El govern espanyol no esclareix si Ulldecona i Sant Carles de la Ràpita també tindran ajuts

El govern espanyol segueix sense esclarir si els municipis d’Ulldecona i Sant Carles de la Ràpita, que van sol·licitar ser reconeguts com a zona catastròfica però no van ser inclosos pel Consell de Ministres, podran accedir finalment als ajuts aprovats pels aiguats. El ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha assegurat al Senat que les zones “no incloses” podrien ser reconegudes en un “estudi complementari” si es determina “qualsevol error en la valoració”. El ministre ha respost així a una interpel·lació del senador d’ERC, Miquel Rufà, qui ha reclamat una reforma legislativa perquè municipis del Montsià i el Baix Maestrat castigats recurrentment per aquests fenòmens puguin rebre els ajuts amb celeritat.

“Els acords estan per poder integrar-se o ampliar-se en els termes necessaris”, s’ha limitat a assegurar Grande-Marlaska, just acabant el segon i últim torn d’intervenció, després que Rufà li hagués preguntat pel cas d’aquests dos municipis concrets. Tot i els elevats danys, el Consell de Ministres només va reconèixer els casos d’Alcanar i Vinaròs el 21 de setembre passat. Els senador republicà, fins i tot, li ha recordat, com l’alcaldessa d’Ulldecona, la socialista Núria Ventura, ha tornat a presentar l’informe de danys esperant una resposta al seu reconeixement com a zona catastròfica que encara no s’ha produït.

Durant la interpel·lació, Rufà ha recordat que les zones afectades pels aiguats de l’1 de setembre han patit de forma consecutiva diversos episodis recents. Fins al punt que els consistori només van poder rebre recentment una part dels ajuts sol·licitats per a les destrosses dels aiguats de 2018. En aquesta línia, el senador republicà ha demanat una reforma legislativa.

“Fins quan deixarem que els ajuntaments, que són la primera resposta, comencin a reparar les destrosses, les infraestructures bàsiques, camins d’accés a les finques, carregant amb unes despeses que no els correspon i a les quals no poden fer front? Calen ajuts directes i no subvencions condicionades. Allò que té sentit per un fenomen esporàdic, no el té pel que es repeteix continuadament”, ha advertit Rufà.

En aquest context, ha demanat “tot tel suport institucional” als consistori i obrir un “procés de diàleg amb totes les administracions afectades” per fer front a aquesta tendència, “o alguns ajuntaments de les Terres de l’Ebre i el Baix Maestrat es podrien col·lapsar financerament”. El senador ha proposat que els fons Next Generation haurien de servir per preparar el delta de l’Ebre i el territori per fer front als fenòmens meteorològics extrems derivats del canvi climàtic.