El sector turístic de l’Ebre resisteix millor que altres destinacions del país els últims estius amb covid

Les restriccions de mobilitat i sobretot les de l’hostaleria i la restauració han provocat ‘un xoc pandèmic’ en el sector turístic, que no ha afectat a tots els territoris per igual. La gran “necessitat” de viatjar que han tingut els ciutadans ha mantingut un mercat domèstic i de proximitat potent que ha afavorit els productes associats a la natura, mentre l’arribada de turistes internacionals s’ha reduït dràsticament a Espanya, un 73%, respecte al 2019.

Però segons l’estudi de CELiR, la demanda de viatgers i pernoctacions en hotels i càmpings de les Terres de l’Ebre ha tingut millor comportament que en altres destinacions catalanes. La demanda de pernoctacions als hotels s’ha mantingut prop de la de 2019, amb un 72,8% i un 96,5% el 2020 i el 2021, respectivament, i un 84,9% i un 101,5% als càmpings.

El territori té “deures” per esprémer el potencial trístic. Duro ha assenyalat que s’ha de seguir impulsant la marca, augmentar l’oferta, potenciar els mercats estrangers així com trencar l’estacionalitat i articular els recursos de l’interior i el litoral. D’altra banda, s’han de regular els fluxos i fer-los compatibles amb la demanda, i potenciar els “productes endògens” que s’adiuen al context post-covid. Per al director de CELiR, el territori ha d’aprendre per al futur que compta amb factors de “molt pes” que li poden donar impuls al turisme.

Evolució “menys desfavorable” de l’economia ebrenca

Amb les dades del PIB de l’Anuari Econòmic Comarcal 2021 del BBVA Research, la Càtedra de la URV “confirma” que l’evolució de l’economia de les Terres de l’Ebre durant la pandèmia “ha estat menys dolenta” que a la resta del país, com ja apuntaven els estudis trimestrals de CELiR elaborats amb indicadors parcials. El PIB de les Terres de l’Ebre ha caigut 8,7 punts, el territori menys castigat del país, lluny dels -11,3 punts de mitjana a Catalunya.

Les comarques que menys han patit han estat la Ribera d’Ebre (-5,3) i la Terra Alta (-6,4). El Montsià i el Baix Ebre han perdut un 9,3% i un 11,2%, respectivament. Destaca l’augment del PIB del sector primari (9,2%) i de l’administració pública (6,6%) al Baix Ebre, mentre que la construcció i els serveis (sobretot l’hostaleria) han estat els sectors més castigats a les quatre comarques.