables de la gestió de l’Hospital de la Santa Creu de Jesús) a l’Ajuntament de Tortosa, el passat mes d’agost.

L’antic Balneari d’en Porcar actualment està declarat com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) davant de la seva rellevància com a conjunt arquitectònic neoclassicista de finals del segle XIX. El balneari va ser construït per Jaume Tió i Noé, tot i que no va ser fins al 1883 quan el nou propietari i també exalcalde de Barcelona, Manuel Porcar i Tió, va decidir donar-li un ús mineromedicinal i terapèutic després de conèixer-se les propietats curatives de les aigües bicarbonatades i ferruginoses del conegut com a brollador de Nostra Senyora de l’Esperança.

L’èxit va ser tal que el 1990 s’obriren dos nous brolladors (el de la Salut i el de Sant Joan) ampliant-se les instal·lacions amb diversos edificis destinats a les habitacions, una capella, un casino, una plaça de bous i, fins i tot, un teatre on es va fer l’estrena de Terra Baixa, d’Àngel Guimerà. A més, estava envoltat per uns extensos jardins botànics amb espècies exòtiques vingudes d’arreu amb estàtues, glorietes, fonts i passatges.

Un complex de luxe i d’esbarjo, freqüentat per la burgesia catalana de l’època, que va tancar les portes als voltants del 1923 quan la dictadura de Primo de Rivera prohibí els casinos i, el mateix any, s’incendià el teatre i centre recreatiu. A partir d’aquell moment tingué diferents usos com el noviciat i l’escola de la Congregació de les Monges Salesianes, l’adquisició dels edificis com a magatzems municipals des del 1970 o la construcció de l’equipament turístic, l’any 1991, dels Jardins del Príncep que han preservat una part dels jardins botànics existents.

Feia dècades que el complex estava totalment abandonat i amb un avançat procés de decadència. Diversos historiadors i l’Associació dels Amics dels Castells del Nucli Antic de Tortosa van oposar-se al possible enderroc que s’havia anunciat fa uns anys, demanant a l’Ajuntament una ràpida actuació que en preservés el conjunt. De moment, el projecte de l’anterior equip de govern envers la creació del Centre de les 3 Cultures resta aturat i, algunes fonts, apunten que les dependències podrien acollir la futura seu de l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre, que necessita ampliar-se. Jordan ha manifestat també el seu interès de continuar actuant a la resta d’edificis, com en el cas de la Torre del Rellotge, més endavant.