L’acusada d’assassinar una familiar al Pont de Vilomara i Rocafort (Bages) el 2020 ha explicat aquest dimecres en el judici amb jurat popular a l’Audiència de Barcelona que “no recorda res” i ha negat “la intenció de matar a ningú”.
Segons el fiscal, la dona va apunyalar la víctima amb un ganivet, assestant-li 45 ganivetades en diferents parts del cos, que van provocar la seva defunció. En la mateixa sessió han declarat els fills de la difunta, el primer dels quals ha afirmat que va veure l’apunyalament en sortir de la porta de la seva habitació. Tots dos han assegurat que els fets els han canviat la vida, provocant-los alternacions psicològiques. El fill ha afegit que en diverses ocasions la situació li ha portat pensaments suïcides.
La fiscalia sosté que l’acusada va arribar a Espanya el gener del 2020 i que es va traslladar a viure a Martorell per treballar de cuidadora d’una persona gran. Amb la pandèmia, es va traslladar a la casa d’una cosina llunyana, que residia en una finca al Pont de Vilomara i Rocafort. Segons ha assegurat durant la seva declaració, la situació derivada de la covid li va provocar molta ansietat, dolors, nervis i por. Un fet que va derivar en patir sentiments com la “desesperació” o bé “dormir poc i malament”, tot i que des de l’atenció primària li havien receptat medicació.
El matí del dos de juliol del mateix any, al voltant de dos quarts de nou – segons el relat del fiscal – va atacar amb un ganivet a la dona que l’havia acollit, assestant-li pràcticament una cinquantena de ganivetades al coll, a la cara i a les espatlles, unes ferides que van provocar la seva mort, ja que es van seccionar les artèries, així com els pulmons. Si bé, la tesi inicial assenyala que la forma en què es va matar la víctima “li va ocasionar un gran dolor”, també afegeix que en l’època dels fets, l’acusada “presentava un trastorn psicòtic, que va alterar de manera greu les seves capacitats cognitives i volitives”.
L’acusada ha relatat que el dia dels fets estaven “pintant una finestra”, van passar un dia “molt tranquil” i van anar al llit, ella primer, després de sopar. El següent que recorda és despertar-se en un hospital on tothom li deia que havia “apunyalat” a la seva familiar. “No recordo res i no entenc què va poder passar. Tampoc recordo agafar cap ganivet, i sé que a l’habitació no n’hi havia cap”, ha subratllat. En aquest sentit, ha afegit que “mai hauria fet mal a la seva cosina” després d’haver-la “ajudat” i ha volgut insistir en el fet que no és “cap assassina”.
“Vaig venir a Espanya perquè volia un futur millor, pagar la universitat a les meves filles, treballar i treure la meva mare, tirar endavant”, ha dit durant el judici, “ara em penedeixo d’haver vingut i demano perdó, tot i que sé que no servirà de res ni tornarà la vida a ningú”. Finalment, l’acusada ha apuntat que va estar ingressada en un centre de psiquiatria i que d’allà va ser traslladada a la presó de Wad-Ras el novembre passat. “Estic en tractament, tinc menys atacs d’ansietat, però els problemes per dormir es mantenen”, ha conclòs.
Malestar dels fills
Els següents en declarar han estat els dos fills de la víctima, que en el moment dels fets estaven vivint en la mateixa casa que la mare i l’acusada. Ella tenia 29 anys, mentre que ell en tenia 15. El fill ha admès que “no se sentia còmode” amb l’acusada a casa i que no compartien “gairebé res”. Sí que recorda que ella acudia al metge acompanyada de la seva mare, però mai es va interessar pels motius.
Aquella nit va anar a dormir de matinada i al cap de tres hores el van despertar “els crits d’auxili” de la seva mare. “Vaig obrir la porta que donava directe a l’habitació on estava passant i la vaig veure sobre la meva mare apunyalant-la”, ha relatat, “ella s’estava intentant defensar, em vaig acostar i li vaig dir que parés, però no em va fer cas”. Posteriorment, va sortir fora de casa i va trucar a la seva germana, així com al servei d’emergències.
“Ella va percebre la meva presència, però no sabria interpretar la seva mirada”, ha concretat. Pel que fa a la germana, també ella sospitava i en més d’una ocasió li havia transmès a la víctima que no era “adequat” acollir algú en època de covid, però segons ha explicat la mare “va insistir” perquè sempre “ajudava als que ho necessitaven”.
Després de rebre un vídeo on sortia la presumpta assassina parlant en somnis en termes de queixa li va dir “que no volia que dormís allà”. “Ajudar està bé, però amb límits, sense haver-nos de posar en risc, però la meva mare seguia insistint que no volia deixar-la sola, no volia carregar amb el pes de deixar-la sola”, ha afirmat. El matí dels fets la filla estava treballant quan va rebre les trucades. Immediatament, va tornar a casa sense creure “que realment estigués morta”.
A partir del succés la vida dels dos fills va fer un gir. En el cas del fill va acabar deixant els estudis i actualment presenta problemes psicològics. A preguntes de les diferents parts ha relatat que estava molt unit a la seva mare i que en certes ocasions ha sentit “impotència i culpa”. “No tinc moltes esperances en el meu futur, en diverses ocasions he pensat en el suïcidi”, ha admès. També ha lamentat que ara es troba en un entorn tancat i que li costa conviure i confiar en altres persones. D’altra banda, no s’està medicant ni tampoc acudeix a teràpia.
En el cas de la filla va tardar 7 mesos a tornar a treballar després del succés, i no va poder fer-ho al mateix lloc de forma immediata. “M’ha perjudicat la salut, inseguretat amb la gent, no tinc la regla natural des de fa tres anys i estic anant a la psicòloga”, ha assenyalat, “tinc por que surti de la presó, em crea inseguretat a l’hora de fer la meva vida normal i de no poder protegir el meu germà”, ha insistit.
“La meva mare era la meva amiga i un exemple de bona persona, intentava ajudar la resta per sobre dels seus interessos. Era el nostre suport econòmic, emocional, moral, i la que ens va donar l’oportunitat de venir al país. Ens han buidat de tot el bonic que ella ens havia donat”, ha conclòs.
Altres testimonis
Durant la mateixa sessió han declarat també una de les veïnes de la víctima, que va trucar al telèfon d’emergències 112; la parella de la víctima, que ha confirmat el gran malestar del fill després dels fets i, finalment, el que era en aquell moment el company de l’acusada, que va relatar que la pandèmia va fer empitjorar el seu estat mental i que visitava el metge per les diferents afeccions que presentava.
Demà continuarà el judici amb els testimonis policials. El fiscal demana una pena inicial de 19 anys i 11 mesos de presó per l’acusada d’un delicte d’assassinat amb traïdoria i acarnissament, que es podria canviar per un ingrés en un centre psiquiàtric tancat, durant el mateix període de temps. D’altra banda, sol·licita més de 200.000 euros en concepte de responsabilitat civil pel dany moral causat a la família.
