Un col·loqui històric entre els alcaldes de l’Ebre

La tarda d’aquest dijous ha tingut lloc un esdeveniment històric a l’hotel Corona de Tortosa, ja que, és el primer cop que la demarcació del Col·legi de Periodistes de les Terres de l’Ebre aconsegueix reunir els alcaldes dels quatre municipis perquè tinguin l’oportunitat d’explicar-se davant la ciutadania i davant la premsa, justament ara que s’està a punt de celebrar el primer any de mandat de la vigent legislatura.

Així doncs, el debat-col·loqui, moderat per la periodista i vicepresidenta del CPC, Anna Ferràs, s’ha iniciat parlant en clau territorial de la importància o no d’erigir-se en Vegueria de les Terres de l’Ebre. L’alcalde de Tortosa, Jordi Jordan, ha estat el més escèptic amb aquest concepte, ja que, per ell, “ens trobem en un món massa globalitzat i el que cal és que les quatre comarques actuem de manera conjunta”.

Per contra, l’alcalde de Gandesa, Carles Luz, ha reivindicat la figura de la Vegueria tot demanant que “sigui una realitat tenint la nostra pròpia llei electoral i el pes específic que ens pertoqui per poder gestionar els nostres propis recursos”.

Des d’Amposta, Adam Tomàs, ha lamentat seguir formant part de l’Estat espanyol perquè “segueixen decidint ells la distribució territorial de les vegueries o de les diputacions” i ha apostat per “no barallar-se per les molles i sumar en allò que ens uneix com la reserva de la Biosfera”.

I continuant amb la importància de les infraestructures que necessita un territori, no s’ha mantingut al marge el tema del nou hospital de les Terres de l’Ebre. Jordan ha reivindicat la necessitat que el territori tingui “un hospital de referència que generi qualitat de vida per a tota la ciutadania” i que permeti l’arribada de nous professionals de la salut i la millora dels hospitals comarcals, que també reivindicaven els alcaldes de Móra d’Ebre i d’Amposta perquè milloressin les seves especialitats i el seu servei.

L’alcalde de Gandesa, Carles Luz, i l’alcalde de Móra d’Ebre, Rubén Biarnès, han reclamat una altra infraestructura: la C-12 i el seu desdoblament. Una carretera que, per Luz, “va marcar un abans i un després a les nostres comarques” i que ara toca poder-la millorar en aquells trams que presenta més problemàtiques, embussos i una alta sinistralitat.

Però a la Terra Alta i a la Ribera d’Ebre una altra prioritat també és la de l’arribada dels autobusos que garanteixin un bon transport públic que, per Luz, és “una vergonya” i “molt deficient”. I és que, ara mateix, els horaris de les línies entre Tortosa i la Terra Alta són molt escassos o gairebé inexistents quan es tracta del cap de setmana. En aquest sentit, Tomàs ha agraït la imminent arribada del ferrocarril a l’estació intermodal del Polígon Catalunya-Sud, ja que, “era insostenible que empreses com Kronospan hagin de fer sortir 150 camions cada dia des del polígon”. I Jordan ha aprofitat l’ocasió per avançar que, pròximament, s’anunciarà la implantació d’una nova empresa al municipi.

L’alcalde de Tortosa també ha volgut parlar de la importància del campus universitari de la URV apostant per ampliar l’oferta d’estudis incorporant altres graus, com el de Medicina, però obrint també la porta a la possibilitat d’oferir graus diferents als quals ja s’estan fent des dels campus de Reus o de Tarragona.

Des de Móra d’Ebre, Biarnès es mostrava més escèptic amb aquest creixement industrial, ja que, la seva lluita és la d’aconseguir que es faci efectiva l’ampliació del polígon de la Verdeguera, obstaculitzat pels Fons de Transició Nuclear i per l’Incasòl, que han aixecat discrepàncies entre Gandesa i Amposta per la gestió que n’està fent el Govern català.

A continuació, s’ha obert el meló del turisme que ha permès reivindicar Tortosa com la capital que més el representa. Jordan ha posat d’exemple de marca Terres de l’Ebre la creació del col·lectiu Festivals de les Terres de l’Ebre que han donat un revulsiu a les nostres terres amb festivals ben diversos com el Deltebre Dansa, l’Eufònic, la Festa del Vi de Gandesa, el Litterarum de Móra d’Ebre, el Terres Travel Festival o el recentment celebrat festival Toca’m de Tortosa. Adam Tomàs ha aprofitat l’ocasió per donar una exclusiva del sector cultural com ho serà l’arribada del Festival Cruïlla al Delta de l’Ebre que tindrà lloc aquest any per primer cop.

I, encara amb el turisme, responent a les preguntes d’aquest mitjà, Jordan ha mantingut la promesa electoral de crear una zona d’oci a l’Avinguda Lleida per celebrar concerts de tarda per als més joves i obrir així la ciutat al riu. I Adam Tomàs ha reivindicat l’obertura d’Amposta al riu amb l’adquisició del vaixell elèctric, La Perla, i amb l’arribada de l’EuroVelo, la nova Oficina de Turisme, el restaurant i l’adequació de les runes de l’antic castell.

Però cap territori es pot dignificar si no disposa de talent. Per això, Biarnès ha reivindicat la retenció del talent dels joves al territori i ha demanat la millora de les connexions i telecomunicacions a la seva comarca a on encara no arriba Internet a tots els pobles o, fins i tot, no reben el senyal de la televisió local.

En aquest punt, Adam Tomàs, en defensa de la feina feta des d’ERC al Govern, ha assegurat que el desplegament de la fibra òptica arribarà a totes les llars de les Terres de l’Ebre, però ha reconegut que aquest és un projecte llarg i costós.

Finalment, també en resposta a aquest mitjà, els alcaldes han justificat les pujades d’impostos i renovacions de taxes que han hagut d’aplicar als seus municipis, malgrat la paradoxa que es viu des dels mitjans quan el discurs de certs partits canvia en funció de si es troben al govern o a l’oposició. Un guant que han sabut recollir molt bé els alcaldes d’Amposta i de Tortosa que han estat uns dels més criticats per l’oposició i, tal com s’ha demostrat, és impossible evitar la pujada quan, en casos com la taxa d’escombraries, s’ha de regularitzar a partir de l’1 de gener del 2025. I, en el cas d’Amposta, Tomàs ha conclòs que els tributs es quedaran amb el mateix import que quan ell arribà per primer cop a l’alcaldia, ja que, durant tots aquests anys els havien mantingut a la baixa.