Jesús Hernández, el director del Parador Nacional de Turisme del Castell de la Suda, es jubila després de 12 anys a Tortosa

Ens desplacem fins al Parador Nacional de Turisme del Castell de la Suda per parlar amb en Jesús Hernández, el qui ha estat fins ara el director, ja que a finals d’aquest mes es jubilarà. Parlarem amb ell d’aquesta nova etapa, del seu pas per Paradores i, en concret, de tot allò que s’enduu de Tortosa, la ciutat que l’ha acollit durant 12 anys.

S’acosta la data en què vostè es jubila i deixarà d’estar al capdavant del Parador de Tortosa. Com es viu aquest moment?

A finals d’octubre compliré 66 anys i ja ha arribat el moment, després de 48 anys amb l’empresa de Paradores, on vaig començar a treballar un 7 de juliol, dia del San Fermín, a Olite. El moment es viu d’una forma molt contraposada perquè si bé és cert que et ve de gust jubilar-te per disposar ja del teu temps i dedicar-te a la família, però per l’altra banda després de tant de temps et queda el dubte de com ocupar el temps buit sense la feina. 

Què ens destacaria de les diferents ciutats a on ha estat treballant?

Olite era una fortalesa al centre del poble i era molt bonic, també a Tenerife era un lloc singular a la falda del volcà o el de Palma de Mallorca, que estava al davant del mar. També recordo el de Bielsa a on vaig viure en directe una allau de neu.

També vaig passar per Benavent, Calahorra, Alcalà de Henares i Mazagón, a on em van nomenar director. D’allà ja vaig marxar cap a Chinchón, en un espai pràcticament religiós perquè el parador estava dins del mateix edifici a on es troba la parròquia del municipi. Un altre lloc molt peculiar va ser el castell d’Hondarribia, a on les cases del municipi eren de colors molt vius que servien perquè els pescadors poguessin orientar-se des del mar. I, finalment, vaig arribar a Tortosa que, per mi, és el lloc que té més riquesa patrimonial.

Què el va sorprendre més de la nostra ciutat?

Quan parlava amb la gent d’aquí hi havia unes contradiccions evidents perquè la gent gran eren com més tancats i desconfiats i els joves, més oberts. Una tarda, un senyor que havia estat regidor a l’Ajuntament de Tortosa, en Josep Borrell, em va dir que m’adonaria que Tortosa era una ciutat que vivia del comerç fluvial i estaven acostumats a conviure amb gent que no tornarien a veure mai més i a ser comerciants i desconfiats. Un tarannà que ha quedat arrelat a la ciutat passats els segles. A la primera reunió que vaig tenir amb les empreses del sector turístic de la zona també em va cridar l’atenció que la gent tenia una manca del concepte comú alhora de vendre el destí turístic i cadascú només mirava pel seu propi negoci. I un altre fet molt curiós de la ciutat, a nivell turístic, és que aquí en cap de setmana, estan tancats tots els restaurants i des del parador els hem d’enviar a l’Ametlla de Mar o a la Ràpita. Aquestes són les petites diferències que et fan adonar quan una ciutat està orientada al turisme i viu del turisme o no. Al final vaig entendre que totes les coses s’acaben fent per alguna raó o altra i això m’ho va ensenyar un company meu, director del parador de Carmona, que em va dir “no vulguis ser mai més llest que el poble”.

És una experiència positiva en general?

Sí, sempre dic que he treballat gairebé a totes les comunitats autònomes d’Espanya i que per mi aquesta feina ha estat un màster per a la vida.

Quin element patrimonial de Tortosa ha estat el seu preferit, a banda del castell, és clar?

Em quedaria amb gairebé tot el que té la ciutat. Hi ha llocs preciosos com la Catedral, el refugi antiaeri o els Reials Col·legis. Ara bé, em sap greu que la gent de Tortosa no valori prou el que té, potser perquè ho coneixen des de petits i ho veuen normal. Però no és normal tenir un Bisbat, una Catedral com aquesta o, fins i tot, va arribar a tenir una seu del Banc Central. I també m’agradaria destacar-ne la ubicació perquè és un lloc estratègic a 200km de Barcelona, a 180km de València i a 250km de Saragossa. Això ens ha permès que moltes empreses facin aquí al Parador les reunions de feina com un punt intermedi perquè no els molesta ningú i, a més, poden quedar-se a dinar. I estratègic també per estar a prop de la muntanya, amb el Parc Natural dels Ports de Tortosa-Beseit i del mar, amb la reserva del Parc Natural del Delta de l’Ebre.

