Polítiques integradores i nou model educatiu a Vic, la recepta per reduir l’impacte de pandèmies

La capital d’Osona és un dels punts calents de la pandèmia arribant a ser el municipi amb una major incidència del virus a l’Estat en la segona onada. A finals d’octubre va arribar als 1.500 casos acumulats per 100.000 habitants si bé el risc de rebrot ha millorat lleugerament (se situa entorn del 1.700) arran de les restriccions.

Una situació que els experts estan analitzant per intentar trobar respostes que expliquin per què Vic ha resultat ser més vulnerable que altres ciutats i com es podria intentar corregir. “S’ha d’abordar des de diferents fronts”, remarca l’investigador i professor de la UVic, Rafa Madariaga. I apunta dues línies d’acció: més polítiques d’integració i canviar el model educatiu per reduir la segregació a les escoles.

Les condicions socioeconòmiques d’una ciutat són un factor molt rellevant per una pandèmia com la covid-19. Feines poc qualificades i salaris baixos, barris amb concentració de persones d’origen immigrant, habitatges massificats són algunes de les condicions que han jugat un paper important en la propagació del virus. I Vic reuneix totes aquestes característiques, un fet que podria explicar per què ha resultat ser més vulnerable respecte altres ciutats, tot i no haver tingut cap brot important com ha passat en altres indrets com a la Conca d’Òdena.

Entre els experts que es pregunten què està passant a la capital d’Osona hi ha l’investigador i professor del Departament d’Economia i Empresa de la UVic, Rafa Madariaga. Des del grup de recerca Data Analysis and Modeling (DAM), l’any passat van presentar un treball centrat en la distribució de la renda i la segregació de la població immigrada (‘Cohesió Social a Osona: Desigualtat i Segregació’).

I entre les conclusions hi ha una idea clau: “El riu fa de frontera, a la part nord hi ha la ciutat de postal i edificis nobles i, a la part sud, la ciutat amb un 25% de població immigrada”, que va venir per les oportunitats laborals del sector agroalimentari i amb mà d’obra poc qualificada.

“La pandèmia és un toc d’atenció, ens ha posat davant allò que s’ha intentat ignorar” durant anys, remarca aquest investigador en declaracions a l’ACN. Té clar que la segregació i les desigualtats d’una societat com Vic són aspectes que l’han fet vulnerable a la pandèmia. “Si abans es podia viure d’esquenes a les desigualtats i a la segregació, ara s’ha vist que, si hi ha problemes de salut publica, serà per a tot la ciutat. El riu no farà de barrera de la infecció perquè corre i corre per a tothom”, remarca.

Madariaga admet que està igual de “perplex” que la resta de ciutadans per l’evolució de la pandèmia. Té clar que és un problema que s’ha d’abordar des de diferents fronts i a mig i llarg termini per intentar corregir aquesta vulnerabilitat.

Entre les accions de futur que es podrien emprendre per corregir-ho, hi hauria fomentar les polítiques d’integració social, una tasca que admet que ja s’està fent des d’organismes i institucions però que caldria reforçar. “Vic ha d’assumir que és una ciutat multicultural, no només els de la part nord de la ciutat, sinó que cal avançar en la incorporació dels col·lectius d’origen immigrant en la vida social perquè hi participin activament”, remarca l’investigador.

Això ajudaria a arribar amb més facilitat a tots els ciutadans, especialment quan es tracta d’una pandèmia i amb unes indicacions i restriccions molt concretes.

L’altra acció important és en l’àmbit escolar. Per Madariaga caldria impulsar un nou model per intentar reduir la segregació a les aules. Segons diu, hi ha dues escoles que concentren un alt percentatge d’estudiants de famílies immigrants. I alerta del risc de convertir escoles en “guetos” en un futur i on les persones amb aptituds no poden arribar lluny a nivell de formació perquè no tenen les mateixes oportunitats per fer-ho que la resta.

La paradoxa de l’especialització de l’economia en el sector alimentari

Osona té una economia especialitzada en el sector alimentari i el carni. “Les condicions estructurals d’aquesta indústria acostumen a ser mà d’obra barata, feines dures, rutinàries i amb torns i així continuarà fins que la tecnologia no avanci”, remarca. Una especialització que, en termes socials és una feblesa, però que en el cas de la covid s’ha convertit en una fortalesa en termes econòmics.

Segons l’economista, Osona no patirà tant l’embat de la crisi econòmica de les restriccions i els confinaments respecte altres territoris més especialitzats en el turisme i l’hostaleria. I és que l’alimentari s’ha convertit en un sector bàsic que ha vist reforçada l’activitat.

Per últim, creu que Vic i altres ciutats han d’aprofitar aquesta crisi sanitària per preguntar-se quin és el model de ciutat que volen en un futur.