L’economia de les Terres de l’Ebre recula per primer cop des de 2013

Tots els grans sectors de l’economia de les Terres de l’Ebre han experimentat creixements negatius respecte al mateix trimestre de l’any anterior i els més damnificats han estat l’hostaleria i la construcció amb una davallada del 14,6% i el 12,5%, respectivament; seguits pel sector dels serveis empresarials (ha caigut el 3,6%), el sector primari (-3,2%) i el comerç (-2,0%). El sector de la indústria ha estat el que ha registrat una evolució interanual negativa menys marcada (-1,6%).

Per comarques, el creixement interanual de l’afiliació ha caigut en tres de les quatre comarques. Destaca l’evolució del Baix d’Ebre amb un valor de -4,3%, seguit del Montsià amb un valor de -3,3% i, de la Terra Alta amb un -2,1%. La Ribera d’Ebre ha registrat una evolució neutra respecte el mateix trimestre l’any anterior. D’entre els 21 municipis amb major nombre d’afiliats, Flix, Ulldecona i Móra la Nova, tots tres amb un important teixit industrial, són els que presenten una evolució positiva amb un creixement de 10,1, 4,7 i 0,9 punts percentuals. A l’altre costat, Deltebre, amb una gran dependència de la construcció, ha registrat un -13,6 %.

D’altra banda, l’atur ha registrat una variació interanual de l’1,2%, trencant la davallada constant dels últims sis anys. El nombre total d’aturats a la demarcació s’ha situat en 9.853, és a dir, 117 més que en el primer trimestre del 2019. Per comarques l’atur ha augmentat en tres de les quatre comarques de l’Ebre. On més ha crescut ha estat al Baix Ebre, un 3%; seguit de la Terra Alta, un 1,7% i el Montsià, un 1,6%. Per contra a la Ribera d’Ebre ha continuat disminuint a un ritme important, el -7,1%.

Optimisme amb el sector turístic

En el context d’aquest panorama de decreixement condicionat per la pandèmia del coronavirus, Duro ha volgut posar en valor que, dins del sector turístic, les Terres de l’Ebre estan “territorialment més ben posicionades que d’altres zones del país a l’hora d’atraure visitants, en factors com ara el pes del mercat domèstic, la pressió o la intensitat turística”. Al mateix territori, el pes del mercat domèstic és del 82,63%, el més gran de totes les marques turístiques catalanes, d’acord amb les dades d’ocupació hotelera. “El sector ha de promocionar-se en base a atractius que ara són diferencials: menys pressió turística, més espais oberts, més natura”, aconsella Duro, tot recordant que és on menys incidència ha tingut la pandèmia.