L’ampliació de l’hospital perdrà l’aparcament subterrani que s’havia previst

El delegat dels Serveis Territorials del Govern de la Generalitat a les Terres de l’Ebre, Joan Castor Gonell, ha comparegut aquest matí per informar de la situació en què es troba l’ampliació de l’Hospital Verge de la Cinta que s’havia de fer aquest any al Turó del Sitjar. Les obres es van aturar el passat mes de desembre perquè es van localitzar una sèrie d’elements patrimonials al subsòl que calia excavar, catalogar i preservar. 

Així doncs, al febrer es va arribar a un acord entre l’ICS i la comissió tècnica de Patrimoni per tal de començar la intervenció arqueològica i conèixer l’abast de les restes. Des d’un inici, el Govern ha volgut mantenir el seu compromís de fer compatibles tots dos projectes i mantenir l’ampliació prevista de l’hospital. Quan es van fer les primeres prospeccions sobre el terreny ja es va veure de seguida que serien unes tasques complexes i laborioses perquè el terreny és molt fràgil, amb cavitats excavades a les roques, que suposaven un risc de despreniments. Així doncs, es van haver de buscar arqueòlegs especialitzats i formar a més personal de la zona per a la intervenció i apuntalar el terreny. Les tasques, que havien de durar entre dos i quatre mesos, ja s’han finalitzat i han permès realitzar una desena de sondejos sobre el terreny que han verificat els càlculs inicials del geo-radar que han fet sortir a la llum una sèrie de sitges del segle XVI, uns dipòsits excavats directament a la terra que servien per emmagatzemar el gra. A més, s’ha localitzat també una rampa d’accés a aquest espai de 6 metres de llargària amb un mur de recobriment per la qual devien passar els carros amb les càrregues. Però, les darreres setmanes, s’ha descobert un nou element força rellevant en aquest emplaçament. Es tracta d’un aljub d’època militar, possiblement coetani a la construcció dels fortins i baluards i que consta documentat als plànols d’enginyeria militar a partir del segle XVIII. Consta d’una planta rectangular, una coberta de volta de canó i tot el seu sistema de canalització. Els aljubs eren una mena de cisternes subterrànies que servien per a emmagatzemar l’aigua de la pluja provinent de les teulades de les cases i que es transportava per les canalitzacions. Ara bé, és possible que, en aquest cas, també rebés aigua provinent de deus naturals properes a la zona i que fos utilitzat per abastir la població en cas de necessitat, però també com a reserva d’aigua per al complex militar en cas de guerra.

Així doncs, Gonell ha informat que ara “s’està buscant una solució tècnica per tal de desencallar el projecte d’ampliació”, de manera que es volen mantenir tots els serveis assistencials previstos per al nou edifici i que consistien en un nou bloc amb set quiròfans i 20 places de reanimació, així com tres quiròfans més destinats a cirurgia major i 28 places per a l’hospital de dia. El projecte també preveu un servei de farmàcia i un jardí terapèutic a la coberta. Ara bé, després de les troballes caldrà replantejar el projecte inicial i el que ja s’ha avançat és que es descarta de manera definitiva la planta menys dos subterrània que havia de destinar-se al nou aparcament. A les preguntes dels mitjans sobre la possible alternativa a aquest aparcament soterrat tan esperat per la ciutadania, no tenen, ara per ara, cap solució alternativa. Faltarà veure, doncs, si l’Ajuntament ofereix alguna nova ubicació. El projecte afecta també la planta menys un, la de la farmàcia, que s’haurà de redefinir i adequar-se a les noves dimensions.

Tot plegat es construirà amb una estructura de micro-pilotatges, igual que es va fer a l’Espai Cota Zero, per tal que les restes siguin accessibles al personal investigador i a la unitat d’arqueologia. De moment, no seran visitables, però no se’n descarta donar-li més visibilitat en un futur.

La ubicació de la rampa i de l’aljub també ha afectat directament la distribució sobre plànol que s’havia fet dels recorreguts interns de distribució que havien d’enllaçar l’actual edifici de l’hospital i el nou complex i s’hauran de modificar. Una altra afectació puntual ha estat la del talús del cablejat de les telecomunicacions de l’HTVC que, per la seva proximitat amb l’aljub, s’ha hagut de destruir la rasa i obrir-ne una altra. Actualment, ja s’han fet els canvis d’una part de les línies, però encara s’està contactant amb les diferents operadores de telecomunicacions de la zona perquè en els propers dies efectuïn el traspàs manual del cablejat de la fibra òptica cap a la nova rasa. 

Paral·lelament a això també s’han començat a fer els treballs d’adequació de les zones a on s’han de construir els ascensors, però també s’està esperant que Patrimoni ratifiqui la viabilitat dels terrenys perquè puguin tirar endavant les obres.

La voluntat del Govern és la de poder reprendre les obres abans de finals d’any, però perquè això sigui possible cal que s’arribi a un acord amb l’empresa adjudicatària de l’obra, tenint en compte que l’obra s’encarirà pels retards i per la construcció dels micro-pilotatges. Si, finalment, no es pot arribar a un acord, s’haurà de tornar a obrir a concurs públic i licitar-se de nou, fet que farà que sigui inhàbil tot el 2025 i que les obres d’ampliació s’hagin de traslladar al 2026.