Què és el que més i el que menys han valorat els clients del Parador?

El que més han valorat sempre és el tracte del personal, que sempre intentem que sigui excel·lent. La gent també valora molt positivament poder fer sortides i visitar llocs d’interès. El més negatiu que ens han referit els clients ha estat la falta de conservació del barri del Castell i del casc antic, on hi ha cases en perill d’enrunament. Sovint, els turistes busquen l’accés més ràpid que és el dels Reials Col·legis i els hem de desaconsellar passar per aquella zona, sobretot, entrada la nit. Ells estan acostumats a trobar a la zona del nucli antic de les poblacions els bars de tapes i botigues de records i se sorprenen que aquí no sigui així. 

Doncs, precisament en aquesta línia de preservació del patrimoni, ara tenim un alcalde que va ser president dels Amics dels Castells i vol invertir en patrimoni. Com ho valora?

Sí, sembla una mica més positiu perquè està molt compromès amb això i ens va explicar també la presentació de la candidatura de Tortosa com a patrimoni de la UNESCO i val la pena intentar-ho. Si tot el casc antic estigués il·luminat i ben senyalitzat tindria un valor importantíssim.

Fa unes setmanes van començar les obres del circuit verd de les muralles. Com heu rebut aquesta notícia?

Molt bé perquè el cicloturisme és un altre dels sectors que va a l’alça i ens demanen rutes que puguin fer com, per exemple, la Via Verda o ara la part nova que s’està fent cap a Amposta. Cada cop tenim més clients i, de fet, hem decidit habilitar una zona per aparcament de bicicletes a l’espai de l’aparcament cobert.

D’altra banda, aviat començaran les obres que han de permetre recuperar les galeries subterrànies, els pous i els alts forns del Castell de la Suda, no?

Sí, aquestes són unes obres que han estat finançades pels fons europeus del Next Generation i començaran aquest mes de novembre, unes setmanes més tard que les obres del Circuit Verd. Això millorarà molt la recuperació de les Avançades de Sant Joan, per una banda, i en el nostre cas, es recuperarà un patrimoni excepcional que és força desconegut per la ciutadania. Amb la recuperació es podrà pujar al castell des de baix de tot de la rampa fins al pou de la Suda, però sota terra. Això és així perquè, de fet, conec gent gran de Tortosa que m’han explicat que quan eren nens venien a jugar a les galeries i que, per no perdre’s, deixaven pedres de colors per tot el recorregut. L’arquitecte encarregat del projecte és un expert de la matèria perquè només s’ha dedicat a la recuperació de patrimoni emmurallat, coves i estructures de pedra a tota Europa. I quan va venir a visitar-ho ens va dir que això era únic i no ho havia trobat enlloc. Ara es volen evitar els despreniments de sorra i assegurar-les i il·luminar-les. 

I què passarà amb la colònia de ratpenats que hi ha a dins dels pous?

Sí, allà hi ha una espècie de ratpenats molt especial i única a Catalunya. Ens ho van explicar uns nois de Granollers que ens van dir que només se’n troben documentats de la mateixa espècie a Tailàndia. I, actualment, la colònia es troba a l’entorn de 230 exemplars. A l’hivern marxen i no tornen fins la primavera, per tant, es decidirà fer les obres durant aquest període en què ells no hi són. 

Quin consell deixaries a la persona que agafi el teu relleu?

L’important és integrar-te al lloc on estàs i conèixer la gent, l’entorn… saber què pots oferir-li al teu client i fer-ho de forma que sumi perquè els enfrontaments només resten i divideixen. Ens és igual des d’on vinguin, però el que volem és que vinguin i que sumin.