El Parc Natural del Delta de l’Ebre registra un màxim històric de flamencs

El nombre de cries suposa “el màxim històric” de naixements des que aquesta au es va establir a les salines de la Trinitat, a Sant Carles de la Ràpita (Montsià), el 1992, quan es van instal·lar 251 parelles. Va ser a partir del 2006 quan la colònia de parelles reproductores no va deixar de créixer a la primavera i estiu. El màxim històric es va registrar el 2009 amb 3.139 parelles. Però a partir del 2013 aquesta tendència es va trencar.

El flamenc és una de les espècies més emblemàtiques del Parc Natural del Delta de l’Ebre i és l’únic lloc de Catalunya on es reprodueix i un dels pocs punts de la Mediterrània on ho fa de manera regular. La població total presenta fortes fluctuacions estacionals, amb una presència màxima a l’hivern, amb uns 12.500 exemplars de mitjana, i una mínima a la primavera-estiu, amb uns 5.000-6.000 exemplars de mitjana, precisament en el període durant el qual es reprodueix.

Campanya sense anellament
El delta de l’Ebre forma part la Mediterranean and West African Greater Flamingo Network, entitat que aplega set països de la conca mediterrània, des de Mauritània fins a Turquia, que coordinen el seguiment i l’anellament de flamencs. Fins a enguany, al Parc Natural del Delta de l’Ebre s’han anellat 4.370 exemplars de flamenc. S’ha observat amb aquesta acció que migren a un total de 14 països, com ara França (36% de les observacions), Espanya (21%) i Itàlia (19%) però també a indrets molt més llunyans com ara Mauritània, Senegal, Montenegro i Turquia.

L’anellament de flamencs és una activitat científica que requereix la participació d’unes 250 persones, entre personal tècnic i voluntari. Les característiques d’aquesta activitat (reunions multitudinàries, transport per accedir a la zona d’anellament, diverses procedències) no s’han pogut adaptar a les mesures sanitàries de la covid-19 i s’ha aconsellat suspendre-la. “No tindrem dades dels polls nascuts enguany. És molt greu? És una qüestió que no permet fer seguiment amb el detall que voldríem però havíem de prioritzar la seguretat de les persones”, ha explicat Curcó. “Els flamencs viuen molts anys, sovint més de 20, un anellament ens permet tenir molt recorregut i tenir moltes dades i això no ho perdrem gràcies a la característica biològica del flamenc”, ha destacat.