Deltebre aprova el pressupost per a l’any 2024 i també la nova proposta d’ordenances fiscals

La sessió plenària celebrada aquest dijous ha estat marcada per l’aprovació del pressupost  de l’Ajuntament de Deltebre per a l’any 2024, amb els vots favorables d’Enlairem i el vot  contrari d’ERC, i l’aprovació de la modificació de les ordenances fiscals, també amb els vots  favorables d’Enlairem i el vot contrari del grup d’ERC.  

Pel que fa al pressupost, aquest s’eleva als 27.635.000 €, un 28% més respecte a l’any  anterior, i esdevé el més alt de la història de Deltebre. Un fet que, segons l’alcalde de Deltebre,  Lluís Soler, “és contextual i extraordinari a causa de la gestió de les subvencions rebudes per  a dur a terme les diferents inversions planificades”. Les inversions representen un 41,17% del  pressupost (11.380.000 €) i projecten qüestions com la continuïtat de les obres del Passeig  del Carrilet, l’Arrossera, l’Àgora de Riumar, la redacció del projecte de l’auditori teatre Rialto, i  l’arranjament de carrers i camins rurals, entre altres.  

Més enllà de les inversions, el full de ruta confirma els eixos essencials del Govern municipal:  Imatge de Poble, Polítiques Socials, la Dinamització Econòmica i la Cohesió Social. En aquest  sentit, el portaveu del Govern, Andreu Curto, ha explicat que “presentem un pressupost  continuista que ens permet consolidar i seguir duent a terme les accions que hem impulsat  durant aquests darrers anys”.  

El portaveu d’ERC Deltebre, Joan Alginet, ha detallat que “més enllà de les xifres, el més  important són les dades de les liquidacions”. En tot cas, ha manifestat que “un pressupost és  una eina i un instrument del Govern i per això, i sumat al cas omís de les propostes d’ERC  durant el mandat anterior, no hem presentat propostes”.  

Pel que fa a les ordenances fiscals, s’ha aprovat la congelació dels tributs, sense actualitzar  ni l’IPC, com tampoc s’ha fet en els últims anys, tant a les famílies del municipi, com també al  petit comerç i empresa. Segons el portaveu del Govern, “hem estat treballant i cercant la  fórmula per tal que les famílies no hagin d’assumir els sobrecostos estructurals, i presentar un  model d’ordenança que s’adapta a sistemes més progressius”. 

Així doncs, s’incorporen una sèrie de noves casuístiques com, per exemple, en el cas de l’IBI, un recàrrec de fins al 150% per a grans tenidors i un recàrrec del 10% per a les grans  superfícies comercials. També, en el cas de l’ordenança de residus s’han creat noves  categories amb la finalitat que qui més generi, més pagui.